Comerç, finances i independència: una anàlisi individual

1-Octubre

La independència de Catalunya pot produir un xoc en les finances públiques i les relacions comercials amb la resta d’Espanya i Europa. Fins a quin punt interioritzen els individus aquests costos i/o oportunitats a l’hora d’expressar les seves preferències per la independència? Donem resposta a aquesta pregunta amb una enquesta original duta a terme tot just abans de les eleccions de desembre de 2017, en un context de crisi política, austeritat fiscal i fuita massiva d’empreses. En aquest post destaquem tres resultats: la reacció del sector exportador, les preferències dels aturats de llarga durada i la credibilitat de l’acomodament fiscal amb una reforma constitucional.

Quin paper juguen les consideracions econòmiques en el suport a la independència? Per respondre a aquesta pregunta, al desembre de 2017, tot just abans de les eleccions al Parlament, vam fer una enquesta en línia a 2.100 individus a Catalunya, aplicant quotes d’edat, sexe i educació. Com recordaran els lectors, aquelles eleccions van ser convocades pel govern espanyol després que el Parlament declarés la independència i se suspengués l’autonomia de Catalunya.

A la tardor de 2017 moltes empreses van traslladar les seus socials a altres parts d’Espanya i es va debatre sobre els efectes econòmics de la secessió. Les eleccions del desembre de 2017 oferien una oportunitat única per mesurar l’efecte de les consideracions econòmiques en la formació de preferències dins l’electorat català a favor i en contra de la independència.

Els resultats de la nostra recerca, publicats a l’American Journal of Political Science, confirmen que les consideracions econòmiques juguen un paper important. En aquest apunt destaquem tres resultats: l’exposició individual a un xoc comercial derivat de la independència, l’atur de llarga durada i el coneixement de l’estructura fiscal del país com a predictors del posicionament envers la independència.

Preferències envers la Independència

En el referèndum de l’1 d’octubre les persones que estaven en contra de la independència van preferir, majoritàriament, no acudir a les urnes per considerar-lo il·legítim o il·legal. Per aconseguir que les persones entrevistades es posicionessin sobre aquesta qüestió vam decidir preguntar què votarien en un hipotètic referèndum reconegut internacionalment. Vam incloure dues preguntes en l’enquesta: una de probabilística i una altra de categòrica. Mostrem les distribucions d’ambdues preguntes en la figura 1.

És important destacar que aquests resultats reflecteixen la divisió del vot que es va produir a les eleccions de 2017, cosa que indica que l’enquesta va capturar d’una manera acurada les preferències de l’electorat. Remetem el lector interessat a l’article original per a una tercera mesura quasi-behavioral. Els resultats de les anàlisis són consistents entre totes tres mesures.

Predictors

A l’enquesta vam aplegar informació sobre la situació sociolaboral dels enquestats. Específicament, vam preguntar sobre els lligams comercials amb el mercat espanyol i europeu de l’empresa on treballa l’enquestat, el seu sector d’activitat (a dos dígits), si era funcionari i de quina administració, si percebia prestacions socials del govern central i tot un seguit d’indicadors socioeconòmics, com ara el nivell educatiu, els ingressos de la llar i el lloc de naixement propi i dels pares, entre d’altres. En aquest apunt destaquem tres resultats: un de relatiu a l’exposició comercial de l’individu, un altre de relatiu a l’atur i les prestacions socials, i un tercer sobre l’educació i el “coneixement fiscal.”

1. Relacions comercials amb Espanya i Europa

En un context de fugida d’empreses i debat sobre la pertinença a la Unió Europea i el Mercat Comú vam trobar pertinent preguntar sobre el sector industrial (que vam poder combinar amb estadístiques oficials sobre exportacions i importacions) i la participació en el comerç internacional de l’empresa on treballava la persona entrevistada. Aquí ens centrem en el segon indicador.

Les dades de l’enquesta mostren que les persones que treballen en sectors que exporten a Espanya estan desproporcionadament en contra de la independència. Al contrari, les persones que treballen en empreses especialitzades en el mercat europeu no mostren particular aversió (ni suport) envers la independència. La figura 2 resumeix aquests resultats.

Què explica l’aversió a la independència entre els individus que treballen en empreses especialitzades en el mercat espanyol? Considerem tres explicacions complementàries. En primer lloc, la grandària del mercat espanyol amb relació als mercats estrangers pot fer que la gent tingui por d’una pèrdua de relacions comercials amb Espanya en cas que es produeixi la separació. Al 2017, les exportacions de Catalunya a Espanya estaven valorades en 39.000 milions d’euros, mentre que les exportacions a Alemanya, França, Itàlia, Portugal i el Regne Unit, conjuntament, suposaven 34.000 milions d’euros (vegeu aquí).

En segon lloc, el boicot als productes catalans en cas d’independència pot ser especialment pronunciat entre els consumidors espanyols (vegeu aquí), i no tant entre els europeus.

En tercer lloc, les empreses que s’especialitzen en el mercat espanyol podrien ser menys competitives que les que exporten als països de la Unió Europea (vegeu aquí per a la connexió entre exportacions i competitivitat). Fora del mercat comú europeu, les empreses menys competitives tindrien més problemes per exportar els seus productes. En coherència amb aquesta explicació, les nostres dades suggereixen que els individus que treballen en empreses especialitzades en el mercat espanyol són més favorables a polítiques proteccionistes que els individus que treballen en empreses especialitzades en el mercat europeu (vegeu la figura 3).

2. Atur i un (nou) estat del benestar

El suport a la independència va començar a créixer coincidint amb els pitjors anys de la crisi econòmica. En aquesta recerca volíem estudiar si existia una relació directa entre aquestes magnituds i per què. La nostra anàlisi estadística suggereix una relació estadísticament significativa entre l’atur de llarga durada i el suport a la independència. Considerem dues possibles explicacions. Una està basada en les expectatives de reocupació en el mercat laboral del nou estat, i l’altra en les expectatives sobre les prestacions socials en cas d’independència. Les nostres dades són consistents amb la segona hipòtesi (detalls a l’apèndix C de la publicació). En altres paraules, el suport a la independència entre els aturats de llarga durada estaria fonamentat en l’expectativa (certa o equivocada) de rebre més i millors prestacions socials en un estat independent.

3. Educació i coneixement fiscal

La nostra anàlisi mostra una relació estreta entre el nivell educatiu de l’entrevistat i el suport a la independència. Aquest resultat és interessant perquè contradiu les expectatives derivades de les teories clàssiques del comerç internacional. Si la independència va seguida d’una desintegració econòmica internacional (per exemple, per l’exclusió dels tractats comercials internacionals), els individus altament qualificats en una economia intensiva en capital humà com ara la catalana serien els que més patirien els efectes de la desintegració i haurien, per tant, d’oposar-se a la secessió.

Per què llavors els més educats estan proporcionalment més a favor de la independència? La nostra recerca ens ajuda a resoldre aquesta incògnita. L’educació amaga diferències significatives en el coneixement del disseny institucional de les transferències interterritorials a Espanya, el que anomenem coneixement fiscal. En el context de recentralització dels anys de la crisi econòmica i al voltant del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, els individus amb alt coneixement fiscal es mostrarien més escèptics sobre l’acomodament de les demandes catalanes i el compliment de les promeses per part del govern central.

Les figures 4a-b i 4c-d mostren que dins el conjunt de la mostra i del bloc independentista, respectivament, alts nivells de coneixement fiscal correlacionen amb escepticisme sobre l’acomodament de les demandes catalanes per part del govern espanyol.

Tot plegat, els nostres resultats revelen la importància de factors econòmics en la configuració de preferències envers la independència. En l’anàlisi parem atenció a qüestions metodològiques per estimar la relació causal de les consideracions econòmiques. Per aquesta raó, treballem principalment amb indicadors econòmics objectius (per exemple, en quin sector treballa l’enquestat?) i evitem l’ús d’expectatives individuals com a factors predictors de la independència, potencialment endògenes (per exemple, les persones que donen suport a la independència acostumen a tenir expectatives favorables sobre els seus efectes econòmics, barrejant causa i efecte).

De manera general, els resultats evidencien el paper que el govern central pot tenir a augmentar o rebaixar el conflicte territorial amb Catalunya. La lliçó, per tant, és important. Animem els lectors de 5centims.cat a llegir més detalls de la nostra recerca a l’article original.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

María J. Hierro i Dídac Queralt

María J. Hierro i Dídac Queralt

María José Hierro és lecturer al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Yale. Didac Queralt és assistant professor al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Yale.
guest
1 Comentari
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris
Marc Rossell
Marc Rossell
3 mesos Fa

Molt bon article. A part del coneixement fiscal, estaria bé també analitzar les expectatives del benestar econòmic de Catalunya en l’horitzó temporal.
Intueixo que molta gent pensa que en el curt termini la independència seria negativa per l’economia catalana però a la llarga no (encara que pugui no ser cert). Potser allà també hi ha una part d’explicació del vot de la gent amb alt nivell d’estudis.