Els vostres veïns tenen unes característiques socials, econòmiques, racials o polítiques semblants a les vostres? Dit d’una altra manera, quan aneu a una zona diferent de la que viviu o us socialitzeu habitualment, us n’adoneu de com de diferent és aquesta zona? Segons els estudis que s’han anat publicant en els últims anys, Catalunya ha experimentat, sobretot d’ençà de la crisi del 2008, un augment del que es coneix com a segregació espacial, un fenomen que es refereix a la distribució desigual de diferents grups humans per l’espai i a la tendència a la concentració de determinats col·lectius en zones concretes de ciutats i pobles. Tot i que la seva magnitud no arriba encara als nivells dels Estats Units o d’altres països occidentals, una radiografia del territori català indica que les persones amb un nivell de renda elevat o baix cada cop viuen més separades les unes de les altres o que les persones immigrades es concentren en zones concretes i tenen més aviat poca interacció amb les persones nadiues.
Múltiples estudis fa anys que alerten de l’efecte negatiu de la segregació espacial sobre diferents factors. Així, la “no mixticitat”, és a dir, viure separats els uns dels altres, afecta, entre d’altres, el creixement econòmic, la salut de les persones, els preus de l’habitatge o els nivells de pobresa i d’exclusió de determinats col·lectius. Malgrat l’extensa literatura sobre el tema, però, la literatura especialitzada actual no aclareix fins a quin punt la segregació afecta les actituds polítiques o el comportament electoral. Viure en zones mixtes està relacionat amb pensar o actuar políticament diferent? Els municipis de Catalunya on la segregació és més elevada —és a dir, la concentració de persones en determinats clústers territorials és més pronunciada— tenen actituds polítiques diferents o voten diferent? Aquestes son algunes de les qüestions que he explorat en el marc de l’Ajut a la Recerca “Llegat Pasqual Maragall”, impulsat per la Fundació Catalunya-Europa i que aviat es publicarà en format de llibre.
Tanmateix, abans de conèixer els resultats, convé detallar el debat teòric —les expectatives. La literatura produïda fins al moment no es posa d’acord si la segregació podria tenir un efecte positiu o negatiu sobre allò que en termes genèrics es coneix com a capital social o les actituds cíviques. D’una banda, hi ha una primera perspectiva teòrica que defensa que viure en “bombolles” geogràfiques provoca que els diferents grups cada cop es distanciïn més entre ells i perdin la voluntat de col·laborar. Per contra, sota aquesta mateixa perspectiva, la mixticitat de persones per raó d’ingressos, raça o ideologia, entre d’altres, crearia porositat entre grups, tolerància vers l’altre i fins i tot un cert grau de col·laboració grupal.
Una segona perspectiva, però, argumenta que la barreja no sempre genera externalitats positives. El motiu principal és que els diferents grups s’adonen de l’existència de les diferències intergrupals precisament quan es troben a prop els uns dels altres. Les persones, en tant que éssers socials, tenim certs biaixos que ens empenyen a afavorir els individus amb els quals compartim característiques i a discriminar aquells amb els quals compartim menys elements. Per exemple, alguns estudis han mostrat com el vot a l’extrema dreta o les actituds antiimmigració solen ser més elevats en zones de frontera, on precisament el contacte amb l’altre és més probable.
Segregació, actituds i vot al nostre país
Partint d’aquest debat teòric, el treball impulsat per la Fundació Catalunya-Europa ha cercat analitzar empíricament la relació entre la segregació espacial, les actituds polítiques i el comportament polític a casa nostra. S’han utilitzat dades de fonts diverses i estratègies estadístiques diferents. Un primer apartat fa una anàlisi agregada i mira si existeix una relació entre la desigualtat econòmica i la concentració de la població immigrada en determinades zones i el patró de vot en diferents comicis. Un segon apartat aprofita que algunes enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió conserven les coordenades (latitud i longitud) d’on viu la persona, la qual cosa ha permès vincular-ho (després d’un procés d’anonimització estricte) amb la informació del seu context.
Quina relació hi ha entre la segregació i la participació electoral? Amb dades de Barcelona, en el gràfic següent s’observa que la relació és negativa. Així, en les seccions censals més diverses, és a dir, en les zones on s’hi concentren més grups de persones immigrades, la participació tendeix a ser menor.
Figura 1. Efecte de la diferència normalitzada de la segregació de la secció censal en la participació
En canvi, les anàlisis no mostren una relació concreta entre la segregació i el vot a Vox, partit d’extrema dreta que ha fet del discurs antiimmigració un dels eixos del seu discurs. És convenient indicar aquí que la segregació actua com una dimensió alternativa a la desigualtat. Com es pot veure al gràfic de sota, quan mirem la relació entre ingressos i vots, observem que Vox obté més suport a les zones de la part alta de la distribució (àrees més riques), però també a les més baixes (les més pobres). En canvi, no ha fet forat (encara) en les zones més segregades, és a dir, en aquelles àrees del país on s’hi concentra més població immigrada (que no necessàriament, cal matisar, són sempre les més pobres).
Figura 2. Relació entre distribució de renda, participació i vot a Vox
La segregació, a més, intersecciona sovint amb un altre fenomen que empeny a la baixa la participació: la desigualtat. La tendència de certes zones a fer-se més homogènies, així com les diferències en el poder adquistiu entre les diferents realitats, provoca que la participació electoral se’n ressenteixi. El gràfic següent mostra la relació entre la participació electoral i l’índex de Gini en les seccions censals catalanes i per tres eleccions fetes a Catalunya. Tal i com es pot veure, la relació és negativa.
Amb tot, segregació i desigualtat constitueixen un còctel amb externalitats negatives sobre la implicació política de la ciutadania.
Figura 3. La relació entre la participació i l’índex de Gini
L’efecte de la segregació, però, va més enllà del comportament electoral. Utilitzant les dades d’enquesta mencionades anteriorment, s’observa com les persones que viuen en zones més segregades per baix (és a dir, on s’hi concentra més població immigrada i on les capacitats econòmiques són menors) tenen menys informació política, menys interès per la política i confien menys en el sistema o en la democràcia. Un patró que no només es fa palès en dades d’enquesta, sinó en la interacció entre les persones que viuen en zones més segregades i les institucions públiques. Així, les àrees de Barcelona més segregades per baix tenen una tendència major a fer peticions negatives o queixes al consistori. Per tant, les dades apunten que el potencial participatiu hi és, però no necessàriament en la forma de participació electoral —probablement perquè és una manera implícita de la població que viu en zones més segregades d’acceptar les polítiques que els han portat a aquesta situació.
Figura 4. Nivell de segregació i confiança i interès en la política
Amb tot, l’estudi realizat aporta una mica més de llum a les troballes fetes fins ara en la literatura especialitzada, tot centrant-se en una dimensió desatesa fins al moment —sobretot des d’un punt de vista quantitatiu. En concret, l’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació entre la segregació i el capital social i que aquesta relació existeix tant si ho mirem des d’una òptica de segregació per població immigrada com per ingressos. I aquesta relació és negativa: les zones més segregades, és a dir, aquelles on s’hi concentra més població immigrada o més gent amb ingressos baixos, tenen tendència a participar menys, informar-se menys de la política o a tenir menys confiança en la política, entre d’altres. Dit d’una altra manera, el seu capital social és menor.
Per tant, des d’una òptica de les polítiques públiques, aquestes troballes ens avisen que no només cal tenir present el fet que hi hagi desigualtat en els ingressos, sinó que convé també focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. La creació de “bombolles” espacials no sembla que porti massa res de bo per al capital social dels habitants del nostre país.
