Els intents d’avaluar l’impacte de les universitats en la societat s’han limitat en gran mesura a calcular-ne els efectes econòmics, sense resoldre la qüestió de com avaluar els beneficis socials més amplis creats per les institucions d’educació superior. Els problemes per considerar de manera integral l’impacte social de les universitats sorgeixen de les dificultats per mesurar de manera homogènia els efectes positius d’activitats com ara la formació de futurs professionals, la realització de la recerca i l’aplicació dels resultats de la recerca en innovacions que contribueixen al benestar social. Així, els estudis d’impacte de les universitats s’han centrat en les seves contribucions a l’activitat econòmica, com ara els efectes multiplicadors de la seva despesa (per ex., ACUP, 2017) o els impactes sobre el mercat laboral (per ex., Pastor i Pérez, 2019) i han passat per alt altres efectes valuosos sobre la societat.
Un estudi recent impulsat per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) pretén calcular el valor generat per les universitats públiques catalanes més enllà de les despeses i inversions que duen a terme (ACUP, 2020). L’estudi aplica l’anàlisi del valor social integrat (VSI), una metodologia que permet objectivar i expressar en termes monetaris el valor creat per una organització per al conjunt de les seves parts interessades (stakeholders).
L’anàlisi del VSI de les vuit universitats públiques catalanes ha seguit un procés d’investigació amb acció participativa amb representants de les diverses universitats i les seves parts interessades (estudiants, antics alumnes, personal docent i investigador (PDI), personal d’administració i serveis (PAS), etc.), fet que ha permès identificar d’una manera sistemàtica les dimensions o variables de valor percebudes com a rellevants. S’ha calculat el VSI, que inclou tant el valor social generat a través de l’activitat econòmica —efecte de mercat capturat per indicadors de comptabilitat— com el valor social específic generat a les diferents parts interessades mitjançant relacions alienes a les transaccions de mercat —efecte de no-mercat monetitzat amb l’ajuda dels indicadors i proxies (aproximacions) financers utilitzats. En el cas del denominat valor social específic, s’integra el conjunt de variables de valor identificades en una fase qualitativa de consulta amb les mateixes parts interessades i que es poden assignar a quatre funcions principals de l’activitat universitària: l’educació, la recerca, la gestió, i el govern i el lideratge social.
Tot i que es tracta d’una primera aproximació amb dades parcials i basada en supòsits i proxies prudents, el valor social específic de les universitats públiques catalanes obtingut l’any 2017 (2.302 M€) supera àmpliament el valor social generat per la seva activitat econòmica en aquest exercici (1.282 M€). El VSI correspon al valor social consolidat, el qual —similar al concepte comptable de la mateixa denominació— té en consideració el valor conjunt generat, de manera que evita duplicitats en el càlcul, i puja a 3.583 M€. A diferència dels estudis d’impacte econòmic que estimen l’impuls generat pel sistema universitari sobre l’economia d’un territori determinat, el càlcul del VSI permet valorar els beneficis experimentats per totes les parts interessades afectades per l’activitat universitària (a part de les empreses i entitats, també estudiants, PDI, PAS, antics alumnes i societat).
La monetització del valor creat per les universitats per a les seves parts interessades permet mesurar impactes socials molt diferents en una mateixa unitat (en aquest cas, euros). Aquest fet no només possibilita agregar les dades en un resultat final, sinó també relacionar-les amb altres mesures financeres, com ara el pressupost de les vuit universitats públiques catalanes per complir la missió universitària (1.471 M€ l’any 2017). Si només es contempla el retorn econòmic (retorn derivat del valor social generat per l’activitat econòmica), el valor creat és inferior al pressupost, i per tant des de la perspectiva del valor de mercat les universitats públiques catalanes no serien eficients. Tanmateix, des de la perspectiva del retorn social (retorn derivat del valor social específic o valor de no-mercat), la ràtio és superior a 1 i visualitza com les universitats generen valor social més enllà del pressupost utilitzat.
Si finalment es considera el retorn social integrat, que inclou el valor generat per l’activitat de mercat i no-mercat, s’obté una ràtio de 2,44: per cada 100 € de despesa universitària es van generar 244 € de valor social integrat, és a dir, la despesa universitària es va transformar en més del doble de valor social creat. La distribució d’aquest valor a les diferents parts interessades afectades per l’activitat universitària mostra que el major retorn de la despesa universitària és per als estudiants, seguits dels empleats (PDI i PAS), les empreses i entitats, les administracions públiques, la societat i els antics alumnes (vegeu figura).
A més, és possible analitzar els resultats del càlcul per a cada universitat i així comparar les eficiències individuals a l’hora de generar els diferents tipus de valor social (Ayuso et al., 2021). Tanmateix, un ús òptim dels recursos no implica necessàriament una òptima atenció a les necessitats de les principals parts interessades. En aquest sentit, es pot relacionar el resultat del valor social integrat amb el nombre d’estudiants i el nombre d’empleats, ràtios que poden ser d’interès per a interpretar l’eficàcia de les universitats públiques catalanes en el compliment de la seva missió.
Els resultats de l’estudi tenen diverses implicacions pràctiques per a les universitats públiques catalanes i les institucions d’educació superior en general. El fet d’assignar un valor monetari a l’impacte social permet que s’integri a l’impacte econòmic de la universitat i es transformi en indicadors útils per a la gestió interna i la comunicació externa. D’una banda, el procés de mesurament del valor social creat per les universitats proporciona una manera d’atendre les demandes creixents de més responsabilitat i transparència i facilita el compromís amb les parts interessades sobre com aquestes institucions contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS). D’una altra banda, quantificar el valor social de les universitats pot ajudar a transformar la comptabilitat financera convencional i millorar l’estratègia i la gestió interna de les institucions segons els principis de sostenibilitat. En aquest sentit, el VSI pot representar un bon instrument de control intern per a les universitats per a millorar l’eficiència i l’eficàcia, ja que pot donar informació sobre possibles deficiències i mostrar potencial per a la millora de les pràctiques de gestió. L’enfocament pot proporcionar indicadors rellevants que, lligats amb indicadors de qualitat tradicionals, permetin supervisar l’eficiència i l’eficàcia social de les universitats. En concret, el retorn social pot convertir-se en una eina de benchmarking per a les universitats en combinació amb altres indicadors com el valor social generat per estudiant i per empleat.
La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.
Molt interessant. Seria bo poderho comparar amb altres zones a Espanya, Europa i EEUU