El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal

Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.

Les contradiccions de qui fa el so i balla, arran de les insuficiències de la sanitat i de les reformes fiscals pendents

Aquesta entrada tracta dos temes relacionats. Primer, la insuficiència financera de la sanitat catalana, amb l’aspiració de més recursos sense modificar els anivellaments implícits en el finançament autonòmic vigent i defugint tota mena d’ingrés extrafiscal (copagaments). Segon, els aspectes relatius a la dificultat d’articular una veritable reforma tributària en què es financi millor la despesa pública o es redueixi el dèficit i el deute, i a la vegada s’abaixin els impostos, a la vista de les reaccions generades pel darrer Llibre Blanc per a la reforma tributària.

Fiscalitat per al segle XXI

La crisi financera de 2008 posà de manifest la necessitat d’adaptar els principis fiscals internacionals per evitar la utilització abusiva d’estructures i oportunitats fiscals, i fer front als reptes d’una economia digital i de serveis. Així, el G20 i l’OCDE han proposat i elaborat propostes que haurien de definir el marc per a la fiscalitat del segle XXI. Aquestes mesures globals poden beneficiar Catalunya en la mesura que dificulten la competència fiscal que altres demarcacions apliquen.

La cortina de fum de la Zona de Baixes Emissions

Arran de la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), l’autor repassa l’impacte que han tingut diverses mesures en la reducció d’emissions, tals com l’urbanisme tàctic, les superilles, i la mateixa ZBE. Suggereix que moltes d’elles son una cortina de fum, i que si bé la ZBE sembla tenir efectes positius sobre l’aire de les nostres ciutats, la “mesura” estrella ha estat realment aquella que s’ha aplicat de forma involuntària: la reducció de demanda via crisi econòmica o sanitària. L’autor conclou que el que això demostra és que si es vol abordar de debò el problema de la contaminació cal trencar la relació amb polítiques estructurals i deixar enrera pedaços i cortines de fum.

El que ens estalvien les vacunes (entre d’altres)

La vacunació massiva contra la COVID-19 té un impacte molt positiu tant per al sistema sanitari com per al conjunt de la societat: a Catalunya ha evitat casos greus, morts, seqüeles i sobrecàrrega assistencial i econòmica al sistema públic de salut. Aquest estudi conclou que, des de l’òptica econòmica, la campanya de vacunació és àmpliament cost-efectiva i reforça els arguments en favor de la pertinència d’adoptar mesures que afavoreixin la universalitat de les campanyes de vacunació.

Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal?

Què podem aprendre d’un pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal? L’entrada d’avui de l’Andreu Arenas exposa una sèrie de motius pels quals un pla pilot no serà gaire útil per entendre i extrapolar els efectes que tindria una Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya. L’autor ens explica com aquests motius i l’existència d’alternatives, suggereixen que els diners destinats a aquest pla pilot tindrien un retorn social més elevat si es destinessin a altres polítiques socials.