Els efectes del cànon de residus català sobre el reciclatge

En aquesta entrada, la Pilar Sorribas i el Jordi Jofre ens fan cinc cèntims sobre els efectes del cànon de residus de Catalunya. Els resultats ens mostren que aquest cànon va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge de les llars en estimular l’adopció del sistema de recollida porta a porta.

Lectures 353
Temps de lectura5 minuts

Un dels principals reptes de la nostra societat és el canvi climàtic i les emissions de gasos amb efecte hivernacle en són la principal causa. Aquestes emissions són provocades principalment per diferents activitats humanes. Els residus sòlids són el quart factor en termes de major contribució a les emissions globals, darrere de la generació d’energia, l’agricultura i l’activitat industrial. A la Unió Europea s’estima que la gestió dels residus sòlids genera al voltant del 3% del total d’emissions (Eurostat, 2022).

Per tant, les polítiques de gestió de residus que tenen per objectiu reduir, reutilitzar i reciclar han de tenir un paper important en la lluita contra el canvi climàtic. A nivell europeu, el Pla d’Acció per a l’Economia Circular estableix com a objectiu reciclar el 55%, el 60% i el 65% del total de residus municipals per als anys 2025, 2030 i 2035, respectivament (Comissió Europea, 2015). Espanya està lluny d’aquest objectiu ja que l’any 2020 el percentatge de residus que es va recollir de forma selectiva va ser del 40%, amb molta variació entre comunitats autònomes. A Catalunya, aquest percentatge va ser del 45,9% l’any 2020.

Existeixen dos instruments tributaris que poden contribuir a reduir els residus que van a l’abocador i incentivar el reciclatge. D’una banda, hi ha sistemes de pagament per generació de residus (Pay As You Throw, PAYT), que estableix un pagament pels residus que genera cada llar. De l’altra, hi ha els impostos sobre els residus dipositats en abocadors (landfill tax), impost que paguen els governs locals encarregats de la recollida de residus. Aquest impost pot afectar les pràctiques de gestió de residus dels governs locals, fet que pot induir canvis en el comportament de les llars. L’objectiu d’aquesta entrada és resumir la recerca en la qual analitzem els efectes del cànon de residus de Catalunya, un landflill tax, sobre la generació de residus i el seu reciclatge.

Catalunya va introduir el cànon l’any 2004 amb un tipus impositiu relativament baix (10 euros per tona). Com mostra el gràfic 1, el tipus impositiu va augmentar de forma substancial el 2017, passant de 18 a 30 euros per tona. A més a més, en aquest mateix moment es va anunciar que el tipus augmentaria de forma lineal fins a assolir els 47 euros per tona l’any 2020. Al nostre estudi fem servir aquesta reforma per estimar com l’augment del tipus impositiu del landfill tax afecta el dipòsit de residus en abocador i el reciclatge.

Tot i que l’augment del tipus impositiu s’aplica a tot Catalunya, la reforma no va afectar tots els municipis de la mateixa manera, ja que existia molta heterogeneïtat entre municipis pel que fa a la quantitat de residus per habitant que es portaven a l’abocador. Aquestes diferències provenien principalment de l’adopció de diferents pràctiques de recollida de residus com, per exemple, la recollida porta a porta (PaP). Amb aquest sistema, els residus es recullen a la porta de cada domicili en dies i horaris preestablerts per a cada tipus de residu. Aquest sistema va ser adoptat per primera vegada l’any 2000 per tres municipis (Tiana, Tona i Riudecanyes). Com es pot veure al gràfic 1, el número de municipis ha anat augmentant i ha arribat als 228 municipis l’any 2020. Actualment ja en són més de 300. Als municipis on ja s’aplicava el PaP quedava poc marge per incrementar el reciclatge i, per tant, aquests municipis constitueixen un grup de control per avaluar l’impacte de l’augment del tipus impositiu del cànon de residus.

