Salut, economia i llibertats: el trilema de la pandèmia

La política pública per afrontar la pandèmia s’enfronta a un trilema entre economia, salut pública i llibertats. L’Andreu Arenas (i coautors) investiguen les preferències de la ciutadania respecte d’aquesta disjuntiva. Els resultats mostren que els ciutadans estan disposats a pagar un preu econòmic i de llibertats molt alt per minimitzar la probabilitat d’un rebrot greu.

Lectures 25
Temps de lectura6 minuts

Ja fa més d’un any que convivim amb la pandèmia, i durant aquests darrers mesos hem viscut debats intensos sobre la millor manera d’afrontar-la, i en paral·lel, hem seguit atentament els resultats de les receptes aplicades a diferents països. En un treball conjunt i encara en curs amb el Francesc Amat, l’Albert Falcó-Gimeno i el Jordi Muñoz, ens proposem caracteritzar les disjuntives que planteja la política pública per fer front a la pandèmia, i alhora, investigar quines són les preferències ciutadanes sobre les diferents respostes possibles.

En primer lloc, conceptualment, proposem que la gestió de la pandèmia suposa un trilema entre economia, salut pública i llibertats (per exemple: dret de reunió, manifestació, mobilitat lliure, privacitat, rendició de comptes). Suposa un trilema perquè és molt complicat dissenyar una resposta a la pandèmia que sigui satisfactòria en aquests tres àmbits alhora, tal i com representem al gràfic 1. Per exemple, una resposta que permeti una obertura substancial de l’economia mantenint els casos i la capacitat hospitalària a nivells acceptables és força complicada sense un control i una vigilància estrictes de l’Estat sobre els moviments dels ciutadans i, per tant, sense renunciar a llibertats individuals. Aquest seria el model que, grosso modo, han seguit països asiàtics com la Xina. D’una altra banda, una resposta que no contempli restringir els drets i les llibertats individuals en cap cas pot optar per obrir l’economia arriscant-se a un col·lapse sanitari (com en certs moments de la pandèmia als Estats Units o al Brasil) o, per contra, pot optar per mantenir restriccions molt fortes sobre l’economia, assegurant-se que els casos romanen sota control (com a la major part dels països europeus). Per tant, sembla que sigui pràcticament inevitable haver de renunciar a un d’aquests tres objectius per assolir els altres dos.

Gràfic 1. Salut, economia i llibertats: el trilema de la pandèmia.

Per entendre millor les preferències ciutadanes en aquestes tres dimensions, hem realitzat una sèrie de conjoint experiments. Els conjoint experiments són un tipus d’experiments d’elecció que tenen l’origen en el màrqueting. En aquest cas, es tracta d’oferir als enquestats l’opció d’escollir entre dues situacions amb diferents característiques. Tal i com mostrem a la taula 1, aquests escenaris poden diferir en la data de tornada a l’activitat normal, el número d’aturats a mitjan 2021, la probabilitat d’un rebrot greu, el control de moviments de la població o els poders del govern. De forma aleatòria, generem dues situacions hipotètiques i oferim als enquestats la possibilitat d’escollir entre totes dues (per exemple, una situació pot implicar tornar a la normalitat al gener amb un milió més d’aturats i un 20% de probabilitat de rebrot i cap control de moviments ni poders especials per al govern, i l’altra situació pot implicar tornar a la normalitat al març amb el mateix nombre d’aturats, un 5% de probabilitat de rebrot i dret del govern a controlar els moviments de la població i poders especials). Observant quina alternativa es tria en cada cas, a mesura que canviem les característiques de les alternatives, podem estimar la importància de cada atribut en cada disjuntiva: a quanta salut pública els ciutadans estan disposats a renunciar en benefici d’un menor impacte econòmic; a quantes llibertats estan disposats a renunciar per reduir la probabilitat de rebrot, o quin impacte econòmic de la pandèmia estan disposats a assumir per mantenir les seves llibertats intactes.

 

AtributSituació ASituació B
Tornada a l’activitat normalAleatoritzar entre (només una):
– Novembre 2020
– Gener 2021
– Març 2021  
Aleatoritzar entre (només una):
– Novembre 2020
– Gener 2021
– Març 2021 
Número d’aturats a mitjan 2021Aleatoritzar entre (només una):
– Similar al d’abans del coronavirus
– 1 milió més d’aturats
– 2 milions més d’aturats  
Aleatoritzar entre (només una):
– Similar al d’abans del coronavirus
– 1 milió més d’aturats
– 2 milions més d’aturats  
Probabilitat de rebrot greu que provoqui un nombre de morts similar al del primer brotAleatoritzar entre (només una):
– 5%
– 20%
– 50%
– 80%  
Aleatoritzar entre (només una):
– 5%
– 20%
– 50%
– 80% 
Control dels moviments de la poblacióAleatoritzar entre (només una):
– El govern NO TINDRÀ dret a rastrejar els telèfons mòbils per a controlar els moviments de la població i els seus contactes
– El govern TINDRÀ dret a rastrejar els telèfons mòbils per a controlar els moviments de la població i els seus contactes  
Aleatoritzar entre (només una):
– El govern NO TINDRÀ dret a rastrejar els telèfons mòbils per a controlar els moviments de la població i els seus contactes
– El govern TINDRÀ dret a rastrejar els telèfons mòbils per a controlar els moviments de la població i els seus contactes
Poders del governAleatoritzar entre (només una):
– El govern NO TINDRÀ poders especials per a poder aprovar lleis sense passar pel parlament
– El govern TINDRÀ poders especials per a poder aprovar lleis sense passar pel parlament  
Aleatoritzar entre (només una):
– El govern NO TINDRÀ poders especials per a poder aprovar lleis sense passar pel parlament
– El govern TINDRÀ poders especials per a poder aprovar lleis sense passar pel parlament 

Taula 1. Possibles escenaris per als enquestats.

La mostra amb la que treballem és de 1200 (juny 2020) a 1600 persones (novembre 2020), i cada persona escull entre deu parells de situacions aleatòriament diferents. Per fer la mostra representativa, establim quotes de gènere, edat, i nivell d’estudis de forma que les proporcions siguin les mateixes que en la població al conjunt de l’estat.

Els resultats d’aquest experiment ens mostren que els escenaris amb una probabilitat de rebrot que comporti els mateixos morts que la primera onada són molt menys preferits que els escenaris amb una probabilitat de rebrot més baixa: aquest és el factor més determinant a l’hora d’escollir una alternativa (entre els casos més extrems, la probabilitat d’escollir una alternativa en concret canvia en un 40%). D’altra banda, hi ha un 20% de diferència en la probabilitat d’escollir un escenari on tornem a l’atur pre-covid, respecte a una situació amb dos milions més d’aturats. En tercer lloc, entre les alternatives més garantistes a nivell de control dels moviments de la població i de poders especials del govern i les menys garantistes, la probabilitat d’escollir un determinat escenari canvia al voltant d’un 12% (tots els resultats són estimacions d’Average Marginal Component Effects (AMCE)). Curiosament, una variable que no sembla afectar gaire les preferències dels ciutadans és l’horitzó temporal de la tornada a la normalitat: la resta de factors dominen cap consideració sobre si aquest retorn es produeix dos o quatre mesos més d’hora o més tard. La magnitud d’aquests resultats, per tant, suggereix una certa jerarquia en les preferències dels ciutadans, amb la salut com a principal preocupació, seguida de l’economia, i finalment, de les llibertats. 

Aquests resultats són qualitativament intuïtius, però el que és interessant, sobretot, és fixar-nos en les magnituds. Aquest tipus d’experiment ens permet quantificar que per la ciutadania, un increment de 2 milions d’aturats és equivalent a un augment de la probabilitat de rebrot del 5% al 50%.  Això vol dir que estan disposats a pagar un preu econòmic molt alt per reduir aquesta probabilitat de rebrot greu. D’altra banda, estimem que les limitacions de llibertats i la centralització del poder en l’executiu generen un rebuig semblant al que genera un augment de la probabilitat de rebrot del 5% al 20%, o l’escenari intermedi d’un milió d’aturats més que abans de la pandèmia. El preu que la ciutadania està disposada a pagar en termes de llibertats, per tant, és molt més alt que el preu econòmic.

Com a conclusió, aquests resultats són consistents amb el qüestionament més aviat tebi que hi ha hagut per part de la ciutadania de les restriccions a la llibertat individual i l’assumpció de poders especials per part del govern; i amb la discussió més intensa que hi ha hagut entre salut i economia, amb la balança decantant-se per una priorització de la salut pública. En el context de la pandèmia, per tant, les preferències ciutadanes no semblen situar-se massa lluny de les polítiques dutes a terme, al menys en l’avaluació del trilema salut-economia-llibertats.

La imatge de la capçalera està subjecte a llicència creative commons.

About Post Author

Andreu Arenas

Andreu Arenas és professor lector d'Economia a la Universitat de Barcelona, i investigador a l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i a l'Institutions and Political Economy Research Group (IPErG). És doctor en Economia per l'European University Institute i té un Màster en Economia per la Universitat de Warwick. La seva recerca es centra en l'estudi de l'economia política, així com de l'economia de l'educació i la mobilitat social. L'Andreu Arenas i co-autors agraeixen a la Fundació Víctor Grífols i Lucas el seu finançament per la recerca.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris