L’evidència científica que demostra la magnitud del canvi climàtic i les seves conseqüències ha servit per situar la lluita contra el canvi climàtic en una posició preferent dins les agendes de (gairebé tots) els governs. Tanmateix, és molt poc habitual que, a l’hora de dissenyar estratègies de mitigació i d’adaptació per donar-hi resposta, aquests mateixos governs recorrin a l’evidència existent sobre quines polítiques són més efectives per reduir emissions i fer front a les conseqüències que es deriven del canvi climàtic.
Per saber quines polítiques són efectives cal revisar els estudis acadèmics que aporten evidència causal i rigorosa, sintetitzar-ne les conclusions, adaptar-les al context territorial i fer arribar aquest coneixement a qui pren decisions, en formats accessibles. I aquest és precisament l’objectiu del projecte “Què funciona contra el canvi climàtic?”, impulsat per Ivàlua, la Generalitat de Catalunya i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya.
En el marc d’aquest projecte s’aniran publicant revisions d’evidència enfocades a diferents objectius climàtics. Les dues primeres s’han focalitzat en les polítiques i programes destinats a reduir les emissions associades al consum energètic de les llars, un àmbit clau si tenim en compte que, a Catalunya, el consum d’energia representa el 71,6 % de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH), i que el sector residencial n’és responsable del 13,8 % (Institut Català de l’Energia, 2022).
A l’hora d’avaluar els diversos instruments de política pública cal entendre els mecanismes a través dels quals es pretén reduir les emissions, els quals es poden agrupar en:
- Millores de l’eficiència energètica, la qual permet reduir el consum d’energia tot mantenint els mateixos serveis energètics.
- Foment de l’estalvi energètic, de manera que les llars que tenen marge puguin reduir la quantitat total d’energia consumida.
- Canvis en els patrons de consum, de manera que les llars puguin mantenir el mateix nivell de consum però utilitzant fonts d’energia menys contaminants modificant els horaris de consum.
La primera síntesi d’evidència analitza l’efectivitat de diverses polítiques que incentiven inversions en eficiència energètica, mentre que la segona revisa intervencions orientades a fomentar l’estalvi energètic i el canvi de patrons de consum. A continuació enumerem les conclusions principals, acompanyades d’un nivell de confiança (nc) que agrupa el grau d’acord existent entre els diferents estudis i la robustesa dels resultats obtinguts i de recomanacions a tenir en compte a l’hora d’implementar-les.
Què funciona per millorar l’eficiència energètica dels edificis?
En aquesta primera síntesi s’ha avaluat l’efectivitat de programes destinats a proveir informació i a reduir el cost a través de subsidis per adquirir electrodomèstics eficients o per rehabilitar el parc d’habitatges. A més, pel que fa a la construcció d’edificis nous, s’ha analitzat l’efectivitat dels requeriments d’uns certs nivells d’eficiència a través dels codis d’edificació. Les conclusions són les següents:
- Els programes que informen sobre el consum energètic dels electrodomèstics solen incrementar moderadament les taxes d’adopció, sobretot si es presenta en termes d’estalvi monetari en comptes d’energètic o mediambiental (nc mitjà).
- Els subsidis augmenten significativament l’adquisició d’electrodomèstics eficients (nc alt), tot i que solen finançar compres que s’haurien fet igualment (nc alt) i no sempre comporten una reducció de consum (efecte rebot). Per tant, cal limitar els subsidis a sectors específics de la població. A més, l’efecte rebot pot ser beneficiós si augmenta el confort de les llars que pateixen pobresa energètica.
- Els codis d’edificació poden ser una mesura efectiva a l’hora de reduir el consum energètic (nc mitjà), tot i que poden generar efectes distributius adversos als quintils de renda més baixos, com ara la reducció de la superfície o la degradació d’altres atributs (nc mitjà). Manca evidència dels codis implementats a casa nostra, així com l’impacte a llars completament electrificades.
- Els subsidis a la rehabilitació d’edificis (aïllament, sistemes de climatització, ventilació, etc.) redueixen significativament les emissions, però a un alt cost (nc alt). A la pràctica, els resultats són mixtos pel que fa a la recuperació de la inversió inicial, ja que depenen de supòsits sobre la vida útil de la inversió i el preu futur de l’energia.
Què funciona per millorar els hàbits de consum de les llars?
En aquesta segona síntesi s’ha avaluat l’efectivitat de programes de provisió d’informació i preus dinàmics per tal de desplaçar o reduir el consum. A més, s’ha estudiat com les noves tecnologies (monitors energètics i termòstats ajustables) poden augmentar la capacitat de les llars de modificar els seus hàbits energètics. Les conclusions són les següents:
- Els informes de consum energètic (incloent-hi una comparativa amb el consum de llars similars) poden aportar reduccions de consum moderades (nc alt), tot i que cal que siguin freqüents i s’estenguin en el temps (nc mitjà). A més, mentre que els efectes són més grans en llars amb consums més elevats (nc alt), es pot produir un efecte bumerang, en què augmenti el consum en aquelles llars que se situaven per sota la mitjana (nc mitjà).
La majoria de consumidors pagaven, tradicionalment, tarifes fixes. Per això, preus dinàmics que fluctuïn en el temps poden actuar com a mecanisme d’ajust entre oferta i demanda i millorar l’eficiència del mercat elèctric. Entre totes les modalitats existents, es poden destacar les següents:
- Les tarifes de pic crític, combinant un preu fix durant la majoria d’hores amb increments puntuals i de durada predeterminada en períodes d’alta demanda, són efectives per reduir el consum en períodes de pic crític (nc alt), tot i que els canvis han de ser notificats amb prou antelació (nc alt). A més, no hi ha relació entre l’augment de preus i la magnitud de l’efecte (nc alt) i poden ser regressius (nc mitjà). Un bon complement són els termòstats ajustables que permeten automatitzar la resposta (nc alt).
- Les tarifes amb trams horaris predeterminats són efectives per reduir el consum en hores pic (nc alt), no desplacen el consum a períodes vall i són més adequades per promoure canvi d’hàbits a llarg termini. Monitors energètics que proveeixin informació sobre els serveis energètics i el seu consum en són un bon complement (nc mitjà).
Amb tot, un problema que limita l’efecte d’aquestes polítiques és la manca de coneixement de la pròpia tarifa per part dels consumidors. A més, a la síntesi mostrem evidència sobre els patrons de consum dels diferents segments de la població per tal d’evitar efectes distributius adversos a l’hora de dissenyar les tarifes elèctriques.
Per acabar, cal contextualitzar aquestes conclusions dins del marc energètic vigent. I és que si l’objectiu és reduir les emissions de GEH, un augment del consum elèctric és benvingut si desplaça energies fòssils. Per tant, cal fomentar la producció d’energia elèctrica a partir de fonts renovables i la seva competitivitat. Noves tecnologies com les bombes de calor o els vehicles elèctrics, complementades amb la instal·lació de plaques solars, transformaran el model energètic del sector residencial. Malgrat això, aquest futur encara no és aquí i, per tant, és important que durant el camí cap a l’electrificació es vetlli per dissenyar polítiques climàtiques que no generin més desigualtats de les ja existents. En cas contrari, durant el període de transició, les llars desfavorides utilitzaran fonts energètiques brutes i cares, mentre llars amb més recursos adoptaran tecnologies energèticament més eficients i netes.
La imatge de capçalera pertany a OpenClipart-Vectors de Pixabay.
