Els autors de l’entrada d’avui ens resumeixen un estudi on utilitzen una loteria nacional que determinava el destí del servei militar dels joves espanyols, per estimar efectes relacionats amb la identitat. El principal resultat ens diu que, a les comunitats autònomes amb més presència de nacionalismes perifèrics (Catalunya, Galícia, el País Basc i Navarra), hi ha una probabilitat més alta de que et sentis espanyol al cap de 25 anys si et va tocar fer el servei militar en una altra comunitat d’Espanya, que si et va tocar fer la mili a prop de casa.
La pobresa energètica: a on estem i cap a on anem?
L’augment dels preus de l’energia intensifica les condicions de pobresa energètica i accentua les desigualtats; però no ho fa igual sobre tots els territoris ni col·lectius. Elisenda Jové-Llopis i Elisa Trujillo-Baute quantifiquen i caracteritzen la pobresa energètica en perspectiva temporal i territorial per abordar les polítiques per mitigar aquests efectes.
Els diners ajuden a perdre pes?
En aquesta entrada, Joan Costa-Font ens fa 5 cèntims sobre els efectes d’un augment de renda en el sobrepès. Utilitzant dades longitudinals de la British Household Panel Survey, Costa-Font i Györi troben que un guany de 10,000 lliures en loteria (aprox. 11.700€) comporta una reducció de la probabilitat mitjana de sobrepès de fins a un 5%. Aquest efecte és significativament més gran entre persones amb baix nivell educatiu. Els resultats suggereixen que les transferències de renda, especialment a la població amb menys educació, poder tenir efectes positius sobre el pes, i per tant, una implicació és que la salut i el sobrepès no només es corregeixen amb intervencions sanitàries.
Barris, percepcions sobre immigració i preferències sobre redistribució. Evidència de Barcelona
En Gerard Domènech Arumí ens parla de les percepcions sobre immigració i les preferències sobre redistribució a Barcelona. El seu estudi mostra que moltes persones sobreestimen el nombre d’immigrants residents al seu país i tenen reserves a redistribuir recursos si aquests (creuen) van a immigrants. Aquests resultats s’expliquen, en part, per diferències demogràfiques a nivell local.
Gestión de recursos humanos con sistemas digitales
Marçal Vázquez escriu sobre gestió electrònica dels recursos humans (e-HRM). Aquesta tècnica s’utilitza des de principis dels anys 90, quan el comerç electrònic i la globalització es van estendre en el món de les organitzacions. Sobre aquesta base, es presenta un estudi empíric realitzat per l’autor a l’empresa SEAT, del Grup Volkswagen, on les empreses que el conformen es van integrar en una plataforma col·laborativa d’e-HRM, denominada Group Connect.
Bastons a les rodes: els corredors europeus i la lògica del poder a Espanya
Eduard Gracia analitza, a partir d’un llibre recent del qual n’és l’autor, la planificació i finançament del corredor mediterrani. Si el principi bàsic de planificació viària demana crear oferta allà on hi ha més demanda, l’autor mostra com a Espanya governs de diversos signes polítics han donat sistemàticament prioritat a un model de xarxa viària que margina la regió mediterrània, que és la que presenta una demanda més intensa de transport.
