Dèficit d’execució d’inversions i claus per als pròxims pressupostos

La publicació, fa pocs mesos, de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat amb les dades d’inversió real executada per l’Estat durant l’any 2021 ha representat una fita en l’històric del dèficit d’execució pressupostària a Catalunya. L’any 2021 la inversió executada a Catalunya ha estat de 740 MEUR, mentre que a Madrid ha estat de 2.086 MEUR, pràcticament tres vegades superior. Per tal de complir i mantenir en el temps un ritme d’execució real que ens permeti arribar al que es va establir en la Disposició Addicional Tercera, s’ha de garantir la tramitació dels grans projectes estratègics per Catalunya, sense més interrupcions ni retards.

Lectures 221
Temps de lectura5 minuts

2021: Les pitjors xifres d’inversió real/pressupostada dels últims temps per a Catalunya

La publicació, fa pocs mesos, de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (d’ara en endavant, IGAE) amb les dades d’inversió real executada per l’Estat durant l’any 2021 ha representat una fita en l’històric del dèficit d’execució pressupostària a Catalunya.

L’any 2021 la inversió executada a Catalunya ha estat de 740 MEUR, mentre que a Madrid ha estat de 2.086 MEUR, pràcticament tres vegades superior.

Si es comparen aquestes xifres amb les corresponents al que s’havia pressupostat per a l’any, el percentatge d’execució real de pressupost ha estat del 36% per a Catalunya (el pitjor resultat de totes les comunitats autònomes) i del 184% per a Madrid. D’altra banda, el pes d’aquesta inversió sobre el total d’inversió regionalitzable ha estat del 9% en el cas de Catalunya i del 25,5% en el cas de Madrid.

Es tracta, amb diferència, del pitjor resultat des de 2015, justament en un any, el 2021, en el qual l’Estat va anunciar un pressupost per a Catalunya molt superior al dels anys anteriors. 

Grau d’execució de la inversió total pressupostada pel sector públic estatal

…i pel que fa a les inversions en infraestructures?

La inversió executada a Catalunya pel sector públic estatal es reparteix en la seva major part entre dos dels quatre blocs d’inversió existents:

  • Administració General de l’Estat – AGE. Bàsicament, els ministeris (incloent-hi el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el qual inclou els projectes de la Direcció General de Carreteres) i el Consell General del Poder Judicial.
  • Sector públic empresarial i fundacional. Aquí es localitzen, entre d’altres, les grans empreses públiques que fan inversions en infraestructures (Renfe, ADIF, SEITT, Puertos del Estado, ENAIRE, etc.).

Si ens concentrem en la inversió de les empreses públiques (és a dir, una part important de la inversió en infraestructures), el grau d’execució real respecte del pressupostat a Catalunya ha estat del 27,7% i a Madrid, del 112,3%. Si fem una comparació més desagregada:

Grau d’execució de les empreses públiques a Catalunya i Madrid

En el cas de Catalunya, les empreses públiques amb menor grau d’execució són les vinculades al ferrocarril: ADIF-Alta Velocitat (de 492 MEUR previstos a 22,4 MEUR executats), Renfe (la xifra d’inversió prevista faria pensar en inversions en nous trens que finalment no s’han executat), i ADIF (bàsicament, Rodalies i Corredor Mediterrani; s’ha licitat bastant el 2021, però això no s’ha traduït encara en execució d’obra el 2021).

Cal tenir present que el nivell de desagregació dels pressupostos generals de l’Estat en l’àmbit ferroviari no permet identificar projectes específics, la qual cosa dificulta l’anàlisi de les xifres.

Un rècord en baix percentatge d’inversió executada que empitjora el nostre dèficit estructural d’inversió

Aquestes xifres no fan més que ploure sobre mullat: el fet que les promeses pressupostàries no es tradueixin en inversions reals en una bona part, fa impossible que el pes d’inversió executada respecte del total de l’Estat arribi ni de lluny al pes del nostre PIB (d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya). Ni en termes anuals, ni acumulats. 

Pes sobre el PIB estatal i sobre la inversió executada regionalitzable – Catalunya (anual)

Inversió executada sobre el total regionalitzable – Catalunya vs. Madrid (acumulat 2015-2021)

S’ha de trencar amb la dinàmica d’incompliment continuat de les previsions d’inversió dels pressupostos. En aquest sentit s’ha d’exigir al govern de l’Estat uns pressupostos i informes d’inversió executada transparents, és a dir, amb un grau de desagregació suficient que permeti la identificació de tots els projectes i un seguiment més clar de les inversions i, d’altra banda, rigor i diligència pel que fa tant a la definició de les partides pressupostàries com al compliment de les inversions.

Cal consensuar i impulsar amb urgència els grans projectes que necessita Catalunya

Per tal de complir i mantenir en el temps un ritme d’execució real que ens permeti arribar al que es va establir en la Disposició Addicional Tercera, s’ha de garantir la tramitació dels grans projectes estratègics per Catalunya, sense més interrupcions ni retards.

Això vol dir que aquests han de gaudir, en primer lloc, d’un consens i impuls decidit des del mateix territori i, seguidament, de la màxima diligència per part de l’Administració central de cara a la seva planificació i la redacció dels corresponents estudis i projectes constructius. 

Cal assenyalar que actualment l’únic “gran projecte” en marxa actualment a Catalunya és Rodalies (6.300 MEUR), seguit de les actuacions en marxa i previstes per al Corredor Mediterrani (ferrocarril-mercaderies) o les actuacions de millora anunciades per a l’AP-7 i AP-2.

Altres projectes estratègics per Catalunya es troben molt endarrerits (encara pendents de la redacció d’estudis/projectes, “saltant” d’un pla d’infraestructures a un altre,…) o fins i tot, no inclosos en la planificació de l’Administració central.

Projectes molt endarrerits o no planificats

PROJECTEINVERSIÓ (MEUR)
Nous accessos sud (viaris i ferroviaris) al Port de BCN220
Futura terminal logística intermodal del Port de BCN200
Desdoblament R3 Montcada-Paretsn.d.
Actuació sobre l’Aeroport de BCN per incrementar connectivitat intercontinentaln.d. (proposta d’AENA per 1.700 MEUR, però dependrà de la solució que es consensuï finalment)
Accessos dels aeroports de Reus i Girona a línia d’Alta Velocitat620 (dependrà del disseny final)
Autovia B-40 (Terrassa-Sabadell-Granollers)400 MEUR
Actuacions al llarg de l’N-II (desdoblaments pendents)350 MEUR
Autovia A-7 (trams pendents desdoblament N-340)700 MEUR (trams Vilafranca-Altafulla i Vandellòs-límit amb València)
Eix Transversal Ferroviari6.500
Línia orbital ferroviària4.000
Corredor Mediterrani: connexió amb ample internacional per al transport ferroviari de mercaderies, separat dels serveis de passatgers d’Alta Velocitat i evitant friccions amb serveis de Rodaliesn.d. (representarà milers d’euros)

Conclusió 

Per acabar, identificaríem tres objectius clau: 

  • L’execució sense més retards, per l’Administració de l’Estat, dels projectes estratègics actualment en marxa (Pla de Rodalies, obres ferroviàries al Corredor Mediterrani, etc.), garantint no només l’execució de les obres en fase de licitació, sinó també la redacció puntual dels estudis i projectes constructius d’aquells projectes amb execució prevista per al mig termini (horitzó 2030 del Pla de Rodalies).
  • Assolir el gran consens de territori que es requereix per impulsar la resta dels projectes estratègics per Catalunya; sobre aquesta base, exigir al Govern de l’Estat la seva tramitació fluïda, sense interrupcions ni retards. 
  • Màxima transparència i diligència de l’Administració de l’Estat en la definició i execució dels pressupostos que han de recollir els corresponents estudis, projectes constructius i execucions d’obres.

La foto de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Alícia Casart

Enginyer d’Obres Públiques i Enginyer Tècnic Agrícola. Especialitzada en temàtiques de logística i transport (fonamentalment urbà). D’una banda en consultoria amb l’empresa ALG, i de l’altra en l’àmbit de l’aplicació de solucions tecnològiques, amb Indra Sistemas. També ha desenvolupat activitat dins l’àmbit institucional, treballant en el gabinet d’estudis d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona entre els anys 2004 i 2011, i tornant-hi de nou fa just un any, aquesta vegada com a directora del gabinet.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris