No n’hi ha prou amb el creixement econòmic
L’economia catalana és oberta, exportadora i amb un pes industrial similar al de la mitjana de la UE (20 % del PIB). El 2024, el PIB català va créixer un 3,6 %, molt per sobre de la mitjana de la UE (0,9 %), i va registrar exportacions rècord superiors als 100.000 milions d’euros.1
Tot i aquest dinamisme, els beneficis del creixement no arriben al ciutadà mitjà: els salaris reals estan estancats des de l’any 2000 i, en PIB per capita, Catalunya es troba 10 punts per sota del nivell relatiu que tenia respecte a la zona euro fa dues dècades:
Per què una economia que creix no millora necessàriament el benestar dels seus ciutadans?
Aquesta és la pregunta del milió i, com molts dels reptes en economia, no té una resposta unívoca. El benestar d’una societat es pot mesurar a partir de múltiples variables, i està influït per aspectes com ara l’estructura econòmica i sectorial, el nivell d’especialització del capital humà o l’eficàcia de les polítiques predistributives i redistributives.
Dit això, l’evidència internacional indica que els salaris reals tendeixen a créixer més en les economies amb increments de productivitat més grans (Banc d’Espanya, 2023).
La productivitat es mesura habitualment en termes d’output per hora treballada; aquesta seria la definició estricta de productivitat del treball, i la més utilitzada.
Aspachs i Solé (2024) analitzen més de 200 regions europees i troben una correlació positiva entre la productivitat del treball i el PIB per capita, així com amb la renda bruta disponible. L’estudi conclou que un augment de l’1 % en la productivitat d’una regió s’associa amb un increment del 0,9 % en el PIB per capita, del 0,7 % en els ingressos dels ciutadans, una reducció del 0,2 % en les hores treballades per ocupat i una disminució del risc de pobresa greu.
Altres maneres de mesurar la productivitat
La productivitat del treball ofereix una visió parcial, ja que no incorpora la contribució del capital físic ni l’eficiència conjunta en l’ús de treball i capital. Aquesta eficiència s’estima a través de la productivitat total dels factors (PTF), que ens diu quina part de l’augment de la producció no s’explica per l’acumulació dels factors treball o capital, sinó per un millor ús d’aquests factors degut a millores organitzatives, productives, tecnològiques o de capital humà.
Què ha passat a Catalunya amb la productivitat?
El creixement econòmic de l’economia catalana entre 1995 i 2022 (1,59 % anual de mitjana, mesurat en termes de valor afegit brut)2 s’ha sustentat principalment en l’acumulació del factor treball i, en menor mesura, del capital físic, mentre que la contribució de la PTF, que reflecteix els avenços en eficiència i innovació, ha estat negativa. Només en períodes puntuals –just abans de la gran crisi financera i de la pandèmia– la PTF va mostrar una lleugera millora.
El 2022 la productivitat catalana per hora treballada encara es trobava un 16 % per sota de les regions europees capdavanteres (Aspachs i Solé, 2024). Tot i un comportament millor que el del conjunt d’Espanya a inicis de segle, en l’última dècada Catalunya ha retrocedit en termes relatius, amb una davallada notable en la productivitat del capital i un estancament de la PTF.
Aquest patró revela una economia que creix més per volum de factors que no pas per la millora de l’eficiència productiva o l’adopció de noves tecnologies, i que basa la seva competitivitat en estratègies de reducció de costos (com ara la contenció salarial).
Un repte europeu
L’estancament de la productivitat no és un problema exclusiu de Catalunya; és un repte per al conjunt d’Europa. L’informe elaborat per Mario Draghi ho constata: Europa arrossega una crisi de productivitat que amenaça la seva competitivitat global.
Des de mitjans dels anys noranta, la bretxa entre els EUA i la UE en termes de creixement del PIB per càpita i productivitat per hora treballada s’ha incrementat. Un motiu és la incapacitat d’Europa per aprofitar les grans onades tecnològiques, com ara la digitalització i la intel·ligència artificial.
Atrapada en una trampa de la tecnologia mitjana (middle technology trap), l’economia europea continua depenent de sectors tradicionals, mentre l’economia nord-americana avança amb serveis intensius en tecnologia puntera, que generen més guanys en productivitat. La fragmentació del mercat únic europeu i les barreres reguladores dificulten l’escalabilitat d’empreses innovadores, moltes de les quals es traslladen als EUA per créixer.
Factors estructurals que limiten el creixement de la productivitat a Catalunya
Si bé molts dels factors que expliquen l’estancament de la productivitat a Europa són extrapolables a Catalunya, n’hi ha d’altres de més idiosincràtics. Hi ha molta literatura sobre això, però entre els estudis més recents i exhaustius, cal destacar el que va publicar l’OPCE el 2024. Tot i ser d’abast estatal, molts dels factors estructurals que expliquen el mal comportament de la productivitat a Espanya són extrapolables a Catalunya, donades les similituds d’estructura econòmica i marc institucional. Entre ells, cal destacar:
- Mala assignació del capital productiu. Durant el boom immobiliari (1995-2007), la inversió es va concentrar en actius immobiliaris poc productius i es van desviar recursos de sectors tecnològics o actius intangibles. Molts d’aquests actius continuen infrautilitzats, i llasten la productivitat agregada.3
- Desaprofitament del capital humà. Tot i els avenços educatius, hi ha una desconnexió entre la formació superior i l’ocupació qualificada. Espanya té menys treballadors altament formats en llocs qualificats que d’altres països europeus, cosa que limita els guanys en productivitat del treball.
- Especialització en sectors poc intensius en tecnologia. L’economia catalana continua dominada per sectors com ara la construcció, l’hostaleria, la restauració i el comerç, amb escassa capacitat per generar guanys en productivitat. Els sectors tecnològics i innovadors encara tenen un pes reduït, malgrat els avenços dels darrers anys.4
- Baixa inversió en R+D. Catalunya lidera la inversió total en R+D a l’Estat (1,79 % del PIB), però es manté per sota de la mitjana europea (2,24 %) i molt lluny de Corea del Sud (5 %) o els EUA (3,5 %). El 2021, la despesa per habitant en R+D era inferior a la de Madrid, el País Basc o Baden-Württemberg.5
- Limitada transferència tecnològica. Catalunya destaca en producció científica, però té dificultats per traduir aquest coneixement en aplicacions pràctiques per al teixit productiu. La col·laboració entre universitat i empresa és escassa, i el finançament per a escalar empreses emergents i empreses derivades és insuficient, tant en volum com en varietat d’instruments.
- Mida empresarial. La gran majoria d’empreses a Catalunya són petites, amb recursos limitats per invertir en innovació o escalar globalment. Això, sumat a la manca de mecanismes de finançament de la innovació, dificulta l’emergència d’empreses líders en tecnologia i limita el creixement sostingut de la productivitat.
Solucions?
La millora de la productivitat a Catalunya –com també a Espanya i Europa– necessita una estratègia integral que afronti tant els reptes estructurals com les limitacions específiques del nostre model econòmic. El Pla Catalunya lidera reconeix la importància d’aquest repte, però el repte real serà concretar les polítiques més efectives.
Entre d’altres, caldrà redirigir la inversió pública i privada cap a sectors d’alt valor afegit i actius intangibles, inserir noves tecnologies i processos innovadors als sectors tradicionals, multiplicar els vincles entre recerca i empresa, diversificar els mecanismes de finançament, i invertir en formació en competències digitals i tecnològiques.
Tot plegat exigirà una coordinació estreta entre els agents de l’ecosistema productiu i d’innovació. En aquest sentit, la Iniciativa per a la Productivitat i la Innovació del Cercle d’Economia pretén actuar com a node de connexions per tal de facilitar aquest diàleg.
La productivitat no és només una variable econòmica: és la clau de la sostenibilitat del nostre sistema de benestar i de la generació d’ocupació de qualitat. Perquè no es tracta (només) de créixer més, sinó de créixer millor.
- Dades d’Idescat i ACCIO. ↩︎
- Per a tota l’anàlisi que segueix, s’utilitza la base de dades de l’Observatorio de Productividad y Competitividad en España (OPCE), una iniciativa impulsada per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie). ↩︎
- Hi ha molta literatura que analitza en profunditat la mala assignació dels factors de producció durant aquest període. Alguns articles destacats són: García-Santana, Moral-Benito i Pijoan-Mas (2019) i Mora Sanguinetti i Fuentes (2012). ↩︎
- Vegeu l’informe d’ACCIO sobre l’estat de la indústria 4.0 a Catalunya, publicat recentment. ↩︎
- Dades d’Idescat i Eurostat. ↩︎
La imatge de capçalera pertany a Freepik.
Sra. Elisenda Lamana
La seva aportació generosa, es un treball de molt rigor acadèmic que aporta dades contrastades i sensibilitat. Gràcies, de vedritat.
suggeriment
? Considerar PRODUCTIVITAT per GENERATIVITAT
… del Salari/Sou a la Generativitat
per crear Valor Afegit.
Felicitat Personal- Progrés.i Futur Compartit.
Insisteixo en l’agraiment-