Ana Tur-Prats escriu sobre la violència sexual en conflictes armats que, malgrat suposar un crim de guerra, està present en aproximadament dues de cada tres guerres civils i ha afectat i està afectant centenars de milers, possiblement milions, de persones en les últimes dècades. La violència sexual, tant en temps de guerra com en temps de pau, segueix un patró de gènere: la major part dels autors són homes i la major part de les víctimes són dones. La violència sexual en conflicte té unes arrels culturals, basades en les normes de gènere que la societat ens assigna a homes i dones. Cal més recerca i més acció, perquè la violència sexual en conflicte no és quelcom impredictible.
¿Dónde se concentran los turistas en Barcelona?
Como las supernovas y las constelaciones ayudan a entender el turismo urbano Debatir sobre el turismo siempre está de moda. Las perspectivas desde las distintas disciplinas defienden o castigan facetas...
Estacionalitat turística a Catalunya. La rellevància dels factors de demanda
Judith Turrión-Prats i Juan Antonio Duro Catalunya és la principal destinació regional d'Espanya del turisme internacional, amb més del 23% del total de fluxos anuals rebuts per tot l’Estat segons...
Una proposta metodològica per mesurar l’impacte de la renda bàsica universal: el disseny del pla pilot de Catalunya
En aquesta entrada, la Júlia de Quintana i el Jaume Vives detallen el disseny metodològic del pla pilot de la Renda Bàsica Universal que ha realitzat Ivàlua. Aquest consta d’un doble experiment – un experiment aleatoritzat controlat i un experiment sintètic – que permetria entendre els efectes individuals, de llar i agregats d’una renda bàsica i quasi-universal.
El pla pilot de la renda bàsica universal a Catalunya: què vol aportar?
Mireia Borrell, Júlia Quintana i Anna Segura escriuen sobre el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU). Aquest pla ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper s’exposa el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
Desigualtats socioeconòmiques en les llistes d’espera de cirurgia programada
La Laia Bosque-Mercader escriu sobre l’existència de desigualtats socioeconòmiques en els temps d’espera de cirurgies programades en hospitals públics de Catalunya. Els resultats mostren que aquestes desigualtats en els temps d’espera afavoreixen als pacients amb més recursos. Conclou que aquests resultats manifesten la necessitat de fer un seguiment més proper i continu als pacients amb un nivell socioeconòmic més baix.
Modernització de l’Aeroport de Barcelona (2): paquet de consens
En aquesta segona entrada, Francesc Robusté analitza diferents opcions relatives al futur de l’Aeroport de Barcelona-El Prat i fa una proposta que podria representar un punt de partida per a una solució de compromís. Es tracta d’un paquet d’aspectes infraestructurals, operatius, de política tarifària, de disminució de soroll i de respecte ambiental.
Modernització de l’aeroport de Barcelona (1): condicions inicials
Francesc Robusté escriu sobre l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat. Per a aquest autor, és possible modernitzar l’Aeroport de Barcelona-El Prat sense afectar les zones humides ni augmentar el nivell de soroll als residents, perquè hi ha moltes millores assolibles amb la gestió de la infraestructura existent. En aquesta primera part, analitza els condicionants inicials i, en una segona part, proposarà un paquet de mesures que podrien constituir una possible sortida de l’atzucac.