Lectures 519
Temps de lectura5 minuts

La desigualtat d’oportunitats té un paper destacat per entendre l’evolució de la desigualtat d’ingressos a Espanya. En aquest article la Marta Curull (UB) quantifica la importància de la desigualtat d’oportunitats i proposa alternatives per reduir-la.

L’any 2019 més de la meitat de la desigualtat d’ingressos a Espanya estava generada per circumstàncies, és a dir, per característiques de l’individu fora del seu control. Això posa en entredit la justícia social: quan la desigualtat d’oportunitats és dominant, els resultats que una persona pot aconseguir durant la vida estan menys lligats a les seves capacitats, mèrit o esforç i depenen de manera més directa del seu origen i antecedents socials i familiars. En aquesta entrada resumeixo els principals resultats del meu treball de final de màster, supervisat per Sara de La Rica i Lucía Gorjón.

L’Estat espanyol és un dels països europeus amb més desigualtat. L’any 2019, l’índex de Gini era més alt que a la majoria de països de la UE, inclosos els mediterranis. A Catalunya, la desigualtat és lleugerament menor, però no ha parat de créixer des de 2018 i en cap moment s’han recuperat els valors previs a la crisi de 2008. A més, s’espera que la crisi econòmica generada per la Covid-19 agreugi la situació, tal i com ja mostren alguns indicadors o com s’apunta en aquest blog.

La literatura defineix la desigualtat com el resultat de dos components, un de relacionat amb l’esforç i les decisions autònomes dels individus i l’altre generat per les circumstàncies, tot allò que no es pot controlar (Roemer, 1998; Van de gaer, 1993). Ens centrem en el segon component, la desigualtat d’oportunitats. Fent servir dades de l’Enquesta de Condicions de Vida estimem que l’any 2019 aquesta mena de desigualtat representava el 52% de la desigualtat total dels ingressos de les famílies espanyoles. El valor per Catalunya se situava al 44%.

Identificar i quantificar la desigualtat d’oportunitats i les seves causes és rellevant per poder dissenyar polítiques públiques que millorin la mobilitat social i generin societats més justes. A més, reduir la desigualtat d’oportunitats també té efectes positius en la participació, satisfacció, benestar i confiança de la ciutadania, segons detalla l’OECD. I encara més, reduir aquesta desigualtat incrementa l’eficiència i el creixement econòmic (Marrero i Rodríguez, 2013; Bradbury i Triest, 2016)

Per calcular quin percentatge de la desigualtat està generat per les oportunitats, estimem els ingressos anuals familiars en funció de les circumstàncies dels individus. Així, aconseguim simular la distribució dels ingressos que tindrien les persones si l’única cosa que importés per generar-los fossin les circumstàncies observades. Calculem els índexs de desigualtat d’aquesta distribució simulada i els comparem amb els mateixos índexs obtinguts de la distribució real de les rendes familiars de 2019. D’aquesta manera, estimem una fita inferior (lower bound) de la part de la desigualtat total que es deu a les circumstancies observades.

En una societat on no hi hagués desigualtat d’oportunitats, els resultats dependrien, per exemple, de les hores treballades, el nivell educatiu o l’ocupació. En canvi, els antecedents socioeconòmics no servirien per determinar el nivell d’ingressos. Per això, en una societat amb igualtat d’oportunitats l’índex de desigualtat de la distribució que hem simulat fent servir només les circumstàncies seria zero. Però a Espanya, aquest valor representa gairebé el 52% de la desigualtat total. Això implica que les característiques que no podem controlar, els antecedents i l’origen familiar, determinen més de la meitat de la desigualtat d’ingressos. En el cas de Catalunya, aquest valor no supera el 50%, però el percentatge continua sent alt.

A més a més, aquesta desigualtat ha crescut de manera persistent a Espanya durant els últims quinze anys. L’any 2011 representava el 46%, i si comparem els nostres resultats amb els de Marrero i Rodríguez (2012) veiem que el valor també és més alt que el 2005. Aquest percentatge és un dels més alts d’Europa, tal com demostren diversos estudis (Palomino et al., 2019; Rodríguez, 2008). Pel que fa a Catalunya, el valor s’ha mantingut relativament constant, i ha passat del 45% l’any 2011 al 44% el 2019.

La figura1 mostra l’heterogeneïtat d’aquesta desigualtat d’oportunitats. Veiem que l’efecte més gran recau sobre els joves (25-39 anys): gairebé el 60% de la desigualtat dels seus ingressos és generada pels antecedents socioeconòmics. També hi ha diferències notables entre comunitats autònomes.

Després d’estudiar la importància de la desigualtat d’oportunitats ens preguntem quins són els mecanismes que la generen. Per respondre, ens centrem en tres circumstàncies: el gènere, el nivell socioeconòmic de la família quan l’individu tenia 14 anys i la comunitat autònoma on va néixer. La variació d’oportunitats entre diversos grups socioeconòmics la calculem usant una metodologia innovadora creada per Herrero i Villar (2021). Aquest índex ens permet quantificar els desavantatges relatius entre subgrups, definits per les seves circumstàncies durant l’adolescència.

Els resultats d’aquest exercici els trobem a la figura 2 on veiem que els antecedents socioeconòmics són crucials per determinar el nivell educatiu. Quan calculem l’índex de desavantatges trobem que provenir d’una situació econòmica complicada, en comparació a una d’acomodada, redueix les oportunitats educatives en un 80%. Aquesta conclusió és consistent amb diversos estudis que troben en l’educació un canal important per a la desigualtat d’oportunitats. Les oportunitats laborals es redueixen entre un 40 i un 65% quan passem d’una família amb una bona situació econòmica a una amb dificultats. I també depenen del gènere: ser dona augmenta la probabilitat d’obtenir nivells educatius més alts, però aquest avantatge no es tradueix en millors condicions laborals o salarials. Finalment, al mercat laboral la comunitat autònoma de naixement juga un paper clau. A la figura 3 veiem que hi ha grans diferències regionals en les oportunitats salarials. Catalunya ofereix més oportunitats que la mitjana espanyola, però continua lluny de Madrid, el País Basc i Navarra.

Aquestes diferències territorials suggereixen que les institucions tenen marge per reduir la desigualtat d’oportunitats. A més, els resultats indiquen que és necessari dissenyar polítiques que intervinguin des de la joventut per reduir les disparitats educacionals i evitar que la pobresa es transmeti entre generacions. Intervenir en l’educació limitaria les diferències que observem al mercat laboral. Aquestes polítiques, conjuntament amb la implementació de sistemes fiscals progressius, polítiques migratòries inclusives o polítiques de feina actives són algunes estratègies efectives per mitigar la desigualtat d’oportunitats.

About Post Author

Marta Curull

Periodista i Economista (UPF) amb un màster en anàlisi i aplicacions empíriques per la Universitat pública d’Euskal Herria (UPV/EHU). Actualment, estudiant de Doctorat en polítiques públiques a la Universitat de Barcelona. La seva investigació se centra en el món laboral i de l’educació, amb el focus posat en les desigualtats socials i de gènere.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris