L’impacte de l’impost turístic català sobre la demanda

En aquesta entrada Josep Andreu Casanovas i Jordi Suriñach analitzen l’impacte que ha tingut l’impost sobre les estades en establiments turístics en la demanda turística a Catalunya. Els autors conclouen que la introducció de l’impost i la seva modificació tarifària no han tingut un efecte significatiu sobre la demanda turística.

Lectures 630
Temps de lectura6 minuts

Objectius del treball

En aquest treball s’avalua l’efecte de l’impost sobre les estades en establiments turístics sobre les tres variables clau de la demanda turística a Catalunya: pernoctacions, viatgers i estada mitjana en establiments hotelers. L’estudi s’ha dut a terme per al global de Catalunya i per a les marques turístiques de Costa Brava, Costa Daurada i Barcelona.

Característiques de l’impost

L’impost sobre les estades en establiments turístics grava la singular capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest amb l’estada en els establiments subjectes a l’impost, que són els allotjaments turístics, els albergs de joventut, les embarcacions de creuer turístic o qualsevol establiment o equipament en què es prestin serveis turístics d’allotjament. L’impost també pretén internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d’alta concentració turística.

L’impost es va establir el 2012 i va tenir una modificació el 2017, que va incloure una tarifa per a l’habitatge d’ús turístic i es va desdoblar la tarifa per als creuers. Les tarifes vigents des de l’1 d’abril de 2017 es van modificar el setembre de 2021, si bé aquest darrer canvi queda fora de l’àmbit temporal del treball.

Metodologia d’investigació

Les tècniques emprades en l’estudi són:

  1. Anàlisi comparativa de la demanda turística a Catalunya vs. altres comunitats autònomes
  2. Utilització de models ARIMA amb intervenció
  3. Aplicació de models de regressió
  1. Anàlisi comparativa de la demanda turística a Catalunya vs. altres comunitats autònomes

S’ha fet una anàlisi de l’evolució de les variables objecte d’estudi per a Catalunya i s’ha observat un increment sostingut des de l’any 2001 fins al 2019 tant en el nombre de turistes (que s’ha doblat) com en el de pernoctacions.

També s’ha analitzat l’estacionalitat i la composició de la demanda. Les principals conclusions són que el comportament estacional a Catalunya s’ha reduït i que en la composició de la demanda han guanyat molt de pes els estrangers des de 2009, any en què van duplicar la demanda interna.

L’evolució de les variables estudiades s’ha comparat amb el comportament que han tingut a Andalusia, Balears, Madrid i València. Els resultats de l’anàlisi comparativa no permeten detectar, directament, comportaments diferencials a Catalunya associats a la implantació de l’impost. És més, l’estudi comparatiu posa de manifest que les dades de Catalunya són en molts casos millors que les obtingudes per altres destinacions i, per tant, la introducció de l’impost no sembla que hagi tingut cap efecte en l’evolució de les dades de la demanda.

De tota manera, com que hi ha factors addicionals que poden explicar l’evolució de cada sèrie per separat, s’ha fet una anàlisi estadística més completa on es controla per altres factors indirectes, per tal d’aïllar l’efecte de la introducció de l’impost turístic.

2. Aplicació de models ARIMA amb intervenció

S’ha fet una anàlisi univariant de sèries temporals (amb un model ARIMA) amb les variables d’estudi i en els territoris ja descrits per al període temporal de gener de 1999 a desembre de 2019. S’ha desestimat incloure en els models els anys 2020 i 2021 perquè aquestes observacions del període pandèmic generarien “soroll” en l’anàlisi.

L’estratègia metodològica consisteix a analitzar si l’evolució de les variables de demanda turística considerades pateixen un xoc o canvi a partir del moment de la implantació de l’impost (novembre de 2012) o bé a partir del canvi en la tarifació (abril de 2017). Aquest fet es mesurarà en analitzar les dues variables fictícies incorporades per a cada un dels models especificats. Si aquestes variables són estadísticament significatives respecte de l’evolució de cada sèrie voldrà dir que la introducció i/o canvi de tarifació en l’impost té un efecte sobre la demanda turística del territori (en realitat, la significació d’aquestes variables implicaria que, en aquests moments del temps –tardor de 2012 o primavera de 2017– es va produir un fet que va afectar el comportament de la demanda turística. Inicialment, el plantejament és la introducció o modificació de l’impost turístic, però aquest fet pot englobar també altres factors que es van produir a Catalunya aproximadament en el mateix moment de la implantació de l’impost).

3. Aplicació de models de regressió

Una altra proposta metodològica ha estat analitzar la significació de les variables d’impost turístic a partir d’un model de regressió (una variable qualitativa per a cada moment temporal).

L’objectiu és mirar si els paràmetres associats a les variables fictícies són explicatives de la variable endògena (pernoctacions, viatgers o estada mitjana). Les altres variables explicatives del model serveixen per controlar (eliminar) els efectes espuris que podrien recollir les variables impositives esmentades, però que en realitat correspondrien a altres efectes espuris o indirectes d’altres variables.

Així, en el cas d’aquest estudi, es pot afirmar que si els paràmetres associats a les variables fictícies són estadísticament significatius, hi ha una relació causal entre l’impost i la variable endògena de demanda turística, atès que els efectes indirectes o espuris queden controlats per la resta de variables explicatives.

Principals conclusions

La principal conclusió de l’estudi, que es deriva de l’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de la tècnica emprada més adequada (model de regressió, que elimina els efectes espuris i indirectes que puguin existir) i de la variable que millor resumeix la demanda turística (les pernoctacions, ja que suposa la consideració conjunta del nombre de viatgers i de l’estada mitjana), és que la introducció de l’impost turístic el 2012 o la modificació tarifària del 2017 no ha tingut un efecte significatiu sobre la demanda turística. Aquest efecte es dona tant per al conjunt de Catalunya com per a les tres marques analitzades (aquesta afirmació hauria de ser matisada dient que es detecta un lleuger efecte en la marca Barcelona el 2017, solament significatiu al 10 % de nivell de significació, però no al 5 %).

De tota manera, de l’exhaustivitat de l’anàlisi efectuada, se’n deriven algunes consideracions addicionals que convé explicitar:

  • Els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi de l’evolució temporal de les sèries de demanda turística i de l’anàlisi causal, controlant per efectes indirectes, són força coincidents. Per tant, cal pensar que els resultats són robustos.
  • En relació amb la introducció de l’impost turístic l’any 2012, aquest no ha tingut cap efecte a les marques Costa Brava i Costa Daurada, en cap de les variables analitzades, si bé els resultats obtinguts apunten que caldria seguir analitzant si hi ha hagut un efecte de la introducció de l’impost en el cas de la marca Barcelona.
  • El potencial canvi de comportament d’algunes sèries de demanda turística observat a Catalunya a partir de l’any 2012 és degut a factors estrictament associats a Catalunya, atès que en les comunitats autònomes on no s’ha implantat l’impost turístic aquesta variable fictícia no és significativa.
  • Els resultats obtinguts amb les tècniques utilitzades coincideixen que ni les pernoctacions, ni el nombre de viatgers, ni les estades mitjanes han estat afectades significativament (al 95 % de probabilitat) per la modificació tarifària del 2017, amb l’excepció de les pernoctacions a Barcelona, on per a una de les variables es detecta un efecte lleugerament significatiu (al 10 % de significació).

About Post Author

Josep Andreu Casanovas i Jordi Suriñach

JORDI SURIÑACH és catedràtic d’Economia Aplicada i Director del laboratori AQR-Lab a la Universitat de Barcelona (UB). JOSEP ANDREU CASANOVAS és economista.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris