“Eduqueu els xiquets i no haureu de castigar els adults (Pitàgores)”

Els autors estudien la relació causal entre l’increment en l’accés a una educació infantil de bona qualitat i la propensió criminal durant l’edat adulta. És el primer que ho fa analitzant l’impacte de l’aplicació d’un programa preescolar públic de caire universal i ho fa amb dades catalanes.

Lectures 230
Temps de lectura6 minuts

Diversos camps de recerca reconeixen la infància com una etapa clau de la vida d’un ésser humà, amb capacitat per poder influir de forma significativa els resultats futurs dels individus, fins i tot ja ben entrada l’edat adulta. Així, hi ha un ampli consens que, en general, les avaluacions cognitives dutes a terme durant la primera infància són bons predictors dels assoliments educatius futurs, de l’èxit en el mercat laboral i, fins i tot, de les condicions de salut dels individus durant la vida adulta. Més important encara, un nombre creixent d’estudis demostra que les intervencions públiques sobre l’educació primerenca poden produir impactes significatius a curt i, fins i tot, a llarg termini, especialment quan s’adrecen a nens desfavorits. La majoria d’aquests estudis analitzen la formació d’habilitats cognitives i els resultats que se’n deriven; mentre que, en referència a les dimensions no cognitives i conductuals, els resultats d’estudis rigorosos són més escassos i amb resultats menys contundents, sovint a causa de la manca de dades de qualitat sobre els aspectes no cognitius de l’esfera humana. Tanmateix, la teoria pedagògica indica clarament que les circumstàncies i experiències preescolars poden forjar les esferes d’ansietat i autocontrol, d’autoestima i motivació, la intel·ligència socioemocional i el comportament agressiu dels individus al llarg de tota la seva vida. En aquest sentit, hi ha recerca duta a terme tant en el camp de la psicologia, com de la criminologia o de l’economia que suggereixen que ajudar a controlar els comportaments agressius des de la infància redueix la criminalitat durant l’adolescència i ben entrada l’edat adulta (Heckman, Pinto i Savelyev, 2013). Partint d’aquestes premisses, el nostre article titulat “Preventing criminal minds: Early education access and adult offending behavior” estudia la relació causal entre l’increment en l’accés a una educació infantil de bona qualitat i la propensió criminal durant l’edat adulta. Val a dir que el nostre estudi és el primer que ho fa analitzant l’impacte de l’aplicació d’un programa preescolar públic de caire universal i ho fa amb dades de casa nostra.

El 1990 es va reformar profundament el sistema educatiu espanyol mitjançant un nou marc normatiu conegut com a Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOGSE, 1/1990), que va representar un augment significatiu de la importància atorgada a l’educació preescolar en el conjunt del sistema educatiu. Fins a principi de la dècada dels noranta, l’escola infantil a Espanya s’organitzava en “jardins d’infants” per a edats compreses entre 0 i 3 anys i en “escoles bressol” per a nens i nenes d’entre 4 i 5 anys. Tanmateix, principalment a causa de les restriccions de finançament, l’oferta de jardins d’infants públics per a nens de 3 anys o menys era insuficient i incapaç de satisfer la demanda de les famílies. A més, per a aquest grup d’edat, l’oferta d’institucions privades a l’època no estava regulada, era cara i sense cap control de qualitat sobre les normes o les credencials del personal. Socialment, tant els jardins d’infants públics com els privats eren vistos com a simples centres de “guarda diürna” (o guarderies), que normalment oferien molt poc contingut educatiu. Existien també solucions informals de cura dels infants a través de familiars o amics, les quals eren l’únic recurs alternatiu per a moltes famílies amb ambdós pares treballadors.

Així doncs, la LOGSE va reestructurar l’educació infantil i va desencadenar una ràpida expansió dels serveis públics en aquesta etapa educativa, que va fer augmentar especialment la inscripció de nens de 3 anys, la qual va passar del 5% al 65% entre el 1987 i el 2000. La figura 1 mostra l’evolució dels índexs de matriculació preescolar a nivell estatal durant els cursos acadèmics considerats en el nostre estudi, i distingeix entre els nens de 0-2 anys i els de 3 anys. És important assenyalar que, a través del nou marc legal, el paper de l’escola preescolar va passar de la perspectiva anterior de “custòdia diària” a una etapa educativa adequada, amb un nombre d’alumnes per classe limitat, en principi, a 20 alumnes i amb el requisit de titulacions universitàries per als professors. És important destacar que aquest nou marc preescolar va reconèixer la importància de les habilitats no cognitives com a base de l’èxit dels nens en entorns socials, de manera que les directrius educatives van posar un èmfasi especial en el desenvolupament d’aquestes habilitats no cognitives. Es va promoure la infància en la seva autoconsciència, autonomia personal, coneixement de l’entorn, habilitats de comunicació i representació, avenç social, afectiu i personal.

