Benestar i Progrés Social a Catalunya, 2008-2020: (III) Educació i Salut

En aquesta entrada, Sara Ayllón i Xavi Ramos analitzen l’evolució dels indicadors de salut i educació utilitzant el panell d’indicadors sobre el Benestar i Progrés Social a Catalunya. Pel que fa en educació, hi han hagut progressos, si bé encara queda molt camí per recórrer i la COVID-19 va impactar més negativament als alumnes d’entorns desavantatjats. Quant a la salut, mentre que la dels adults mostra una tendència positiva, no es pot dir el mateix de la salut infantil, la qual mostra tendències preocupants; sobretot en l’àmbit de salut mental.

Lectures 187
Temps de lectura6 minuts

En una primera entrada, us presentàvem el primer Informe sobre el benestar i el progrés social a Catalunya i examinàvem de forma crítica la composició dels 52 indicadors que formen la base de l’informe. Aquesta entrada presenta de forma resumida una selecció de les conclusions que es deriven dels indicadors dels àmbits de l’educació i de la salut. Si voleu conèixer l’evolució i caracterització de la desigualtat de la renda, de les oportunitats i de la pobresa monetària, vegeu aquesta altra entrada.

D’acord amb les Nacions Unides, tant l’educació com la salut són drets humans fonamentals, essencials per a l’exercici dels altres drets humans. L’educació i la salut són, per tant, components primordials del progrés social i del benestar. L’educació està relacionada amb una sèrie de factors que promouen el benestar individual, com ara la salut (Cutler i Lleras-Muney, 2008) o les oportunitats, dins i fora del mercat de treball (Card, 1999). A nivell agregat o col·lectiu, l’educació és una de les bases del creixement econòmic (Hanushek i Wössman, 2010) però també de la participació política, la qualitat institucional i el sistema democràtic (Glaeser et al., 2007). La salut és un component important del benestar subjectiu (van Praag et al., 2003) i un determinant de l’educació (Behrman, 1996) i de la trajectòria dels individus en el mercat de treball (Jäckle i Himmler, 2010). A nivell agregat, també contribueix al creixement econòmic (Barro, 2013).

El panell d’indicadors sobre el benestar i el progrés social a Catalunya estudia el progrés social a Catalunya amb relació a l’educació a partir d’una sèrie d’indicadors majoritàriament extrets de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que avaluen els nivells educatius assolits, l’abandonament prematur dels estudis, el percentatge de joves que ni estudien ni treballen, l’adquisició de competències bàsiques de l’alumnat i, finalment, la formació permanent al llarg de la vida adulta.

Catalunya ha fet avenços importants pel que fa a l’assoliment d’estudis secundaris postobligatoris en els darrers anys. En tan sols una dècada, el nombre de joves de 20 a 24 anys que tenen, com a mínim, aquest nivell d’estudis s’ha incrementat en 15 punts percentuals fins arribar al 77% d’aquest grup d’edat l’any 2020. Això és el resultat de la reducció a la meitat de la taxa d’abandonament prematur dels estudis, que passa del 33% el 2008 al 18% el 2020. Malgrat això, Catalunya segueix per sota de la mitjana de la Unió Europea. En contraposició, Catalunya se situa al capdamunt de la llista de països amb més estudis terciaris. La combinació d’aquests dos fets indica que la distribució dels assoliments educatius a Catalunya segueix estant molt polaritzada.

Si suposem que les competències bàsiques són comparables al llarg del temps i mesurem el rendiment acadèmic partint del nombre de competències bàsiques de 4rt de l’ESO amb un alt i un baix rendiment, la tendència no és tan positiva. S’estableix que una assignatura ha obtingut un alt (o baix) rendiment en una competència bàsica quan més d’un 30% dels alumnes obtenen la valoració més alta (o baixa) en aquella competència. Si bé és cert que la quantitat de competències bàsiques amb un baix rendiment millora des del 2016 (el 2020 només n’hi ha una de cinc), el 2020 cap de les cinc competències bàsiques té un alt rendiment, mentre que el 2016, tres de les cinc competències mostraven un alt rendiment.

I és especialment preocupant perquè en resposta a l’avenç de la pandèmia el març i l’abril de 2020, a Catalunya, com a molts altres països i regions, es va decidir suspendre l’activitat escolar presencial de la segona meitat del curs 2019-2020. Segons la UNESCO el tancament de les escoles va durar aproximadament deu setmanes. Entre els països del nostre entorn, els tancaments escolars durant el curs 2019-2020 van tenir una durada notablement inferior, per exemple, sis setmanes a França o cinc setmanes a Alemanya.

Diversos estudis mostren que els tancaments escolars derivats de la pandèmia han tingut un impacte molt negatiu en l’aprenentatge de l’alumnat —amb freqüència avaluat en termes de pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques i comprensió lectora. En el cas d’Itàlia, un país amb un tancament de l’activitat presencial a les escoles similar al nostre, Contini et al. (2021) estimen un pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques equivalent a la pèrdua de tres mesos d’ensenyament. Als països amb tancaments escolars de menor durada, s’experimenten efectes inferiors (Schult et al., 2021; Tomasik et al., 2020). L’evidència procedent d’aquests contexts mostra que fins i tot tancaments escolars relativament curts han tingut impactes preocupants en l’aprenentatge —vegeu, per exemple, Maldonado i De Witte (2022).

El deteriorament en l’aprenentatge degut als tancaments escolars ha afectat especialment els alumnes procedents d’entorns més desafavorits, de manera que s’amplia la bretxa educativa. Les llars vulnerables van tenir més dificultats per contrarestar, amb els seus propis recursos, l’efecte del confinament, alhora que es van veure més exposades als canvis del mercat de treball derivats dels acomiadaments, els ERTOs o la consideració de treball essencial. A Catalunya, un estudi de Bonal i González (2020) documenta precisament que, durant les primeres setmanes del confinament, prop d’un 30% dels alumnes van suspendre les seves activitats lectives i pràcticament no van tenir cap connexió amb els seus mestres. Aquests autors assenyalen, a més, que la majoria d’aquests alumnes provenien de famílies amb rendes baixes. En altres països europeus, la literatura també ha documentat un major deteriorament educatiu entre els alumnes procedents d’entorns més desafavorits (Burgess i Sievertsen, 2020; Contini et al., 2021). La pèrdua d’aprenentatge ha estat també més important entre els alumnes més joves (Blainey i Hannay, 2021) i a les llars monoparentals (Engzell et al., 2021).

El panell d’indicadors sobre el benestar i el progrés social a Catalunya avalua la salut a partir d’un conjunt d’indicadors relacionats amb l’esperança de vida en néixer, l’esperança de vida amb bona salut, l’estat de salut autopercebut, el consum de tabac i els problemes d’ansietat o depressió dels adults, l’obesitat infantil, els problemes de salut mental dels infants, i la satisfacció amb els serveis sanitaris públics.

Amb relació a l’àmbit de la salut, trobem un missatge positiu i un de negatiu. Catalunya ha fet progressos importants pel que fa als indicadors de salut dels adults en els darrers anys però ha vist empitjorar els indicadors de salut infantil.

Pel que fa als adults, l’esperança de vida en néixer ha augmentat en els darrers anys —fins i tot quan ja era una de les més altes del món—, la proporció de la població que consumeix tabac es redueix d’un terç a un quart en l’última dècada —situant Catalunya a prop de la mitjana europea— i el percentatge de població adulta amb problemes d’ansietat o de depressió disminueix fins al 2015 i després torna a incrementar-se.

A diferència de l’evolució positiva dels indicadors de salut dels adults, els dels infants presenten una evolució negativa. Un de cada tres infants a Catalunya té problemes de sobrepès o d’obesitat i gairebé un 11% podria tenir problemes de salut mental l’any 2020. El primer d’aquests indicadors s’ha mantingut força estable en el temps, mentre que el segon indicador ha empitjorat fortament arran de la pandèmia de la COVID-19. De fet, segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (2021), un de cada cinc joves (15-24 anys) reporta problemes de depressió, ansietat i falta d’interès. El mateix informe estima que més del 13% dels adolescents de 10 a 19 anys viu amb un trastorn mental diagnosticat, i són l’ansietat i la depressió els més comuns. Resulten especialment preocupants les notícies als mitjans de comunicació d’un possible augment del nombre de suïcidis entre adolescents.

La salut dels infants a Catalunya és clau perquè els adults de demà tinguin una bona salut i, per tant, al nostre parer, hauria de ser una prioritat en la política sanitària pública, sense descuidar els problemes de depressió i ansietat entre els adults que, com hem vist, també s’han incrementat recentment.

About Post Author

Sara Ayllón i Xavi Ramos

SARA AYLLÓN és professora agregada al Departament d’Economia de la Universitat de Girona. La seva recerca s'enfoca en desigualtat i pobresa, economia laboral i familiar, salut i microeconomia. XAVI RAMOS és catedràtic en economia al Departament d’Economia Aplicada de la UAB. La seva recerca s'enfoca en pobresa, desigualtat, mobilitat intergeneracional i avaluació de polítiques públiques.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris