Explicar els moviments per l’autodeterminació a Europa

En poc més de dos segles el sistema internacional d’estats ha passat de vint-i-tres a gairebé dos-cents membres, a raó de gairebé un nou estat cada any. Els autors exploren la diversitat de moviments per l’autodeterminació a Europa a partir d’una nova base de dades basada en els resultats electorals de les regions de tots els estats membres de la Unió Europea (amb l’afegit del Regne Unit) i una bateria d’indicadors regionalitzats sobre aspectes d’actituds polítiques, economia i societat.

L’impacte dels fons Next Generation sobre l’economia catalana

Els fons europeus Next Generation (NGEU) podrien incrementar el PIB català al voltant d’un 1% anual extra els anys 2023 i 2024 i fer que en el conjunt dels anys d’arribada dels fons (2021-2026) el seu efecte arribés a sumar 4,8 punts al creixement de l’economia catalana.

El non-take-up de les prestacions socials: com aconseguir que els ajuts arribin a qui els necessita?

Què està passant perquè les prestacions socials no arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar? L’Elena Costas i la Cristina Ferrer ens resumeixen els resultats d’un estudi que analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya.

Joves que no treballen ni estudien: convergència i determinants

Els autors de l’entrada d’avui ens expliquen que Catalunya té una taxa de NEET (joves que no treballen ni estudien) més alta que la mitjana europea. Recomanen fer més esforços per evitar l’abandonament escolar dels joves i ajudar-los a tornar a l’educació. Una transició eficient de l’escola a la feina és un factor clau per reduir el problema del joves NEET.

Urbanització i biodiversitat

En Jordi Jofre ens parla sobre com la urbanització, entesa com la concentració de la població en ciutats, afecta la biodiversitat d’un país. Per fer-ho, analitza la distribució geogràfica de les zones IBA (Important Bird Areas) i de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus). Els resultats poden ser sorprenents: L’autor troba que la vida urbana contribueix a preservar la biodiversitat.

Inflació: el retorn d’una antiga maledicció

La inflació ha tornat, amb augments rècord de l’Índex de Preus al Consum, tant a Catalunya com a Espanya, com a l’Eurozona o els Estats Units. Més enllà de la conjuntura, la causa última s’ha de buscar en la injecció colossal de diners que han fet els bancs centrals en l’última dècada i que va anar transformant-se en demanda de béns i, tot seguit, en augment de preus.

L’efecte de la protecció de l’ocupació sobre els costos salarials i ocupació a les empreses

Els efectes de la reducció de la protecció de l’ocupació són diversos. L’entrada d’avui se centra en l’impacte de les reformes laborals de 2010 i 2012 sobre els costos laborals i l’ocupació de les empreses i permet intuir quin serà l’efecte de la reforma laboral aprovada recentment.

Mesurar l’impacte social i mediambiental de la renovació del parc d’edificis
d’habitatges urbans. Utopia o realitat?

A la UE els habitatges consumeixen el 40% de tota l’energia i generen el 36% de totes les emissions comunitàries de diòxid de carboni.
A Espanya hi ha un parc d’uns 24 milions d’habitatges, el 83% dels quals té més de 40 anys i el 50% han estat construïts abans del 1980. A Catalunya la situació no és gaire millor: el 60% del total d’edificis d’habitatges es varen construir abans del 1979.
En aquest article s’dentifiquen diverses metodologies que poden utilitzar-se per calcular l’impacte social i mediambiental de la rehabilitació d’edificis,