Giacomo Ponzetto escriu sobre els efectes del turisme de masses a Barcelona des del punt de vista de l’aproximació al problema del cost social de Ronald Coase. Amb milers de comerços i de veïns, falta el mercat coasià dels drets i obligacions que garantiria l’eficiència en el sentit rigorós del primer teorema del benestar. Per a Ponzetto, l’equilibri entre les raons dels beneficiats i dels perjudicats pel turisme no pot deixar de ser una decisió política. Tot i això, l’anàlisi econòmica indica que és menys apropiat limitar el turisme en general, i més adient intervenir sobre els fenòmens específics, com ara l’incivisme, que més directament molesten els veïns.
L’efecte dels problemes de salut dels fills en les trajectòries laborals dels pares
Ana Costa-Ramón escriu sobre la relació entre salut dels fills i ingressos dels pares. Els efectes adversos d’un problema de salut en la trajectòria laboral d’un individu estan ben documentats. Tot i així, sabem molt menys sobre els possibles efectes (indirectes) de la salut dels fills en les carreres laborals dels pares. Per estudiar l’impacte causal de les malalties dels fills comparen famílies molt similars, però que experimenten el “xoc” en la salut dels fills en diferents moments del temps.
Orígens del conflicte entre elits: el regionalisme polític a Catalunya
Pau Vall-Prat analitza els orígens de la competició política entre elits a partir del cas català. Tot fent èmfasi en elements econòmics i polítics, presenta un apunt que explora els factors que van facilitar l’auge de la Lliga Regionalista a principi del segle xx i la consolidació d’un nou eix de competició política.
Incidències a Rodalies: quantificació i possibles conseqüències
En aquesta entrada, els economistes Roger Medina i Marc Riudavets quantifiquen les incidències a Rodalies mitjançantl’anàlisi de text de tuits del compte de @rodalies. Conclouen que les crítiques cap a Renfe estan justificades i suggereixen que la incertesa del servei pot tenir un efecte sobre la congestió de les carreteres.
Entre concerts i xarangues: festes majors i eleccions municipals
Enguany tornarem a les urnes. Després d’un període llarg sense votacions —o curt, segons com es miri— el 2023 passarem pel col·legi electoral dues vegades: a final de maig, amb...
Economia, identitat i secessió. Una anàlisi global i alguna reflexió sobre el cas català
Xavier Cuadras Morató escriu una entrada sobre una investigació recent que pretén respondre la pregunta de si les tensions secessionistes que afecten molts països es poden explicar més aviat per les diferències de renda per capita entre els diferents territoris que els componen o, al contrari, cal recórrer a la persistència d’altres factors diferenciadors de tipus cultural o lingüístic.
La població activa el 2031: el creixement de la força laboral sènior
En aquest apunt Mireia Farré, Cristina Rovira i Josep Anton Sánchez analitzen els resultats de les recents Projeccions de població activa de l’Idescat, que permeten fer una aproximació de quin és el futur de la força de treball de l’economia catalana, quant al nombre i la distribució per sexe, edat i territori. Les generacions nombroses, nascudes els anys seixanta i sobretot els setanta del segle XX, transitaran per la banda alta de la piràmide laboral i la participació laboral en aquestes edats creixerà, impulsada pels canvis legislatius que afavoreixen l’endarreriment de l’edat de jubilació.
Evidències científiques sobre l’impacte de la Llei 11/2020 de regulació dels lloguers
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya, la Llei 11/2020. La llei va entrar en vigor el 18 de...
Les hipoteques nominals i l’efecte inclinació
Xavier Barrull i Antoni Dorsé destaquen que l’ús d’hipoteques nominals és molt habitual a Catalunya, i que quan la inflació augmenta, aquest sistema fa que les hipoteques pateixin augments excessius i/o es redueixi el finançament, i que això redueixi la demanda d’immobles i la capacitat de compra, i augmenti la morositat.