Catalunya ha estat històricament un bressol de creativitat i expressió artística. Des de les tradicions populars fins a les formes més contemporànies de producció cultural, el territori ha sabut construir un ecosistema ric, divers i dinàmic que no només enriqueix la vida dels ciutadans, sinó que també projecta una imatge potent a nivell internacional. Tanmateix, més enllà del seu valor simbòlic i identitari, la cultura té una dimensió econòmica que sovint queda en segon pla. Aquest article vol posar el focus en aquesta dimensió, analitzant com el sector cultural contribueix al desenvolupament econòmic de Catalunya i quins són els reptes i oportunitats que afronta.
Una definició complexa però necessària
Mesurar l’impacte econòmic de la cultura no és senzill. El sector cultural és per definició heterogeni, en constant transformació i fortament interrelacionat amb altres àmbits de l’economia. Per tal de delimitar-lo estadísticament, l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha adoptat el model europeu ESSnet-Culture, que proposa una classificació per dominis culturals basada en pràctiques i expressions artístiques reconegudes. Catalunya ha ampliat aquesta classificació afegint-hi serveis i activitats industrials relacionades amb la cultura, per tal de captar millor la realitat del sector.
En les dades que s’indicaran a continuació es tenen en compte dominis com ara el patrimoni, les arts visuals, les arts escèniques, l’audiovisual, l’arquitectura, la publicitat, els llibres i la premsa, així com serveis culturals diversos i activitats industrials com ara la fabricació d’instruments musicals i la impressió.
Evolució del valor afegit brut cultural
El valor afegit brut (VAB) és un indicador clau per mesurar la riquesa generada per un sector. En el cas de la cultura, el VAB ha crescut de manera significativa en termes absoluts, i ha passat de 4.610 milions d’euros el 2010 a 5.186 milions el 2022. Tot i aquest augment, la seva proporció respecte al VAB total català ha disminuït del 2,4 % al 2,1 %, fet que indica que altres sectors han crescut a un ritme més accelerat.
Gràfic 1: Valor afegit brut dels sectors culturals. En milions d’euros i en percentatge sobre el total de l’economia. 2010-2022
Font. Institut d’Estadística de Catalunya. Producció i valor afegit brut de les empreses culturals.
Aquesta evolució ha estat marcada per moments de crisi. La crisi financera del 2008 va comportar retallades pressupostàries i una disminució del consum cultural per part de les llars. La pandèmia de la COVID-19, per la seva banda, va obligar a aturar l’activitat cultural durant mesos, amb un impacte devastador en molts subsectors. Malgrat aquests obstacles, el sector ha demostrat una capacitat de recuperació notable, especialment a partir del 2021.
Quins sectors culturals generen més riquesa?
La distribució del VAB per dominis culturals mostra una realitat diversa. El sector de la publicitat és el que més contribueix al VAB cultural, amb un 20,3 %, seguit de llibres i premsa (15,2 %), audiovisual i multimèdia (15 %), arts visuals (11,8 %) i activitats industrials (11,4 %). En canvi, dominis com el patrimoni, arxius i biblioteques (2,1 %), les arts escèniques (6 %) i l’arquitectura (8,5 %) tenen una contribució menor.
Aquesta variació reflecteix canvis en les preferències dels consumidors i en la manera com es consumeix la cultura. L’auge dels formats digitals ha afavorit sectors com l’audiovisual, mentre que la caiguda del consum de premsa impresa ha afectat negativament el domini de llibres i premsa. Les activitats industrials també han retrocedit, probablement influïdes per l’augment de les tecnologies digitals i els serveis transmissió en continu o estríming.
Estructura empresarial i ocupació
El 2022 hi havia 50.608 empreses culturals a Catalunya, un 7,9 % del total d’empreses. Aquest nombre ha crescut un 30 % des del 2010, molt per sobre del 3,5 % del conjunt de l’economia. En canvi, l’ocupació ha estat més estable, amb 111.706 treballadors el 2022, encara per sota dels 113.000 del 2010. Aquesta diferència s’explica per l’atomització del sector, amb moltes microempreses i autònoms que operen amb menys personal.
La innovació en models de negoci, com les plataformes digitals, ha permès a moltes empreses operar amb equips reduïts i arribar a un públic més ampli. Els dominis amb més ocupació són publicitat, llibres i premsa, i altres serveis culturals. Tot i això, llibres i premsa han perdut llocs de treball en els darrers anys, mentre que serveis culturals han experimentat un creixement notable.
Gràfic 2: Empreses i ocupació cultural. En milers i percentatge. 2010-2022
Font. Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística i comptes de les empreses culturals.
Productivitat i comparació amb altres sectors
Per comparar la productivitat del sector cultural amb la resta de l’economia catalana, s’analitza el VAB per treballador i per empresa. El domini audiovisual i multimèdia és el més productiu dintre del sector cultural, amb 66.000 euros per treballador, proper a la mitjana general de l’economia catalana, que és de 70.000 euros. Publicitat i activitats industrials també tenen valors elevats, mentre que arquitectura i arts escèniques són els menys productius.
Pel que fa al VAB per empresa, les empreses culturals generen només una quarta part del VAB que generen les empreses d’altres sectors. Aquesta baixa productivitat s’explica per diversos factors: la naturalesa creativa del treball cultural, els cicles llargs de producció, la dependència de subvencions públiques, la volatilitat de la demanda i l’estructura empresarial atomitzada.
Reptes estructurals i estratègies de futur
Els sectors culturals presenten característiques úniques que poden limitar la seva capacitat de generar un VAB per treballador i per empresa alt. Serveixi d’exemple la producció escènica i audiovisual, on sovint es requereixen grans inversions per a projectes que hauran de ser substituïts tard o d’hora pel desgast cada cop més ràpid de continguts. La incertesa dels ingressos no s’esvaeix fins a la finalització del procés productiu, quan es pot procedir a l’explotació del producte.
Per revertir aquesta situació, cal implementar estratègies que permetin transformar el sector cultural en un àmbit més eficient, innovador i sostenible. La inversió en tecnologia pot optimitzar processos creatius i administratius, reduir errors i millorar l’eficiència. La formació contínua en habilitats tècniques i creatives és essencial per mantenir els treballadors actualitzats i fomentar la innovació.
La col·laboració entre organitzacions culturals permet compartir recursos, generar noves idees i reduir costos. La millora de l’entorn de treball, amb espais inspiradors i una cultura organitzacional positiva, pot augmentar la motivació i la retenció del talent. Una gestió eficient dels recursos permet centrar-se en tasques productives i reinvertir en projectes innovadors.
La innovació i l’adaptabilitat són claus per mantenir-se competitiu i respondre a les preferències del públic. Finalment, la promoció i el màrqueting digital poden augmentar la visibilitat dels projectes culturals, generar més interès i construir comunitats fidels.
Cultura i economia: una relació estratègica
Aquest conjunt d’estratègies pot transformar els sectors culturals i fer-los més eficients, innovadors i sostenibles. La cultura no només és un valor simbòlic, sinó també un motor econòmic que, amb el suport adequat, pot contribuir de manera significativa al desenvolupament de Catalunya. La seva capacitat d’adaptació, la riquesa creativa i el potencial de generar impacte social i econòmic la situen com un sector estratègic que mereix una aposta decidida per part de les institucions, les empreses i la ciutadania.
Invertir en cultura és invertir en futur. És apostar per una economia més diversa, resilient i connectada amb les necessitats i aspiracions de la societat. Catalunya té les eines, el talent i la tradició per fer-ho possible.
La imatge de capçalera ha estat generada amb IA.
