El non-take-up de les prestacions socials: com aconseguir que els ajuts arribin a qui els necessita?

Què està passant perquè les prestacions socials no arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar? L’Elena Costas i la Cristina Ferrer ens resumeixen els resultats d’un estudi que analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya.

El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal

Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.

La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada

El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.

Bretxes de gènere al mercat de treball català i algunes polítiques que ajudarien a reduir-la

En aquesta entrada oferim una sèrie d’indicadors sobre l’evolució de bretxes de gènere al mercat de treball català durant els últims 15 anys. En analitzar les bretxes, pararem una atenció especial als individus que tenen fills menors de 15 anys convivint a casa. A més, farem un breu repàs de l’evidència empírica disponible sobre quines possibles polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar podrien ajudar a reduir aquestes bretxes al mercat de treball.

Compensar (de veritat) les desigualtats dels centres educatius: una proposta de finançament per fórmula d’equitat

En aquesta entrada els autors proposen un nou finançament pels centres educatius a Catalunya que resolgui les desigualtats existents i incrementi l’equitat. Aquesta nova fórmula – anomenada la fórmula de l’equitat – s’alinea amb els models de finançament dels països de l’OCDE, és viable i facilita passar del debat generalista a la discussió específica de termes i condicions.