Fa poc més d’una dècada, un grup de psicòlegs va adonar-se que gran part dels seus estudis, experiments amb estudiants d’universitats europees o americanes —occidentals, educats, industrialitzats, rics i demòcrates— arribaven a resultats força diferents en altres països. Resulta que les societats occidentals tendeixen a ser més individualistes, i els occidentals acostumen a definir-se a partir del seu caràcter i les seves fites personals; mentre que a la resta del món la gent s’acostuma a definir a partir de les seves relacions amb els altres i els seus rols socials. Quan les coses van mal dades, a occident domina el sentiment de culpa; fora d’occident impera la vergonya, el sentiment de devaluació social envers els altres. Quin paper juga aquesta psicologia en el desenvolupament econòmic i polític excepcional que hem assolit en els darrers segles? Es tracta d’una causa d’aquest progrés, o simplement d’una conseqüència? Aquesta és la pregunta que tracta de respondre The WEIRDest People in the World, el llibre de Joseph Henrich, catedràtic de biologia evolutiva humana de Harvard.
The WEIRDest people in the world —amb un títol que juga amb l’adjectiu weird (‘estrany, extraordinari’) convertit en acrònim de Western, Educated, Industrialized, Rich and Democratic— és un llibre fascinant i molt recomanable per diversos motius. És un llibre que mira de respondre una pregunta molt ambiciosa. Partint d’una base teòrica molt sòlida, guia les seves conclusions tot combinant fonts històriques, etnografia, anàlisi de dades i experiments en entorns culturals diversos. És un llibre que mostra, de nou, el poder dels incentius i el de l’evolució cultural i la psicologia, i la seva constant interacció.
Per donar resposta a aquesta pregunta, per començar, hem de situar-nos força segles enrere. Durant la major part de la història de la humanitat, les societats arreu del món s’organitzaven en clans. Aquesta organització es basava en una cooperació pràcticament incondicional i de protecció mútua entre els seus membres, i una relació de desconfiança amb la resta de clans. Es basaven en gran part en forts llaços familiars, propietat col·lectiva i una forta pressió de grup que assegurava la cohesió i la disciplina internes. Els matrimonis pactats entre cosins eren un mecanisme central per a la seva reproducció, al servei de l’estratègia del clan. Després del casament, les parelles acostumaven a traslladar-se al costat (o a corresidir) amb la família del marit.
La tesi central del llibre de Henrich és que a partir del final de l’edat antiga (segle IV) tot això comença a canviar a partir d’una sèrie de prohibicions i prescripcions sobre matrimoni i família per part de l’Església que van crear tabús al voltant de l’incest. Per exemple, aquestes regulacions van prohibir el matrimoni amb familiars propers (fins a cosins de sisè grau), i que les vídues es casessin amb els germans dels marits difunts. Totes aquestes regulacions van complicar la reproducció i la supervivència dels clans. Malgrat que és difícil trobar estadístiques sobre matrimonis entre cosins a l’edat mitjana, l’etnografia suggereix que les regulacions de l’Església van tenir un gran seguiment. Per exemple, les llengües europees acostumaven a tenir paraules concretes per a familiars relativament propers (com “el cosí home per banda de pare”) que a poc a poc van desaparèixer. En canvi, en altres llengües com l’àrab o l’ídix aquests termes han sobreviscut. D’altra banda, amb dades més recents, veiem una relació molt forta entre la prevalença del matrimoni entre cosins i la presència de l’Església.
Segons Henrich, aquestes prohibicions van complicar molt la supervivència dels clans i van incentivar el desenvolupament d’una societat més individualista, amb més mobilitat geogràfica i social, on la gent es va veure obligada molt més sovint a confiar en desconeguts i a cooperar-hi, i a dependre menys de la família extensa. Aquest tipus de cooperació i de reciprocitat (l’universalisme moral, que substitueix el particularisme moral) va esdevenir progressivament cada cop més necessari i és la base del desenvolupament de les ciutats, els mercats i les associacions cíviques i de pertinença lliure. Alhora, també va incentivar a desenvolupar institucions que asseguressin el compliment de contractes i la igualtat entre desconeguts. En resum, el llibre de Henrich ens mostra de forma convincent, recolzant-se en una gran varietat d’experiments i d’estudis que exploren diferències entre països i cultures, com les reformes matrimonials de l’Església van engegar un cercle virtuós inesperat entre l’universalisme moral, l’economia de mercat, i la societat i les institucions que ens governen avui.
