Lectures 134
Temps de lectura5 minuts

Les diferències lingüístiques poden augmentar els costos de mudança via diversos canals. La proximitat lingüística explica els fluxos migratoris entre dos països menys que el nombre d’immigrants del mateix origen que ja viuen al país o el nivell del PIB per càpita, però molt més que les taxes d’atur a origen o destí.

Tant la mida dels fluxos migratoris com la diversitat dels països d’origen dels immigrants han augmentat durant les darreres dècades. Cal preguntar-se quin paper juga la llengua en les decisions migratòries. Pot passar que els immigrants seleccionin un país de destinació amb vincles més estrets amb la seva pròpia cultura malgrat la presència de guanys econòmics més grans arreu. D’una altra banda, el coneixement de la llengua del país d’arribada o la facilitat per a aprendre-la ajuden l’immigrant en el nou mercat laboral. 

En general, un immigrant té en compte els ingressos esperats, la probabilitat d’ocupació i els costos de migració (Grogger and Hanson, 2011). Hi ha costos directes, com ara viatjar i trobar nous habitatges, costos psicològics d’abandonar el propi país, i també costos associats al fet que l’educació d’origen pot depreciar-se, almenys temporalment.

Les diferències lingüístiques poden fer augmentar els costos de mudança per diversos canals. Una millor competència lingüística s’associa amb un major retorn al capital humà (educació i experiència laboral prèvia) del país d’origen al mercat laboral del país d’arribada i millors perspectives professional (Dustmann and van Soest, 2002), agilita el reconeixement dels títols estrangers, i facilita obtenir un visat, el coneixement les institucions locals i l’accés a les xarxes socials locals.

Com mesurar el rol de la distància lingüística?

El paper de les barreres lingüístiques s’ha estudiat afegint als models estadístics un indicador de si les llengües dels països d’origen i arribada són diferents i, en alguns casos, mesurant la distància entre elles. 

Fins ara, els resultats de la literatura anterior que mesurava si dos països compartien el mateix idioma havien estat ambigus (en part per la manca de bones dades sobre els fluxos migratoris), perquè restringien les anàlisis a molt pocs països d’origen i de destinació que, en general, solien ser relativament similars. 

A Adserà and Pytlikova (2015) fem un avançament en aquesta línia de recerca de dues maneres. En primer lloc, utilitzem unes noves dades de fluxos migratoris (i també de quanta gent de cada origen ja viu en cada país d’arribada, que anomenem estoc d’immigrants) a tots els països de l’OCDE procedents de tots els països del món des del 1980 fins ara. En segon lloc, emprem tres indicadors per a mesurar la distància lingüística entre països.

  1. Un índex basat en el nombre de nivells comuns de l’arbre lingüístic entre dues llengües. Mesurem 1) la distància entre les primeres llengües oficials, i 2) la distància mínima entre qualsevol parell d’idiomes oficials o molt utilitzats a cada país (que en alguns casos ni tan sols són llengües oficials). 
  2. Un índex basat en la similitud de paraules entre llengües indoeuropees (Dyen).
  3. Un índex Levenshtein basat en la dissimilitud fonètica del conjunt de les quaranta paraules més comunes entre totes les llengües del món.

La figura 1 mostra la distribució de parelles de països segons el nivell més alt de l’arbre lingüístic que comparteixen les seves primeres llengües oficials (en negre). La proximitat lingüística és més estreta quan mesurem la distància entre totes les llengües oficials (a ratlles), ja que moltes antigues colònies van adoptar la llengua dels seus colonitzadors com a llengua oficial.

Fig. 1: Distribució de les parelles de països per índex de proximitat lingüística

Font: Adserà i Pylikova (2015). Panell desequilibrat de 223 països d’origen a 30 països de destinació de l’OCDE per al període 1980-2010.

Les diferències lingüístiques expliquen molt les decisions migratòries? 

El fluxos migratoris entre dos països s’expliquen menys per la proximitat lingüística que pel nombre d’immigrants del mateix origen que ja viuen al país o el nivell del PIB per capita, però molt més per la proximitat lingüística que per les taxes d’atur a origen i destinació. Els fluxos d’emigració cap a un país amb la mateixa llengua enfront d’un país similar amb una llengua més llunyana són al voltant d’un 20% més alts. A tall d’exemple, les taxes d’emigració a França procedents de Benín, on el francès és la primera llengua oficial, haurien de ser al voltant d’un 18% més altes que les de Zàmbia, en què la llengua només comparteix un nivell de l’arbre amb el francès, o un 6% superiors a les de Sao Tomé, en què l’idioma comparteix quatre nivells de família d’arbre lingüístic amb el francès. 

Amb les nostres dades, que inclouen la majoria d’orígens del món, el paper implícit de la distància lingüística en la migració és molt menor que en anàlisis anteriors limitades a la migració entre països de l’OCDE. La figura 2 presenta la mida dels fluxos migratoris observats per a diferents nivells de proximitat. Els fluxos són més elevats a nivells de proximitat alts quan s’utilitza una mesura que inclou múltiples idiomes oficials, en lloc de només la primera llengua oficial, ja que inclouen en molts casos anglès o francès.

Fig. 2: Distribució dels fluxos migratoris a 30 països de l’OCDE per índex de proximitat lingüística basat en l’arbre etnolingüístic dels anys 1980-2010.

Font: Adserà i Pylikova (2015) Els fluxos migratoris s’expressen en milers de migrants. Panell desequilibrat de 223 països d’origen a 30 països de destinació de l’OCDE per al període 1980-2010.

Quan s’utilitza l’índex Dyen per a les llengües indoeuropees o la distància Levenshtein els resultats són similars.

Altres factors que afecten el rol de la llengua

Aquest estudi conté un seguit de resultats addicionals:

  1. La distància linguística no és tan important en les decisions d’emigrar a països de parla anglesa. El coneixement previ de l’anglès (estudiat a l’escola o a través de mitjans socials) o la possibilitat d’aprendre anglès pot constituir un factor d’atracció per si sol. 
  2. La distància lingüística continua sent important fins i tot quan es té en compte la distància genètica, mesurada amb els índexs de Cavalli-Sforza.
  3. L’existència de grans concentracions de gent del mateix origen en el país d’arribada fa disminuir la importància de la distància lingüística. Hi ha menys pressió per a aprendre l’idioma local i possibilitat de treballar a comunitats com ara Chinatown o Little Italy. Això pot frenar la seva adaptació socioeconòmica.

Les polítiques per a fomentar l’ensenyament de llengües estrangeres tant als països d’origen com a l’arribada són una opció natural per a poder afavorir la mobilitat de treballadors internacionals, que estudis recents relacionen amb un augment de l’avantatge competitiu de les empreses. Seguint aquesta línia de recerca, estem estudiant la rellevància de la distància lingüística en el mercat laboral. Parlaré d’aquests resultats en el futur.

About Post Author

Alícia Adserà

L’Alícia és Senior Research Scholar i Lecturer a la Princeton School of Public and International Affairs i directora d’estudis graduats a la Office of Population Research de la Universitat de Princeton. La seva recerca se centra en qüestions de demografia econòmica, mercats laborals i desenvolupament econòmic. En particular, ha examinat l’impacte de les institucions del mercat laboral local i les condicions econòmiques en la fecunditat i les decisions de formació de llars. Ha treballat també en migració, incloent els determinants dels fluxos migratoris, la fecunditat dels immigrants, i la integració laboral d’aquests darrers. Va ser Professora a la Universitat d'Illinois a Chicago i afiliada de recerca al Population Research Center de la Universitat de Chicago. Anteriorment va ser Professora a l’Ohio State University i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es doctora en Economia per Boston University.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris