PISA 2025 ha confirmat que l’alumnat de 15 anys dels països de l’OCDE continua perdent competència en matemàtiques i lectura. L’informe oficial n’ha destacat, però, un patró sorprenent: la caiguda s’hauria concentrat en l’alumnat socialment avantatjat. A la mitjana de l’OCDE, el 25 % de l’alumnat amb una posició socioeconòmica més alta perd 14 punts en matemàtiques entre 2022 i 2025, mentre que el 25 % amb la posició més baixa gairebé no es mou. L’OCDE ho interpreta com un “nou fenomen”.
A Espanya el patró és encara més marcat. Amb l’índex socioeconòmic publicat, el grup més avantatjat perd 24 punts en matemàtiques i el menys avantatjat, 10. Abans de buscar-ne les causes (les pantalles, l’esforç, la lectura), convé preguntar-se: els alumnes que PISA considera “avantatjats” el 2025 es defineixen igual que els de 2022?
La resposta és que no. En un estudi d’Innovamat Research Lab i EsadeEcPol hem refet la comparació definint els grups amb la mateixa regla a les dues edicions, i el diagnòstic canvia. A Espanya, en matemàtiques1, tant el grup més avantatjat com el menys avantatjat perden uns 15 punts: la davallada és similar per a tothom.
Què vol dir ser “avantatjat” a PISA
En general, PISA no observa la renda ni la classe social de les famílies. Les aproxima amb l’índex d’estatus econòmic, social i cultural (ISEC), que surt d’un qüestionari que responen els mateixos alumnes. L’índex combina, amb un pes semblant, els estudis dels progenitors, el nivell de la seva ocupació i un inventari de béns de la llar, que inclou, entre d’altres, el nombre de llibres i si hi ha ordinador o cotxe. Amb aquest valor, PISA divideix l’alumnat de cada país en quartils, quatre grups de la mateixa mida: el més avantatjat és el 25 % amb l’índex més alt en aquella edició, i el menys avantatjat, el 25 % amb l’índex més baix.
És, doncs, una posició relativa, no una classe social en sentit sociològic. I qui entra a cada grup depèn de quines preguntes compten. Si les preguntes canvien, la composició dels grups pot canviar encara que la societat no ho hagi fet.
De la biblioteca a la piscina
Entre 2022 i 2025, l’inventari de béns va perdre vuit preguntes sobre els tipus de llibres que hi ha a casa (literatura clàssica i contemporània, ciència, art, diccionaris…) i en va guanyar d’altres sobre condicions materials, que cada país tria d’una llista. Espanya en va triar sis: habitació de convidats, piscina, sistema de seguretat, tauleta pròpia, subscripció a plataformes de televisió i subscripció a un diari.
El canvi té una lògica: donar més pes a la riquesa material i adaptar la llista a les condicions de cada país. Però no és neutre: canvia què capta l’índex. La figura 1 compara com cada pregunta eliminada o afegida es relaciona amb l’ocupació dels progenitors, un indicador de posició social que no depèn de les notes, i amb la puntuació en matemàtiques. Els llibres de literatura o de ciència van associats a la posició social i, encara més, a l’aprenentatge. La piscina o el sistema de seguretat són més freqüents a les llars amb progenitors en ocupacions més qualificades, però pràcticament no tenen relació amb la nota.
Figura 1: Relació de cada pregunta sobre béns de la llar amb l’ocupació dels progenitors i amb la puntuació en matemàtiques
Nota. Correlació ponderada, dins d’Espanya, entre la resposta de cada alumne i l’índex d’ocupació dels progenitors (HISEI) o la mitjana dels deu valors plausibles en matemàtiques.
Font. Elaboració pròpia a partir de les microdades de PISA 2022 i 2025.
En termes de Pierre Bourdieu (1986), l’índex de 2022 donava més pes al capital cultural (coneixements, hàbits i objectes que l’escola reconeix i premia) i el de 2025, al capital econòmic. La diferència té conseqüències per a les notes, perquè els llibres a casa prediuen el rendiment fins i tot quan es tenen en compte els estudis i la feina dels pares (Evans, Kelley i Sikora, 2014). Amb menys pes per als llibres, el grup classificat com a avantatjat inclou el 2025 més alumnes amb avantatge material i menys amb avantatge cultural, i els que hi entren per les preguntes noves treuen menys nota que la resta del grup.
Una mateixa regla per comparar
Podria ser, doncs, que el “nou fenomen” que destaca l’OCDE vingués en part de comparar dos grups definits amb criteris diferents? Per respondre-hi, vam construir un ISEC comparable: l’inventari de béns només inclou les setze preguntes comunes a les dues edicions, i els tres components s’agreguen amb el mateix procediment que l’OCDE. L’índex resultant s’assembla molt al publicat (correlació de 0,97), però els pocs alumnes que canvien de grup no ho fan a l’atzar, i això és suficient per moure la distància entre els extrems.
Amb l’índex publicat, les pèrdues es disparen en el quartil superior. Amb l’índex comparable, en canvi, el perfil és gairebé pla (figura 2). A Espanya, tots dos extrems perden uns 15 punts, en lloc dels 10 i 24 de l’índex publicat. A la mitjana de 36 sistemes de l’OCDE, la bretxa entre el primer i el quart quartil de l’ISEC passa d’escurçar-se 11,2 punts a créixer-ne 1,6, dins del marge d’error, i els països on es redueix de manera significativa passen de 19 a 1.
Figura 2: Canvi de la puntuació en matemàtiques entre 2022 i 2025 en cada quartil, segons l’índex publicat i el comparable
Nota. Quartils calculats dins de cada país i edició. Les línies verticals són intervals de confiança del 95 %. La mitjana internacional dona el mateix pes als 36 sistemes.
Font. Cobreros et al. (2026). El codi i les dades de l’anàlisi són oberts.
Com a prova de robustesa, hem agrupat l’alumnat només per l’ocupació dels progenitors, que es pregunta igual a totes dues edicions i no depèn de l’inventari de béns. El resultat és el mateix: la bretxa gairebé no es mou, ni a Espanya (-2 punts) ni a la mitjana de l’OCDE (-2), lluny dels -14 i -11 punts de l’ISEC publicat.
Cal, però, tenir en compte les limitacions de cada índex. Com hem vist, el publicat no permet comparar directament el resultat entre edicions. Això mateix és el que adverteix l’informe tècnic publicat per la mateixa OCDE, tot i que el primer volum de resultats fa precisament aquesta comparació. Però l’índex comparable que hem construït també té limitacions: en quedar-se només amb les preguntes comunes perd informació i precisió i, a diferència de l’oficial, no ha estat validat per experts externs.
Conclusions
El nostre estudi no explica per què cau l’aprenentatge, però sí que canvia la pregunta. Amb una regla comuna, la caiguda no es concentra en l’alumnat més avantatjat, sinó que és generalitzada. Actualitzar els indicadors és necessari quan canvien les condicions de vida (Avvisati, 2020), però per saber si la desigualtat s’escurça cal comparar amb la mateixa vara de mesurar.
De l’estudi també se’n desprèn una altra conclusió. La distància entre els més i els menys avantatjats no només no canvia, sinó que continua sent molt gran. A Espanya és d’uns 79 punts en matemàtiques, cinc vegades el que ha perdut cada grup entre 2022 i 2025. El repte és doble: que tothom aprengui més, i que el que s’aprèn depengui menys del que cada família pot aportar.
- Ens centrem en matemàtiques, l’àmbit que l’estudi analitza amb més detall. En lectura i ciències el resultat és similar: a Espanya, amb l’índex comparable, la reducció de la bretxa en lectura passa de 18 punts a 3, i en ciències la reducció de 8 punts es converteix en un augment de magnitud semblant. ↩︎
La imatge de capçalera pertany a verificat.
