La reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització de Catalunya (1): el llegat preindustrial

Èric Gómez-i-Aznar escriu sobre industrialització i capital humà a Catalunya. El capital humà ha esdevingut un element clau de les teories de creixement econòmic, però la seva acumulació a molt llarg termini i el seu paper als inicis de la Revolució Industrial són debats oberts. Això és conseqüència de la dificultat que té la història econòmica més quantitativa per confirmar empíricament certs models teòrics a conseqüència de la falta de dades. Aquesta recerca intenta contrastar i elaborar noves hipòtesis sobre el desenvolupament econòmic i els nivells de capital humà mitjançant noves dades per al cas de Catalunya.

Lectures 535
Temps de lectura5 minuts

El capital humà és un factor determinant del creixement econòmic, però què s’entén per capital humà i quin paper ha tingut en els processos de creixement econòmic històrics? Des de la història econòmica, el rol del capital humà en temps anteriors a la Revolució Industrial, i sobretot durant les primeres etapes d’aquesta, ha generat un debat obert, sobretot per la dificultat de mesurar-lo. La falta d’indicadors i la diversitat i complexitat que abasta el mateix concepte, que es fa particularment greu per a temps passats, ha provocat que la història econòmica més quantitativa no li hagi donat un paper tan determinant com li donen les teories de creixement econòmic modernes. Però aquestes recerques, molt centrades en l’educació formal i que assenyalaven que el seu paper no hauria sigut important en l’inici de la Revolució Industrial, han sigut reavaluades en els darrers temps amb la utilització de noves metodologies i indicadors.

Catalunya, tot i ser el principal nucli industrial d’Espanya, mostra el 1860 uns nivells d’alfabetització modestos. Per tant, com en la resta de casos de zones on es va produir la primera Revolució Industrial, hi hauria la paradoxa del capital humà respecte de les teories de creixement econòmic modernes. Com a explicació, Jordi Nadal ja va proposar de forma pionera a mitjan anys noranta del segle XX que la industrialització catalana hauria estat possible per la capacitació tècnica dels treballadors qualificats i la formació en el lloc de treball, i que l’alfabetització bàsica era un indicador de capital humà que no acabava de recollir bé aquestes habilitats. Per tant, la reavaluació de la paradoxa del capital humà i la industrialització inicial mitjançant nous indicadors quantitatius des de la perifèria, i en concret en el cas català, pot contribuir al debat en la qüestió del mesurament de l’acumulació de capital humà i de la seva relació amb el dinamisme econòmic més enllà del cas britànic.

Per aportar nous indicadors que contribueixin al debat cliomètric, s’utilitzen les formes més simples de capital humà, l’alfabetització bàsica (saber llegir i escriure) i la capacitat aritmètica (saber comptar). Aquesta darrera es calcula mitjançant l’alfabetització matemàtica (numeracy) a través de l’age-heaping (‘apilament d’edats’), i es considera un bon indicador de capital humà per a períodes preindustrials, ja que l’aplicabilitat de la capacitat aritmètica al món laboral d’aquell període és més elevada que no pas les d’altres indicadors, i reflecteix millor la capacitació del sistema d’aprenents i artesans. Aquest sistema de formació va ser durant segles la principal via d’adquisició de coneixements tècnics. En canvi, l’alfabetització elemental és un bon indicador per veure l’evolució del capital humà amb la implantació dels sistemes d’escolarització massiva que es donen a partir del segle XIX.

Aquesta recerca intenta analitzar si, en el cas de Catalunya, els nivells de capital humà just abans de la Revolució Industrial eren més elevats del que es pressuposava. La hipòtesi és que la Catalunya de final del segle XVII i principi del segle XVIII ja tenia un procés d’acumulació de capital humà a llarg termini en certes capes professionals que va facilitar la implementació de la Revolució Industrial. Així, la primera contribució és l’obtenció d’un indicador de capital humà a Catalunya –l’única regió mediterrània on va tenir lloc una Revolució Industrial– anterior a l’efervescència de la Revolució i que ens permet avaluar si els nivells existents de capital humà en el període preindustrial poden haver afavorit un major dinamisme econòmic.

Tot i l’amplitud de la mostra estudiada (6.700 observacions) –de començament del segle XVIII– i del seu abast territorial (10 de les 12 divisions administratives existents), la diversitat de situacions locals obliga a ser prudent en la generalització dels resultats. Els resultats, però, mostren que el nivell d’habilitats numèriques a Catalunya podria ser relativament alt abans de la Revolució Industrial com mostra la taula 1, sobretot a les zones urbanes, on els nivells eren similars als d’altres ciutats europees ja des de principi del segle XVIII. També mostren un diferencial entre els entorns urbans i els rurals que no es detecta a Castella, tot i que al sector tèxtil preindustrial en zones rurals no es donaria aquesta diferència, ja que els treballadors d’aquest àmbit sí que tindrien nivells alts de capacitat aritmètica i serien equivalents als que es troben a altres zones d’Espanya (aquí) i d’Europa (aquí). En aquest període l’economia catalana es caracteritza per un ràpid procés d’intensificació del sector agrícola, una protoindustrialització i l’expansió d’un model de producció basat en les relacions comercials.

Taula 1: Resultats segons el sector d’activitat i l’habilitat ocupacional

Els resultats també mostren que els nivells de capacitat aritmètica poden estar relacionats amb la classe social i la desigualtat, sobretot en l’accés a la terra. Aquests resultats estan en consonància amb els que s’han trobat per a Castella i per a Europa en el mateix període; i que també es troben en analitzar el capital humà d’Espanya al segle XIX (aquí). A més, el nivell d’habilitats ocupacionals també sembla estar molt correlacionat amb els nivells d’alfabetització matemàtica i, dins del sector secundari, destaca el sector del tèxtil. Tot sembla indicar que en un context de baixa inversió pública en educació, la formació en el lloc de treball i la llar podrien haver facilitat l’accés a l’educació en un context de dinamisme econòmic com el de la Catalunya del segle XVIII, que podria incentivar l’adquisició d’aquestes habilitats numèriques. A més, tot i la precaució envers els resultats de la població femenina, la seva similitud als resultats obtinguts en altres regions europees (igualment elevats), podria indicar que les dones també accedien a aquesta formació fora del sistema escolar.

Aquests nous resultats contribueixen al debat sobre els nivells de capital humà durant el període preindustrial i mostren que a la Catalunya de principi del segle XVIII els nivells de capacitat aritmètica eren relativament alts en determinats sectors, ocupacions i grups socials, i, el que és més important, comparables als d’altres zones dinàmiques d’Europa. Una formació que s’adquiria també fora del sistema escolar institucionalitzat com indicava Jordi Nadal, i que mostra que el llegat preindustrial podria haver exercit una influència més gran del que es pressuposava en els nivells de capital humà de períodes posteriors. Aquestes noves troballes tenen implicacions per a futures recerques perquè contribueixen al debat sobre capital humà previ a la Revolució Industrial tot mostrant, en una economia en transformació, uns nivells preexistents prou elevats en alguns sectors que podrien haver tingut un paper en la conducció del procés industrialitzador. Les aportacions enllacen amb la literatura que fa referència al paper que podien haver tingut els coneixements útils en el foment de la innovació en les fases prèvies de la Revolució Industrial per explicar com les economies van passar al camí del creixement econòmic modern.

La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Èric Gómez-i-Aznar

Doctor en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona i la Universitat Carlos III de Madrid, va guanyar el Premi Catalunya d'Economia. La seva recerca també ha sigut premiada amb el EHS Thirsk-Feinstein Dissertation, el Premi Josep Manuel Blecua i el Premi Hamilton. És professor associat de la UOC i de la UB.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris