Pressupostos amb perspectiva de gènere: implementació a la Generalitat de Catalunya

Laura Playà ens parla de la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. És a dir, com s’incorpora la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. Això, a banda de promoure la igualtat de gènere, millora l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, la transparència i la planificació de les polítiques públiques. L’informe de perspectiva de gènere té en compte la realitat, la representació i els recursos; i permet analitzar la incidència de les polítiques sobre els objectius en matèria de gènere.

Lectures 364
Temps de lectura6 minuts

Assolir la igualtat de gènere ha estat un reclam de la societat civil ben present en la darrera onada feminista. En l’actual XIV legislatura, el Govern ha manifestat el seu compromís per a promoure la igualtat de gènere incloent en el Pla de Govern un eix estratègic per a la transformació feminista i amb la creació del Departament d’Igualtat i Feminismes. A més, cada cop hi ha més evidències sobre els beneficis que comporta la igualtat de gènere en l’economia i els efectes negatius que suposen les discriminacions i desigualtats de gènere sobre el creixement i desenvolupament econòmics, especialment en el llarg termini. Per aquests motius, el pressupost amb perspectiva de gènere esdevé una eina estratègica i transversal perquè les polítiques del Govern promoguin la igualtat de gènere i aquesta s’assoleixi.

El pressupost amb perspectiva de gènere consisteix a aplicar la transversalitat de gènere en el procés pressupostari i l’assignació de recursos públics. Per tant, no es tracta de disposar d’un pressupost diferenciat i específic per a polítiques de dones, sinó a incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de totes les dimensions i els nivells del procés pressupostari. La pressupostació amb perspectiva de gènere permet avaluar com els pressupostos reconeixen les relacions de gènere i les necessitats diferenciades dels diversos grups poblacionals i hi responen, i es pot utilitzar per a avaluar la prioritat donada a la igualtat de gènere en la distribució dels recursos. Entre els seus avantatges, a part de promoure la igualtat de gènere, destaquen les millores en l’eficiència i l’eficàcia de l’ús i l’assignació dels recursos públics, una major transparència i una planificació òptima de les polítiques públiques. 

Tot i que l’inici del pressupost amb perspectiva de gènere a la Generalitat es remunta al 2008, ha estat en els darrers anys que la seva implementació ha estat completa. L’any 2020 es modifica l’article 31 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya i s’hi incorpora l’obligació d’acompanyar el projecte de llei de pressupostos d’un informe de perspectiva de gènere, que es publica per primera vegada amb el projecte de llei de pressupostos del 2022. L’informe de perspectiva de gènere s’estructura segons el mètode de les 3R, que fan referència a la realitat, en què es mostren els principals indicadors d’igualtat de gènere per al conjunt de Catalunya de diferents àmbits, la representació, en què es presenta el càlcul de la bretxa salarial estructural i el sostre de vidre de la Generalitat i, per últim, l’apartat de recursos, que proporciona l’anàlisi amb perspectiva de gènere de les polítiques del pressupost de la Generalitat, s’hi detallen i quantifiquen les actuacions destinades a la promoció de la igualtat de gènere, hi consta l’explicació de l’impacte de gènere del programa i els indicadors de gènere pertinents. 

Els pressupostos del 2023 inclouen per primera vegada en aquest darrer apartat una classificació de la totalitat de la despesa del pressupost en funció del seu impacte de gènere. La classificació s’obté a través de l’aplicació d’una metodologia desenvolupada per la Direcció General de Pressupostos que es basa en un enfocament semblant a la metodologia G+ de la Junta d’Andalusia, també implementat a l’Administració General de l’Estat. En el cas de la Generalitat de Catalunya la classificació parteix d’una valoració bidimensional, en què els programes pressupostaris es puntuen segons el seu potencial transformador i el seu greu d’incorporació de la perspectiva de gènere. Aquesta doble perspectiva contraposa l’impacte potencial d’un programa amb el grau amb què incorpora la perspectiva de gènere, i permet identificar els programes més prioritaris. La metodologia s’implementa a través d’un qüestionari que s’ha aplicat a nivell de programa agrupació.

El contingut del qüestionari consisteix en dos blocs. D’una banda, per valorar el poder transformador es tenen en compte tres subdimensions. En primer lloc, s’avalua si les polítiques del programa tenen incidència sobre les condicions de vida de les persones i si ho fan de forma directa o indirecta; és a dir, si influeixen en àmbits com ara la participació social i política de les persones, la distribució dels recursos —temps, informació o diners— o els drets o normes i valors socials. En segon lloc, es considera si les polítiques del programa incideixen en un àmbit on existeixen desigualtats de gènere, on els estereotips de gènere són presents o si té capacitat per a transformar la realitat essent una palanca de canvi cap a la igualtat de gènere. En últim lloc, també es té en compte el volum de la població a la qual afecten les polítiques del programa pressupostari.

D’una altra banda, s’avalua el grau en què el programa incorpora de manera efectiva la perspectiva de gènere en les seves polítiques. Per fer-ho s’analitzen quatre àmbits: el diagnòstic, els objectius del programa, el disseny de les actuacions i els indicadors per a l’avaluació el programa. En tots els casos es valora positivament la incorporació de la interseccionalitat, és a dir, que es tinguin en compte en les polítiques del programa altres vectors socials de diferència i desigualtat més enllà del sexe.

Per obtenir el resultat global de cada programa i tenir en compte els recursos que s’hi destinen, s’agreguen per a cada programa els resultats obtinguts, ponderant els resultats de cada agrupació pel seu pes pressupostari dins del programa. El resultat també s’agrega de la mateixa forma per a cada política, ponderant la puntuació pel pes pressupostari dels seus programes.

Els resultats (gràfic 1) mostren una relació positiva entre el potencial transformador dels programes pressupostaris i el seu grau d’incorporació de la perspectiva de gènere. Destaquen el programa 422 Educació universitària del Departament de Recerca i Universitats o els programes 316 Igualtat i respecte a la diversitat i 322 Polítiques de dones del Departament d’Igualtat i Feminismes. Tots tres programes mostren un poder transformador elevat i una bona incorporació de la perspectiva de gènere el disseny de la política pública. També és rellevant el nivell d’incorporació de la perspectiva de gènere del programa 572 Recerca i Desenvolupament en ciència i tecnologia agroalimentària del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, donat el seu poder transformador. Tot i això, permet identificar quins són els programes que amb un elevat poder transformador, necessiten millorar la incorporació de la perspectiva de gènere (gràfic 2), cosa que evidencia el camí que encara queda per recórrer per desplegar la transversalitat de gènere en el cicle de vida de les polítiques públiques.

Pel que fa al resultat global dels programes, en què es combinen els resultats de les dues dimensions per a cada programa, el 25% dels programes tenen un impacte de gènere alt i el 43% tenen un impacte mitjà (gràfic 3). Això s’explica, en part, pels àmbits competencials de la Generalitat de Catalunya, amb una elevada incidència en les condicions de vida de les persones i, per tant, un elevat potencial transformador.

Finalment, cal remarcar que els esforços duts a terme en els darrers anys per a implementar la perspectiva de gènere en el conjunt de la Generalitat han comportat una millora quantitativa i qualitativa de la informació proporcionada pels departaments. Això es veu clarament reflectit, per exemple, en l’anàlisi d’impacte de gènere de les memòries de programa (gràfic 4).


La imatge de capçalera pertany a rawpixel.

About Post Author

Laura Playà

Laura Playà és màster en Polítiques Públiques i Desenvolupament Humà per la Maastricht Univserity i la United Nations University, graduada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i postgraduada en Polítiques d’Igualtat de Gènere a la Gestió Pública. Actualment és analista sectorial de polítiques de promoció i protecció social a la Subdirecció General d’Anàlisi i Seguiment de les Despeses de la DG de Pressupostos del Departament d’Economia i Hisenda.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris