El cost incremental del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat en població no adulta a Catalunya

Toni Mora (UIC) i Jaume Puig-Junoy (BSM-UPF) presenten un estudi que analitza el cost diferencial al sistema nacional de salut d’un individu no adult diagnosticat amb TDAH a Catalunya.

Lectures 739
Temps de lectura4 minuts

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és el trastorn de salut mental més comú en els nens petits. Les taxes de prevalença a tot el món oscil·len entre el 3 i el 7% (una mitjana al voltant del 5%) dels nens en edat escolar (Sayal et al., 2018), i aquestes taxes augmenten amb el temps. A Catalunya, la prevalença del TDAH és del 4,74% segons un estudi poblacional (Cid i Mora, 2021).

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament d’inici en la infància amb hiperactivitat, impulsivitat i falta d’atenció com a símptomes bàsics (DSM, 2013). S’ha estimat recentment un nombre global de casos de TDAH prevalent (GBD 2019 Mental Disorders Collaborators, 2019) en milers el 2019 de 84.709 i una prevalença global estandarditzada per edat per 100.000 (tota la població) de 1.131,9%. Aquest trastorn té un impacte funcional en nens i adults (Asherson et al., 2016). La història natural del TDAH mostra que una proporció de pacients al voltant del 65% segueix complint els criteris complets o la remissió parcial dels símptomes a l’edat adulta (Thapar i Cooper, 2016).

El nombre limitat d’estudis europeus que examinen la càrrega econòmica del TDAH posa de manifest la necessitat d’investigar en aquesta àrea. Una revisió sistemàtica (Le et al., 2014) va assenyalar les diferències estimades per persona als Països Baixos. Els autors van assenyalar que els costos sanitaris directes oscil·laven entre els 798 € i els 3.571 €. Malgrat les incerteses a causa del petit nombre d’estudis identificats i l’ampli ventall d’estimacions de costos, els resultats suggereixen que el TDAH imposa una càrrega econòmica important a múltiples sectors públics europeus. Un altre projecte d’investigació (Libutzki et al., 2019) va utilitzar una base de dades alemanya i va seleccionar aleatòriament un grup de referència lliure de TDAH adequat coincident en edat amb les 25.300 persones diagnosticades amb TDAH. Es van analitzar els costos totals d’atenció sanitària i relacionats amb el TDAH, i anàlisis més específiques de les comorbiditats del TDAH en l’edat adulta (trastorns per consum de substàncies, ansietat i trastorns de l’estat d’ànim i obesitat).

Així doncs, essent escassa la literatura, en un estudi recent (Mora et al., 2023) es mostra que els nens i adolescents amb TDAH a Catalunya presentaven uns costos directes de salut anuals 610 € més elevats que els homòlegs no diagnosticats (cost incremental atribuïble al TDAH). A l’estudi també s’estimen costos mitjans incrementals per pacient desagregant la mostra per límits d’edat, gènere i comorbiditats, i costos incrementals després del diagnòstic, que és d’uns 400 €.

L’estudi ha utilitzat dades administratives longitudinals que cobreixen la població no adulta durant cinc anys i diferents proveïdors sanitaris (metges generals, hospitalitzacions, serveis d’urgències, visites a centres de salut mental) de 1.101.215 persones a Catalunya. També inclou el consum de productes farmacèutics i teràpies cognitives. Amb relació als costos directes, es van considerar tarifes públiques per visites i procediments, atès que no hi ha disponible una base de dades amb comptabilitat analítica.

Per tal d’evidenciar causalitat en aquest diferencial de costos directes, els autors van instrumentar el diagnòstic de TDAH amb la probabilitat de ser diagnosticat pel proveïdor de salut més visitat a partir de les visites individuals mensuals al proveïdor en què aquesta visita estava relacionada amb el TDAH i amb la densitat de professionals en els diferents proveïdors de salut mental. Alhora, les estimacions tenen en compte les distribucions que presenten els costos i quines són les metodologies més idònies per estimar costos mèdics.

L’estudi va tenir en compte característiques observables (sexe, edat, nacionalitat, trimestre de naixement, taxes de copagament i límits de butxaca per persona) i algunes comorbiditats com ara l’existència de visites per sobrepès, asma, aprenentatge, discapacitat, depressió, ansietat, trastorn de conducta o trastorn desafiant. Per la seva banda, les taxes de copagament constitueixen un indicador aproximat del nivell d’ingressos, atès que els percentatges de copagament es defineixen en funció dels nivells d’ingressos dels pares.

Els autors també varen restringir l’anàlisi a aquells individus classificats amb diagnòstic clínic de TDAH molt probable o diagnòstic de TDAH potencialment probable per mitigar biaixos relacionats amb el sobrediagnòstic. En aquest cas, els resultats van revelar un cost incremental per pacient de 779,6 €, més gran que l’obtingut mitjançant la definició inespecífica, 609,8 €. Per als potencialment probables, els resultats van evidenciar un cost incremental per pacient de 585,3 €.

La figura 1 (Cid i Mora, 2021), a nivell descriptiu, ens indica que el TDAH presenta un dels valors més alts amb relació als costos totals per pacient en un període considerat de cinc anys. De fet, es pot apreciar que la malaltia amb un major cost mitjà total per pacient és la depressió i en segon lloc se situa el TDAH. Per tant, estem parlant d’una malaltia que ocasiona costos notablement elevats en el sistema nacional de salut.

Figura 1. Costos totals per pacient dels recursos sanitaris durant 2013-2017 per a població no adulta

Així doncs, l’estudi de Mora et al., (2023) indica que, tenint en compte variables personals i familiars dels individus, així com característiques dels centres proveïdors de salut, el cost sanitari incremental per pacient no adult a Catalunya presenta un nivell elevat, amb un alt impacte pressupostari si ens atenem a la seva important prevalença, que cal comparar amb els resultats en salut en aquest grup de població, del qual encara sabem poc a dia d’avui.

Per tant, l’estudi permet concloure que la càrrega econòmica incremental del TDAH en no adults ja és elevada, deixant al marge la resta de costos socials de la malaltia i també els que es produeixen al llarg de la vida adulta de les persones amb TDAH, fet que evidencia la necessitat de conèixer molt millor l’efectivitat en la pràctica clínica real dels tractaments utilitzats i la seva relació cost-efectivitat incremental.

About Post Author

Toni Mora i Jaume Puig-Junoy

Toni Mora és Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Internacional de Catalunya i director de l’Institut de Recerca en Avaluació de Polítiques Públiques (IRAPP). Ha publicat articles en revistes nacionals i internacionals i ha fet de consultor. Ha estat president de l’Asociación de Economía de la Salud (2019-2020). La seva recerca se centra principalment en l’àrea d’Economia de la Salut. Jaume Puig-Junoy és Doctor en Economiai distinguished Professor de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management (UPF-BSM). Ha publicat en revistes nacionals i internacionals i i ha fet de consultor del WB i IDB. És vocal assessor del Ministerio de Sanidad per al finançament de la prestació farmacèutica.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris