Transició energètica, línies MAT i planificació elèctrica

Avui Josep M. Montagut analitza les necessitats de generació, transport i distribució d’energia elèctrica a Catalunya en el marc de la transició energètica.

Lectures 388
Temps de lectura6 minuts

L’escenari actual: la transició energètica

La Unió Europea estem compromesos a assolir la neutralitat climàtica el 2050. Aquest objectiu obliga a assolir la descarbonització global de l’economia i en particular de la generació d’energia elèctrica.

En l’actualitat l’evolució de la generació elèctrica renovable ha assolit la maduresa tecnològica i en la darrera dècada ha reduït els costos i els preus: els panells fotovoltaics de 3,5 a 0,4 W/pic, les bateries de liti de 1.160 a 176 $/kWh i, segons l’Agència Internacional de les Energies Renovables (IRENA), l’energia eòlica ha reduït el cost un 24 % l’eòlica terrestre i un 35 %, la marina. 

En el sistema elèctric la generació és una activitat de lliure competència i, com a conseqüència de les expectatives de creixement del mercat de generació i les caigudes de costos, han entrat nous actors. En un estudi d’abril de 2022, Transició energètica a Catalunya, els EIC (Enginyers Industrials de Catalunya) estimaven que cal disposar de 93 GW de potència elèctrica renovable per substituir les fonts de generació convencionals i atendre la nova demanda elèctrica com a conseqüència de l’electrificació del transport, la generació d’H2 i l’electrificació d’alguns processos industrials.

En un estudi posterior dels EIC de maig de 2023 sobre les Condicions de la xarxa de distribució d’electricitat per fer la transició energètica a Catalunya, s’estimava que la connexió de la nova generació requeriria una important adequació i digitalització de les xarxes de distribució.

Aquest nou escenari de l’energia elèctrica, en la lògica d’eficiència energètica, generació i consum han de ser activitats com més properes millor. (La generació en baixa tensió sense transformar-la a alta tensió és inviable per pèrdues en conductors més enllà de 500 m.) En conseqüència, caldrà prioritzar solucions properes de generació i consum, però com veiem a la taula adjunta la connexió propera de l’energia fotovoltaica té un sostre tècnic del 15 % de les necessitats de potència futures.

Tabla

Descripción generada automáticamente

Taula: Estudi EIC. Maig 2023. Condicions de la xarxa de distribució d’electricitat per fer la transició energètica a Catalunya.

Seran necessàries noves línies elèctriques

De resultes del que s’ha exposat caldrà construir noves línies que, d’acord amb la regulació actual, serien de dues categories: a) d’operadors elèctrics de transport i distribució, i b) de promotors privats. (Futures regulacions podrien contemplar altres escenaris de serveis, i també de línies públiques d’evacuació.)

  1. Línies de transport i distribució propietat de les empreses operadores: REE (transport: tensions de 220 kV i 400 kV) i distribució (tensions iguals o inferiors a 132 kV), que a Catalunya el 95% són d’ e-distribución i la resta d’empreses d’àmbit local i comarcal (Estabanell, Bassols i l’Electra, entre altres). Les línies de transport es construeixen d’acord amb criteris de planificació en períodes de 6 anys i són aprovades pel Ministeri –la planificació actual cobreix el període 2021-2026–, mentre que la planificació de la xarxa de distribució és aprovada per les comunitats autònomes. Cal recordar que aquestes empreses operen en règim de monopoli natural en l’àmbit de la seva zona. El transport d’energia elèctrica és a tot el territori peninsular de l’Estat espanyol i a les illes operat per REE com a transportista únic.

Els projectes més significatius a Catalunya en la planificació 2021-2026 són:

  • La reconstrucció de l’eix a doble circuit de 220 kV entre Mangranes (Lleida) i Begues.
  • La remodelació a doble barra blindada de la SE d’Abrera d’alimentació a SEAT.
  • Renovacions de SE, línies i repotenciació de línies de 220 kV.
  • Nous controls de tensió a Maials, Rubí i Begues.
  • Nova SE de 400 kV a Camarles.
  • Ampliació de Sta. Llogaia (connexió futura eòlica marina, golf de Roses).
  • Reforç Aragó-Catalunya Sud, línia Escatrón-La Secuita, 400 kV (alimentació al polígon industrial de Tarragona).
  • Reforç Aragó-Calalunya Centre, línia Peñalba-Mangraners de 220 kV.

Gráfico, Diagrama

Descripción generada automáticamente

Pla de transport a Catalunya REE 2021-2026.

  1. Línies directes d’evacuació que uniran els punts de connexió atorgats per l’operador del sistema (REE) en el cas de transport, o per l’operador de distribució quan es connectin a distribució.

Fins ara les línies directes eren poc freqüents, s’utilitzaven per unir directament activitats privades de generació i consum en distàncies curtes. Les línies elèctriques propietat de transportistes i distribuïdors es construeixen sota l’empara d’autorització administrativa en què l’òrgan competent atorga la qualificació d’utilitat pública, cosa que permet la instal·lació i explotació en prevalença sobre altres interessos i activitats. Els procediments estan regulats i requereixen entre altres autoritzacions, la declaració d’impacte ambiental.

Pel que fa a les instal·lacions de promotors privats, la nova redacció de l’article 54 de la llei del sector elèctric estableix que “Es declaren d’utilitat pública les instal·lacions elèctriques de generació, transport i distribució d’energia elèctrica, als efectes d’expropiació forçosa dels béns i drets necessaris per al seu establiment i de la imposició i exercici de la servitud de pas”. Aquest dret que s’atorga a la generació renovable inclou la servitud de pas de les línies d’evacuació. Aquest és el cas de projectes com el de Forestalia, que uneixen parcs de generació que evacuen en una línia privada directa de quasi 200 km fins a una subestació pròpia adjacent al punt de connexió atorgat per REE (operador del sistema). És el cas que figura al BOE del 31 de juliol de 2023 de l’autorització del MITECO, en què figuren dues línies de MAT de 400 kV, amb punt d’accés atorgat a les SE de Pierola i Begues. Aquests projectes resten pendents d’aprovació pel que fa al traçat a Catalunya.

En el cas que finalment s’atorguin les autoritzacions pendents, i donat el caràcter privat d’aquestes línies, no permetria possibles generadors situats en llocs propers al seu traçat accedir-hi, sense un acord privat amb el propietari.

Integrar els grans projectes a la xarxa de transport

Aquestes noves infraestructures elèctriques, d’ús exclusiu privat, al marge de la xarxa de transport elèctric, no reforcen el conjunt del sistema, estan fora de servei el 60 % del temps, ja que per les seves característiques la generació renovable de les 8.760 anuals té una producció màxima horària anual d’unes 3.200 h/any l’eòlica i 1.500 h/any la solar. 

Les futures xarxes elèctriques de transport hauran d’integrar també el servei d’emmagatzematge d’energia elèctrica, en grans centres com són les centrals de bombeig.

La planificació del transport que aprova l’Administració de l’Estat (actualment està vigent la planificació 2021-2026) hauria d’integrar aquests escenaris de generació de fora de Catalunya. 

Minimitzar els impactes i acostar els beneficis al territori

Cal insistir en els beneficis dels projectes de generació renovable propers, que atorguen beneficis en la construcció i després, i de forma permanent, en la fiscalitat, l’operació i el manteniment. Són més eficients i tenen menys pèrdues d’explotació.

Tant a l’estudi dels EIC Transició energètica a Catalunya com a la prospectiva energètica de Catalunya de l’ICAEN PROENCAT 2050 es considera teòricament factible, amb una ocupació de l’ordre del 2,5 % del territori –uns 800 km2– aconseguir un elevat nivell d’autogeneració d’energia.

Probablement, però, en l’horitzó del 2050, vist el lent procés d’implantació de renovables, caldria que la planificació futura de xarxa de transport integrés aquestes iniciatives “d’antenes” de generació i d’interconnexió amb les comunitats adjacents i també França, fent més racional, útil i resilient la xarxa elèctrica.

La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Josep M. Montagut

Enginyer Industrial, fins 2013 va treballar a la Generalitat de Catalunya a les Direccions Generals d’Indústria i Energia. Es vicepresident de la Comissió d’Energia de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris