Durant la pandèmia de la COVID-19, la Generalitat de Catalunya va implementar un ajut extraordinari destinat a les persones treballadores afectades per un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) o amb contracte fix discontinu. Aquest ajut va ser dissenyat per alleujar la pèrdua d’ingressos de les persones afectades. En aquest apunt expliquem l’avaluació que hem portat a terme un equip d’investigadors de Caixabank Research i de la UPF, encarregat per Ivàlua, per analitzar l’impacte d’aquest ajut sobre la capacitat de consum dels seus beneficiaris.
L’ajut analitzat
Els ERTO són mecanismes que permeten als treballadors rebre prestacions d’atur mentre els seus contractes estan suspesos. Durant la pandèmia, el Govern de Catalunya va complementar aquestes prestacions amb transferències addicionals per ajudar a cobrir despeses essencials. Aquest ajut addicional, creat en dues convocatòries el març i el juliol de 2021, consistia en una transferència monetària no condicionada d’entre 600 i 900 euros, segons el nombre de dies que la persona treballadora havia estat en ERTO. L’objectiu era pal·liar la pèrdua d’ingressos associada a la reducció salarial provocada pels ERTO, ja que les prestacions d’atur associades a l’ERTO només cobrien una part del salari. El pressupost total de l’ajut va ser de 172 milions d’euros i va arribar al 74 % de les persones afectades per ERTO (215.657 persones).
L’ús de dades transaccionals per a l’avaluació de polítiques públiques
L’estudi utilitza dades transaccionals registrades en comptes de CaixaBank, degudament anonimitzades, i que són una mostra representativa de la població catalana. L’estudi es basa en dades anonimitzades de comptes bancaris de CaixaBank, incloent-hi transaccions financeres individuals. Aquests tipus de dades inclou informació de despesa molt detallada i gairebé en temps real, a diferència de les dades d’enquestes utilitzades en estudis anteriors, cosa que permet una anàlisi d’impacte de polítiques públiques de manera precisa poc temps després de portar-les a terme. Aquesta font de dades, juntament amb una anàlisi econòmica rigorosa que, per exemple, identifiqui adequadament grups de tractament i de control, pot obrir una via addicional d’anàlisi d’impacte de polítiques públiques altament efectiva, que facilita un ajust ràpid de les mesures si aquestes no donen els resultats desitjats.
En concret, s’analitzen les dades de 67.611 persones que van rebre l’ajut en almenys una convocatòria, equivalent al 31 % del total de persones beneficiàries, i es calcula la despesa total setmanal que van realitzar mitjançant una targeta bancària, tant en retirades d’efectiu com en comerços. A partir d’aquesta base de dades, l’estudi restringeix la mostra a 25.083 persones que van rebre la transferència en un sol pagament, i se centra en setmanes amb més de 100 persones tractades, per tal de garantir una robustesa suficient en els resultats (per a més detall de les dades i de la metodologia, vegeu l’informe, consultable al web d’Ivàlua).
Estratègia empírica: metodologia d’avaluació
Per determinar l’impacte de l’ajut en el consum de les persones beneficiàries, l’estudi utilitza una metodologia basada en dobles diferències esglaonades. Aquesta tècnica compara els canvis en el consum de les persones que van rebre l’ajut (grup tractat) amb els canvis observats en un grup de comparació (grup control) que encara no havia rebut l’ajut durant el mateix període. Gràcies a la recepció esglaonada de les transferències, es poden definir diversos grups de tractament i de control en funció de la data en què cada persona va rebre l’ajut. Això permet captar l’impacte diferencial a curt termini sobre el consum, i evita possibles biaixos associats a altres factors externs que podrien influir en les decisions de despesa.
Resultats principals
L’avaluació revela que l’ajut va tenir un efecte positiu, però limitat i de curta durada, sobre el consum de les persones beneficiàries. Durant la setmana immediatament posterior a la recepció de l’ajut, la despesa setmanal total va augmentar en 100 euros de mitjana (vegeu la figura 1). Aquest increment es va repartir entre diverses categories de consum:
- 64 euros d’aquest augment van correspondre a retirades d’efectiu, probablement destinades a despeses immediates (vegeu la figura 2).
- 14 euros es van destinar a la compra de béns durables, com ara electrodomèstics o mobiliari, cosa que indica un ús per a necessitats més puntuals (vegeu la figura 3, que inclou l’impacte per a diferents categories de despesa).
- 10 euros van anar destinats a béns essencials, com ara aliments o altres productes de primera necessitat, i es va observar que aquesta categoria va mantenir un cert impacte durant més setmanes.
- 9 euros es van gastar en oci.
D’una altra banda, l’efecte de l’ajut va ser pràcticament nul en altres categories com ara el transport o el turisme, amb increments inferiors a 3 euros.
Un dels aspectes més rellevants dels resultats és la ràpida dissipació dels efectes. Després de la primera setmana, l’impacte de l’ajut va començar a disminuir ràpidament, i s’observa com en un període d’entre 4 i 6 setmanes aquest increment en la despesa ha desaparegut gairebé per complet en la majoria de categories, amb l’excepció dels béns essencials, on l’efecte va durar una mica més. Tot i així, l’impacte acumulat a les sis primeres setmanes ascendeix als 335 euros, cosa que implicaria una propensitat marginal a consumir al voltant del 50 %.
Els resultats són robustos a diferents especificacions, incloent-hi la inclusió d’altres variables explicatives o l’ús de controls alternatius (vegeu l’informe).
Conclusions
L’avaluació d’impacte a partir de dades transaccionals mostra com l’ajut extraordinari va complir amb el seu objectiu de fer augmentar el consum a curt termini, però va tenir un impacte modest i efímer. L’increment de 100 euros en la despesa setmanal, tot i ser significatiu des d’un punt de vista estadístic, és relativament petit en termes econòmics.
L’impacte acumulat en les sis primeres setmanes va ser més gran (al voltant dels 335 euros) i mostra com l’ajut va contribuir a alleugerir temporalment les finances de les llars, encara que no va suposar un canvi substancial en el comportament del consum a llarg termini. Aquest resultat planteja qüestions sobre les quanties atorgades i pot suggerir que, per a futurs programes d’ajut, un millor ajust dels imports a les persones beneficiàries més necessitades, com per exemple aquelles que es trobaven en ERTO durant períodes prolongats, podria tenir un impacte més substancial.
La imatge de capçalera pertany a Centre for Ageing Better de Pexels.
