Què està passant perquè les prestacions socials no arribin a totes les persones que se’n podrien beneficiar? L’Elena Costas i la Cristina Ferrer ens resumeixen els resultats d’un estudi que analitza els defectes normatius d’una selecció de prestacions socials que s’atorguen a Catalunya.
Refugee Integration and the Key Role of Early Access to Labour Markets
The recent invasion of Ukraine has resulted in an enormous flow of refugees towards other European countries. Francesco Fasani argues that offering immediate education opportunities to the kids and labour market prospects to the mothers seem the top priorities in the policy response of hosting countries.
El Pla Pilot, instrument per a avançar en la implantació d’una Renda Bàsica Universal
Un pla pilot és la millor manera d’avaluar el potencial d’implantar una renda bàsica universal a Catalunya? La incondicionalitat, individualitat, universalitat, estabilitat i periodicitat d’una RBU, així com els efectes més enllà dels individus beneficiaris, fan que els autors defensin que és la millor alternativa disponible.
Contractes de zero hores, més o menys que 0?
L’economia de les feinetes (gig economy) està en creixement. Tot i això, la recerca sobre els seus efectes està encara a les beceroles per falta de dades oficials detallades. Avui...
Llengua i mercat laboral a Catalunya
L'entrada d'avui es centra en el retorn econòmic del coneixement de llengües. L'article presenta exemples sobre els beneficis en el món laboral de dominar la llengua catalana, i fa us...
La penalización por hijo en España
Un any més hem de celebrar el 8 de març. Amb motiu d’aquesta efemèride publiquem un article que estima la penalització en el mercat de treball que pateixen les dones...
¿Promueven los permisos de paternidad la igualdad de género dentro del hogar?
L'entrada d’avui proposa un marc analític per estudiar els efectes del permisos per naixement d'un fill sobre l'especialització dins les llars. Segons les prediccions del model, les baixes de maternitat...
La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada
El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.
Bretxes de gènere al mercat de treball català i algunes polítiques que ajudarien a reduir-la
En aquesta entrada oferim una sèrie d’indicadors sobre l’evolució de bretxes de gènere al mercat de treball català durant els últims 15 anys. En analitzar les bretxes, pararem una atenció especial als individus que tenen fills menors de 15 anys convivint a casa. A més, farem un breu repàs de l’evidència empírica disponible sobre quines possibles polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar podrien ajudar a reduir aquestes bretxes al mercat de treball.
Compensar (de veritat) les desigualtats dels centres educatius: una proposta de finançament per fórmula d’equitat
En aquesta entrada els autors proposen un nou finançament pels centres educatius a Catalunya que resolgui les desigualtats existents i incrementi l’equitat. Aquesta nova fórmula – anomenada la fórmula de l’equitat – s’alinea amb els models de finançament dels països de l’OCDE, és viable i facilita passar del debat generalista a la discussió específica de termes i condicions.