Paral·lelament, i com a conseqüència del procés de descentralització de competències que es va produir a Espanya durant els anys vuitanta i principi dels noranta, entre elles les competències educatives, la LOGSE es va implementar de manera esglaonada a les comunitats autònomes i es van produir variacions substancials en l’accés públic a la nova oferta d’educació preescolar per a nens de 3 anys. Aquesta variació es va produir tant segons les cohorts com les regions de naixement. Així doncs, explotem empíricament aquesta variació en l’accés a l’escola preescolar per estimar l’efecte causal de l’educació infantil sobre el comportament criminal durant l’edat adulta. Concretament, donat que cada regió va ampliar l’educació infantil preescolar seguint les seves pròpies dinàmiques, l’accés a l’educació infantil que afrontà cada individu als 3 anys va venir donat per la combinació de la seva cohort de naixement i de la seva regió d’origen. Ens centrem en les cohorts d’individus nascuts entre 1984 i 1997 ja que aquestes cohorts són homogènies en termes de característiques del sistema educatiu (el més important, l’edat màxima d’escolarització obligatòria) més enllà de l’accés preescolar. La nostra estratègia d’identificació empírica, a més, controla les diferències sistemàtiques en l’accés preescolar entre regions mitjançant efectes fixos regionals i les diferències sistemàtiques en l’accés a través del temps mitjançant efectes fixos de cohort. Utilitzant dades actuals (2009-2014) d’índexs de criminalitat municipals a Catalunya d’individus entre els 15 i els 30 anys segons la seva regió d’origen i la seva cohort de naixement, ho relacionem amb la variació dels índexs d’inscripció preescolar que caracteritzaven cada regió i cohort de naixement als anys noranta.

Els resultats que obtenim (taula 1) assenyalen una relació negativa entre l’accés preescolar públic i les taxes de criminalitat, anys després, en individus d’entre 15 i 30 anys. Un augment d’un punt percentual en l’accés preescolar entre 0 i 3 anys d’edat a principi de la dècada dels 1990 produeix de mitjana una reducció de l’1,6% de les accions delictives registrades a la dècada del 2000 als municipis catalans. Aquestes magnituds són menors que les identificades en avaluacions de programes preescolars adreçats a nens desafavorits, per exemple, als EUA; tanmateix, en el nostre estudi fem un càlcul dels costos i beneficis de l’expansió educativa tenint en compte el seu impacte reductor de la criminalitat i obtenim que el valor monetari de l’estalvi en el cost del crim produït per l’expansió pública preescolar supera de forma significativa les despeses necessàries d’aplicar la reforma.

A la segona part de la nostra anàlisi avaluem per separat l’impacte que l’expansió preescolar ha tingut en diferents tipus de delictes, cosa que ens ajuda a poder parlar dels possibles mecanismes que hi ha darrere dels principals resultats obtinguts. Així, els tipus de delictes en què trobem uns impactes més elevats i significatius de l’expansió de l’escola infantil són els de caràcter més impulsiu, és a dir, aquells delictes per als quals la literatura ha trobat que la manca d’habilitats socioemocionals són motors importants (delictes violents). Les nostres conclusions suggereixen que les habilitats no cognitives poden estar jugant un paper important a l’hora d’explicar la reducció de la criminalitat que va seguir, anys després, l’augment de l’accés públic preescolar a Espanya. Aquests resultats estan en línia amb l’evidència existent per als Estats Units, evidència que el nostre treball estén a un context d’accés a un programa educatiu a gran escala i de caràcter universal.

About Post Author

Daniel Montolio i Zelda Brutti

Zelda Brutti és doctora en Economia per el European University Institute, professora visitant i investigadora a la Universitat de Barcelona i a l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Les seves àrees d’especialització són l’economia de la educació, l’economia del desenvolupament i l’avaluació de polítiques públiques. Daniel Montolio es doctor en Economia per la Universitat de York (Regne Unit), catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona (UB) i co-director del programa en Polítiques Públiques de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB). Les seves àrees d’especialització són l’economia pública i l’economia del crim.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris