Avui, a l’entrada 250 del blog, Ada Ferrer i Carbonell analitza el nou Indicador de benestar subjectiu de la Generalitat de Catalunya. El benestar és una prioritat central de les persones i per tant hauria de ser un dels objectius principals de qualsevol govern. Al llarg de les últimes dècades, les mesures de benestar percebut han guanyat importància arreu i s’han convertit en un indicador utilitzat per molts organismes internacionals i governs per fer un seguiment de l’evolució del benestar dels ciutadans en diversos països.
L’impacte de l’impost turístic català sobre la demanda
En aquesta entrada Josep Andreu Casanovas i Jordi Suriñach analitzen l’impacte que ha tingut l’impost sobre les estades en establiments turístics en la demanda turística a Catalunya. Els autors conclouen que la introducció de l’impost i la seva modificació tarifària no han tingut un efecte significatiu sobre la demanda turística.
Imitant als amics: els companys de classe influeixen en el consum d’alcohol i de tabac?
Si un adolescent observa que altres adolescents al seu voltant consumeixen alcohol o tabac, fins a quin punt també en consumirà? Aquesta pregunta, referida a la influència del grup d’iguals (peer group, en anglès) sobre la decisió de consum individual, és la que ens responen avui la Cristina López-Mayán i la Catia Nicodemo.
Hauríem de deixar de canviar l’hora?
Joan Costa-i-Font ens explica que el canvi d’hora té efectes negatius sobre la salut i el benestar i avui ni tan sols comporta un estalvi energètic, que era la raó per la que es va establir. De fet, ens costa l’equivalent d’una pèrdua de renda de 754 € per persona/any. Malgrat que el Parlament Europeu va votat eliminar-lo el 2019, encara està en vigor per falta de consens sobre quin horari (estiu o hivern) adoptar.
La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (2): el puzle de la industrialització
Èric Gómez-i-Aznar escriu la segona part de la seva anàlisi sobre capital humà i industrialització a Catalunya. En l’apunt anterior vèiem que el llegat preindustrial podria haver exercit una influència més gran del que es pressuposava en els nivells de capital humà de períodes posteriors de Catalunya. En aquest veurem que l’anàlisi descriptiva amb un nivell de desagregació local (els municipis) entre 1860 i 1930 dona una visió més complexa i variada que la utilitzada fins ara amb dades provincials, i possibilita analitzar l’evolució de les desigualtats territorials respecte al capital humà en un context d’un creixement econòmic intens i que comprèn també la segona Revolució Industrial.
La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (1): el llegat preindustrial
Èric Gómez-i-Aznar escriu sobre industrialització i capital humà a Catalunya. El capital humà ha esdevingut un element clau de les teories de creixement econòmic, però la seva acumulació a molt llarg termini i el seu paper als inicis de la Revolució Industrial són debats oberts. Això és conseqüència de la dificultat que té la història econòmica més quantitativa per confirmar empíricament certs models teòrics a conseqüència de la falta de dades. Aquesta recerca intenta contrastar i elaborar noves hipòtesis sobre el desenvolupament econòmic i els nivells de capital humà mitjançant noves dades per al cas de Catalunya.
