La inflació és igual per a tothom?

Com és la cistella de consum de les llars catalanes? Quin impacte ha tingut l’increment de preus en el pressupost familiar? La inflació ha afectat a totes les llars de la mateixa manera? Maria Orriols analitza els resultats de l’Enquesta de pressupostos familiars, i constata que la inflació ha tingut una major incidència en els productes de primera necessitat i un efecte més sever en les llars més pobres.

Lectures 832
Temps de lectura6 minuts

L’any 2022 les llars catalanes van realitzar una despesa anual de 33.084,99 euros, bàsicament en habitatge, alimentació i transport

L’Enquesta de pressupostos familiars (EPF), que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica anualment, proporciona informació sobre la despesa en béns i serveis, i també sobre altres variables socioeconòmiques de les llars.

L’any 2022 el consum mitjà d’una llar catalana va arribar als 33.084,99 euros anuals, a preus corrents (incloent-hi els lloguers imputats de l’habitatge, salaris en espècie i autoconsums). Això significa que, en termes nominals, van gastar un 4,3 % més que l’any 2021, quan va ser de 31.710,05 euros. No obstant això, en termes reals la despesa va experimentar un descens del -3,4 %, és a dir, que malgrat reduir la quantitat consumida per fer front a la inflació, les llars van gastar més diners. Al conjunt de l’Estat, la despesa mitjana va ser de 31.567,73 euros (increment del 7,9 % en termes nominals, descens del -0,4 % en termes reals). 

El consum es destina, sobretot, a habitatge i subministraments (aigua, llum i gas), alimentació i transport (que inclou la compra de vehicles, consum de carburants i serveis de transport). L’Enquesta ens permet desgranar la partida d’habitatge i estimar la despesa mitjana en lloguer: el 2022, a Catalunya era d’uns 797,60 euros al mes, i a Espanya d’uns 774,10 euros.

La taula reflecteix la despesa mitjana de les llars, però la cistella de consum pot variar segons l’estructura de la llar. Suposem una llar amb una parella i dos fills: la seva despesa anual és, aproximadament, el doble que la d’una llar on viu una persona sola major de 65 anys. Aquesta diferència es deu, principalment, a una despesa superior en transport, activitats d’oci, vestit i alimentació.

L’increment de preus del 2022 ha tingut un efecte més intens en les llars amb menys ingressos

L’augment de la despesa del 2022 no és fruit d’un augment real de la quantitat consumida, sinó de l’escalada de preus del darrer any. En concret, el 2022 la inflació va ser d’un 8,0 %, la taxa més alta dels darrers quaranta anys.

Com es tradueix aquest encariment de béns i serveis al pressupost familiar? La inflació significa que les llars han de gastar més diners per consumir el mateix. Per exemple, la despesa mitjana en alimentació va superar els 5.300,00 euros anuals el 2022, això són 724,70 euros més que el 2019 (increment del 15,8 % en termes nominals, del 0,7 % en termes reals). Les famílies també van dedicar més recursos, uns 550 euros addicionals, a pagar el lloguer de l’habitatge i altres despeses associades com els serveis d’aigua, llum i gas.

El 8,0 % d’inflació del 2022 és una taxa general per al conjunt de la població, que es calcula prenent com a referència una cistella de consum representativa d’una llar mitjana (el que es coneix com a índex de preus de consum, o IPC). Per tant, les llars han suportat una taxa d’inflació diferent a la general en la mesura que la seva cistella de consum també difereix de la mitjana. Així doncs, la pregunta que se’ns planteja és la següent: l’encariment de béns i serveis del 2022 ha afectat de la mateixa manera les llars més pobres i les més riques? Alguns estudis han abordat aquesta qüestió, com ara el realitzat per Bruegel per a diferents països (Claeys, G. et. al., 2022).

A partir de l’Enquesta, podem classificar les llars catalanes en cinc grups (que anomenarem quintils), ordenats segons els seus ingressos nets mensuals del 2021 (per al càlcul de la inflació s’utilitzen les proporcions de cada grup de la cistella de consum corresponents a l’Enquesta de pressupostos de l’any anterior). El primer quintil inclou les llars que ingressaven menys de 1.267 euros, mentre que el cinquè quintil el formen les llars amb ingressos superiors als 3.400 euros mensuals (més del doble que les llars més pobres). 

Cada quintil té una cistella de consum específica. En les llars amb menys ingressos, l’alimentació i l’habitatge suposen un pes molt important en la seva despesa. En canvi, els hotels i restaurants representen una proporció molt petita en comparació amb les llars amb més ingressos. Això significa que un increment de preus en aquests productes té una afectació molt diferent en el pressupost de les famílies de cada quintil.

El 2022 es va produir un augment significatiu dels preus en habitatge, alimentació i transport. Com s’aprecia al gràfic, la cistella de consum de les llars més pobres es va encarir un 8,7 %, superior al 8,0 % d’inflació general, i que suposa un diferencial d’1,2 punts percentuals respecte de les llars més riques (que van suportar una inflació inferior, d’un 7,5 % anual).

Aquests diferencials d’inflació entre quintils d’ingressos han oscil·lat des de finals del 2021, amb repunts destacables en els mesos de març (quan va esclatar la guerra russoucraïnesa i els preus de l’electricitat i del gas es van disparar) i agost del 2022 (també per l’encariment de productes energètics i aliments). La inflació de les llars del primer quintil es va enfilar, ja que destinen una proporció més gran del seu pressupost a alimentació i habitatge. En canvi, al llarg del 2023, la llum i el gas s’han abaratit, mentre que s’han encarit les activitats d’oci (com ara restaurants i hotels), cosa que ha comportat que el diferencial d’inflació s’escurci i, fins i tot, s’inverteixi. El setembre, la inflació del primer quintil és d’un 1,2 %, inferior al 3,0 % del cinquè quintil i al 3,4 % d’inflació general.

Els productes bàsics, com ara aliments, llum i calefacció, són els que més s’han encarit

En aquest context inflacionari, també és interessant observar com han evolucionat els preus d’una cistella de productes bàsics. Habitualment, la seva demanda és inelàstica: això vol dir que, per molt que pugin o baixin els preus, la demanda es manté estable perquè són productes difícils de substituir o imprescindibles per viure.

Amb dades de l’Enquesta, construïm una cistella de productes de primera necessitat, que inclou els aliments, el lloguer de l’habitatge, serveis d’aigua, llum i gas, combustibles i l’ús de mitjans de transport terrestre (Sánchez, R., 2022). Entre finals del 2021 i els últims mesos del 2022, la inflació d’aquesta cistella de productes bàsics va ser superior a la general, que mesura l’evolució d’una cistella on s’inclouen tots els productes. En particular, entre els mesos de març i agost del 2022, la diferència entre ambdues cistelles es va eixamplar, sobretot per l’encariment de productes energètics i aliments. La situació s’ha revertit el 2023 per la baixada de preus de l’electricitat i el gas, i també per les bonificacions al preu del transport públic (iniciades el setembre del 2022), mentre que s’encareixen els hotels i restaurants. El setembre la inflació de béns de primera necessitat és d’un 1,0 %, en contrast amb el 3,4 % d’inflació general. Caldrà seguir l’evolució dels preus dels aliments, ja que la inflació d’aquest grup encara és molt elevada per l’encariment dels carburants i fertilitzants, i també per l’actual situació de sequera.

Amb això, es fa palès que l’increment de preus ha tingut més incidència en els productes de primera necessitat. I recordem que, com hem vist, el consum d’aquests productes bàsics ocupen bona part del pressupost de les llars amb menys ingressos i, en conseqüència, la inflació hi ha tingut un efecte més pervers, per bé que els últims mesos s’ha corregit part d’aquest diferencial.


La imatge de capçalera pertany a Klearchos Kapoutsis i està subjecta a llicència Creative Commons.

About Post Author

Maria Orriols

La Maria Orriols és graduada per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Economia, especialitzat en Desenvolupament Sostenible, per la Tilburg University. Actualment, és tècnica superior a la Direcció General d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica de la Generalitat de Catalunya, i professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
1 Comentari
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris
Mata valls
Mata valls
4 mesos Fa

Aquest article es molt interessant i està molt ben documentat! Gràcies