La sostenibilitat és un requisit de qualsevol model econòmic i empresarial. I el medi ambient i la sostenibilitat són àrees que atreuen molta recerca en economia. Només cal revisar els apunts d’aquest blog per comprovar com les etiquetes “medi ambient”, “canvi climàtic”, “impacte mediambiental” o “sostenibilitat” són de les que recullen més entrades.
Amb Gemma Cid, Marcos Eguiguren i Erola Palau hem publicat recentment un estudi sobre les implicacions del capital natural per a l’economia, l’empresa i les ciutats, comissionat per Nactiva. El nostre treball està compost per tres parts: un estudi sobre la relació entre capital natural, economia i empresa; un dossier sobre el paper i la gestió del capital natural a les ciutats, i un annex sobre el cas de la metròpoli de Barcelona.
El medi ambient i l’economia interaccionen, en primer lloc per les externalitats ambientals de les activitats de producció i consum, i en segon lloc pel capital natural. El capital natural és el conjunt de recursos naturals, renovables i no renovables, que proporcionen serveis essencials per a la vida. Des del punt de vista econòmic és un actiu que s’ha de gestionar, anàleg al capital físic, el capital humà o el capital social. El capital natural és un actiu bàsic que:
- Proveeix de factors productius essencials per al sistema econòmic: energia, aigua, terra, matèries primeres, etc.
- Proveeix de béns i serveis recreatius: platges, rius, boscos, parcs, etc., que afecten la qualitat de vida i la salut de la població.
- Proveeix de serveis ecosistèmics bàsics per a la vida, però a vegades no gaire evidents. La regulació de la temperatura del planeta, la regulació de la freqüència i la intensitat de les tempestes o la biodiversitat, són exemples d’aquests serveis ecosistèmics bàsics.
A l’estudi analitzem en detall les implicacions econòmiques i empresarials del capital natural com un actiu essencial de l’economia. Analitzem com mesurar i valorar el capital natural i com aquest afecta el creixement econòmic i el desenvolupament humà sostenible. Estudis recents, com els del Banc Mundial sobre l’antropocè o sobre economia i natura, o la revisió sobre biodiversitat de Partha Dasgupta per al Tresor britànic, etc. es dediquen a aquest tema.
Capital natural i ciutats
La major part de la població del planeta viu en ciutats, una proporció que va en augment. En el nostre treball, definim les ciutats com a ecosistemes urbans i plantegem un model d’anàlisi basat en les dependències, impactes, riscos i oportunitats de les ciutats respecte del capital natural. Això permet identificar bones pràctiques internacionals en la gestió del capital natural a les ciutats i estudiar pràctiques innovadores, moltes de les quals basades en l’economia circular i en solucions basades en la natura, per gestionar i regenerar els diferents actius de capital natural clau.
Finalment, fem una aplicació del model del dossier al cas de Barcelona. Plantegem l’ecosistema metropolità de Barcelona identificant cinc àmbits: ciutat/metròpoli central; rius Llobregat i Besòs; serra de Collserola; serres i parcs agraris del Llobregat i del Maresme; litoral i platges. Això ens permet situar els actius clau del capital natural metropolità (aire net, temperatura, aigua dolça, terra agrícola, biodiversitat, boscos, mar, etc.) en el territori per plantejar-ne estratègies de gestió i regeneració.
El capital natural a Europa
L’objectiu bàsic del Pacte Verd Europeu de 2019 és descarbonitzar l’economia europea i aconseguir una economia neutra en carboni per al 2050, amb una reducció d’emissions del 55 % com a objectiu intermedi per al 2030. L’instrument de la Unió Europea (UE) per classificar i organitzar les inversions necessàries per assolir els objectius del Pacte Verd és la Taxonomia de la UE, vigent des de 2020. La Taxonomia opera a tres nivells: 1) quatre grans objectius del Pacte Verd que 2) es concreten en quatre objectius ambientals de la Taxonomia i, finalment, 3) sis criteris específics per classificar l’activitat econòmica segons els objectius de la Taxonomia.
Els objectius ambientals més importants per a la gestió del capital natural a Europa són el 3 –»Preservació i ús sostenible de l’aigua i dels recursos marins»– i el 6 –»Protecció i restauració de la biodiversitat i els ecosistemes». Aquests objectius s’han materialitzat en l’elaboració de la Llei de restauració de la natura de la UE (LRN), justificada perquè es considera que més del 80 % dels hàbitats de la UE es troben en mal estat i és urgent abordar-ne la rehabilitació. La LRN va ser presentada per primera vegada per la Comissió Europea el juny del 2022 i finalment aprovada el 17 de juny del 2024, després d’un procés llarg i complicat a través de les institucions comunitàries.
La LRN busca restaurar els ecosistemes degradats dels països de la UE per contribuir a assolir els objectius climàtics i els objectius de conservació de la biodiversitat de la UE, i millorar la seguretat alimentària. La LRN ha de materialitzar el compliment de la UE dels seus compromisos internacionals en matèria de biodiversitat, com ara la declaració de la COP15 sobre biodiversitat coneguda com a Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal.
La LRN europea és força ambiciosa en objectius i en terminis d’aplicació. Els estats han de restaurar un 30 % dels ecosistemes i hàbitats degradats –boscos, prats i pastures, zones humides, rius, llacs, costes i espais litorals, etc.– perquè passin d’un estat deficient a un estat bo l’any 2030, i donar prioritat a la restauració dels espais de la Xarxa Natura 2000. Aquests percentatges han d’augmentar fins al 60 % per al 2040 i al 90 % per al 2050. A més, la LRN estableix que, una vegada restaurats i portats a bones condicions, els estats han de vetllar, mitjançant plans nacionals, perquè els ecosistemes no es tornin a deteriorar.
L’èmfasi és en la biodiversitat, els pol·linitzadors i la restauració de zones humides drenades. Igualment, per al 2030, els països han d’haver posat en marxa mesures per restaurar els boscos i els ecosistemes forestals, restaurar 25.000 km de rius per tornar-los a un estat de flux lliure i garantir que no es produeixin pèrdues en les àrees verdes urbanes ni en la coberta arbòria dels ecosistemes urbans respecte al 2021, amb augments consistents i controlats cada sis anys després del 2030.
La imatge de capçalera ha estat generada amb IA.
