En aquesta entrada, Álvaro Nicolás defensa la necessitat de reduir els límits de la velocitat i controlar més la indisciplina com a mesura eficaça i eficient per reduir la sinistralitat viària. L’article està escrit en resposta a un article anterior de Mateu Turró, que defensava que els límits de velocitat s’haurien d’aplicar amb cura per tal que no limitin el creixement econòmic.
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.
Ser mare i treballadora: una qüestió d’actituds?
En aquesta entrada, la Mireia Borrell Porta, el Joan Costa-Font i la Valentina Contreras analitzen si les dones canvien les actituds envers el treball un cop son mares. L’anàlisi mostra que les actituds no varien significativament, i per tant els autors suggereixen que qualsevol reducció de jornada o abandonament del mercat laboral no es pot entendre com una decisió lliure fruit d’un canvi de preferències, sinó més aviat com una impossibilitat de conciliar el treball en el mercat amb el treball a casa.
L’impacte de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona en la mobilitat
La Maria Sánchez, ens resumeix els principals resultats d’un estudi que avalua l’impacte de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona en termes dels efectes en la mobilitat de les persones afectades. Alguns dels resultats que troben els autors de l’estudi és que la ZBE desincentiva la utilització del cotxe per a trajectes curts i redueix la baixa ocupació dels vehicles. Tot i així, no troben un augment de l’ús del transport públic: el que observen, majoritàriament, és un efecte substitució del cotxe per motocicletes o ciclomotors.
Claves en la implementación de innovaciones disruptivas
Javier Nieto Cubero ens parla de les innovacions que proposen una oferta completament nova i que permeten desplaçar les empreses, tecnologies o models de negoci obsolets. Per a aquestes disrupcions, és rellevant l’organització, conèixer les fases i les claus que faciliten la seva implementació; i aquests són els aspectes que l’autor analitza en aquest article.
Descentralitzar, cosa de vida o mort?
En aquest post, en Joan Costa-Font i co-autors argumenten que la descentralització en la gestió de la salut pot ser més efectiva donat que s’aprofita el coneixement local sobre les necessitats del sistema de salut. En el seu estudi comparen la governança d’Itàlia i Espanya, enfocant-se en Catalunya, Madrid, Llombardia i el Vèneto i analitzen l’efecte de la mateixa sobre la COVID-19: el nombre de casos confirmats, nombre d’hospitalitzacions, pacients admesos a la secció de crítics i la mortalitat.
Sobre com les normes culturals expliquen la violència sexual en conflictes armats
Ana Tur-Prats escriu sobre la violència sexual en conflictes armats que, malgrat suposar un crim de guerra, està present en aproximadament dues de cada tres guerres civils i ha afectat i està afectant centenars de milers, possiblement milions, de persones en les últimes dècades. La violència sexual, tant en temps de guerra com en temps de pau, segueix un patró de gènere: la major part dels autors són homes i la major part de les víctimes són dones. La violència sexual en conflicte té unes arrels culturals, basades en les normes de gènere que la societat ens assigna a homes i dones. Cal més recerca i més acció, perquè la violència sexual en conflicte no és quelcom impredictible.
¿Dónde se concentran los turistas en Barcelona?
Como las supernovas y las constelaciones ayudan a entender el turismo urbano Debatir sobre el turismo siempre está de moda. Las perspectivas desde las distintas disciplinas defienden o castigan facetas...