Considerant els municipis amb més de 1.000 habitants i el període 2013-2020, estimem un model d’estudi d’esdeveniments (Two-Way Fixed Effects (TWFE) event study ) en què el grup de tractament són els 390 municipis que no havien adoptat el sistema PaP l’any 2013 i el grup de control són els 69 municipis que ja havien adoptat el sistema PaP el 2013. El gràfic 2 mostra els efectes de la reforma fiscal sobre els kg per persona i any dipositats en abocadors (panell esquerre) i sobre el percentatge de residus reciclats (panell dret). Com es pot observar, l’augment de l’impost entre el 2017 i el 2020 va provocar una reducció progressiva dels residus que van a l’abocador i un augment del reciclatge. Més concretament, els residus enviats a l’abocador s’havien reduït en 37 kg per persona (un 12% del seu valor mitjà del 2013) i el reciclatge havia augmentat en 5,8 punts percentuals. La magnitud de l’efecte sobre el reciclatge és gran, ja que el seu valor mitjà l’any 2013 era del 40%.

Gràfic 1: Evolució del tipus impositiu del cànon de residus i del número de municipis amb recollida porta a porta (PaP) a Catalunya.

Els punts verds del gràfic 1 mostren l’evolució del nombre de municipis que practiquen el sistema de recollida PaP. Aquesta sèrie suggereix que l’augment de la tarifa del cànon l’any 2017 va promoure l’adopció d’aquest sistema de recollida que afavoreix el reciclatge. Per tant, els efectes del cànon documentats al gràfic 2 podrien ser explicats per l’adopció del sistema de recollida PaP per part d’alguns municipis com a resposta a l’augment del cànon.

Gràfic 2: Efecte de l’augment del cànon sobre els residus dipositats en abocadors i sobre el reciclatge

Per explorar aquest mecanisme, el gràfic 3 mostra directament els efectes de l’adopció del sistema PaP sobre les nostres variables d’interès. Aquí, els estudis d’esdeveniment TWFE mostren els efectes centrats al voltant de l’adopció del PaP (t=0) i, per tant, la mostra està restringida a municipis que el 2013 encara no havien adoptat el PaP. El gràfic (que també mostra els estimadors de Chaisemartin i D’Haultfœuille (2020) i de Callaway i Sant’Anna (2021)), indica que l’adopció del sistema PaP té un efecte causal sobre els residus que van a l’abocador i sobre el percentatge de residus reciclats. Així, dos anys després de l’adopció del PaP, les aportacions a abocador s’han reduït en 200 kg per persona i any mentre que el percentatge de residus que es recicla ha augmentat en 35 punts percentuals. La magnitud d’aquests efectes és molt gran i indica que l’adopció del sistema PaP és el principal mecanisme pel qual el landfill tax va afectar les aportacions a abocadors i el reciclatge.

Gràfic 3: Efecte de l’adopció del PaP sobre els residus dipositats en abocadors i sobre el reciclatge

Aquests resultats mostren que el cànon de residus de Catalunya va reduir les aportacions a abocador i va augmentar el reciclatge en estimular l’adopció del sistema de recollida PaP. El primer de gener d’aquest any 2023 va entrar en vigor l’impost estatal sobre el dipòsit de residus en abocadors i la incineració de residus. Aquest nou impost estatal ha provocat que el cànon de residus sigui ara un impost cedit a la Generalitat amb l’única capacitat normativa de variar-ne el tipus impositiu. En vista dels nostres resultats, cal esperar que aquest nou impost acosti Espanya a l’objectiu marcat per la UE de reciclar el 55% dels residus sòlids municipals l’any 2025.

About Post Author

Jordi Jofre-Monseny i Pilar Sorribas-Navarro

Professor agregat al Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona. La seva recerca es centra en l’economia urbana i de l’habitatge i en la geografia econòmica. Pilar Sorribas-Navarro és professora al departament d'Economia a la Universitat de Barcelona i investigadora a l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB) i a l'Institutions and Political Economy Research Group (IPErG). És doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un Màster en Economia per la Universitat de York. La seva recerca es centra en l'estudi de l'economia política i l’economia pública. Ha publicat la seva recerca en revistas com ara American Economic Journal: Applied Economics, Public Economics o Comparative Political Studies, entre d’altres.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris