El Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal ha estat objecte de debat en les últimes setmanes. Durant el 2022, Ivàlua ha assessorat l’Oficina del Pla Pilot per vetllar perquè el pilot permetés avaluar l’impacte de la RBU de manera rigorosa. En aquest apunt i en un de proper exposem el disseny resultant perquè, si bé la seva implementació és incerta —almenys en el curt termini— el disseny pot ser d’utilitat per a altres plans pilot.
Què és una renda bàsica universal?
D’acord amb la Basic Income Earth Network (BIEN), la renda bàsica universal (RBU) és una prestació monetària per a tots els membres de ple dret de la societat pagada per l’Estat de forma incondicional. Les seves característiques es resumeixen a continuació:
| Característica | Definició |
|---|---|
| Bàsica | Suficient per garantir els mínims per a una vida digna |
| Individual | Dret individual, no per llar, família o unitat de convivència |
| Estable | Es paga de manera periòdica i regular |
| Monetària | Transferència monetària, no en espècies |
| Universal | No focalitzada, hi té dret tota la població |
| Incondicional | La seva recepció no està lligada a cap comportament o activitat com ara estar buscant feina, participar en activitats d’activació, etc. |
A més, la BIEN clarifica que hi ha propostes de renda bàsica universal que no substitueixen completament la resta de prestacions redistributives, almenys en el curt termini, mentre que d’altres sí que ho fan.
Un nombre significatiu de països d’arreu del món han dut a terme pilots i experiments per testar polítiques de RBU o polítiques de renda similars —definides per la literatura com a quasi RBU (Gentilini et al., 2019). Els pilots i intervencions daten des dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat, i abasten des de Finlàndia, Barcelona i els Països Baixos, fins a Namíbia i Kenya, passant pels EUA, Mèxic, el Canadà, l’Iran, l’Índia, Filipines i Mongòlia.
De tots aquests pilots, no n’hi ha cap que testi estrictament una RBU. No obstant això, tots ells examinen una o més característiques de la RBU i aporten coneixement dels seus efectes sobre les persones perceptores. De tots ells, el Pla Pilot de RBU que estava previst iniciar a Catalunya era el més ambiciós, tant per les característiques de la RBU que volia testar com pels àmbits sobre els quals es volien estudiar els efectes. Vegem per què.
Què aporta el pilot de la RBU de Catalunya?
El pla pilot consistia a atorgar una RBU de 800 euros mensuals (300 euros en el cas de menors) durant 24 mesos a una mostra de 5.000 persones de tot Catalunya, i se centrava a aportar evidència sobre dues característiques de la RBU que han estat poc explorades fins al moment: la característica de bàsica, i la d’universal.
La característica de bàsica s’entén com un nivell de suport prou gran per considerar que cobreix les necessitats bàsiques. Segons la BIEN, no està establerta una quantitat exacta, però es fa èmfasi que ha de ser prou alta perquè, en combinació amb altres serveis socials, formin una estratègia contundent per eliminar la pobresa i permetin la participació cultural i social de tots els individus.
La literatura assenyala que, malgrat l’abundància i la diversitat d’experiments i d’intervencions de tipus RBU o quasi RBU, pocs d’aquests testen quanties bàsiques1 (Hasdell, 2020; Hoynes i Rothstein, 2019); per exemple, a Finlàndia la quantia era de menys de 600€. Comptar amb evidència d’experiments amb quanties bàsiques és rellevant perquè la magnitud de la transferència condiciona els efectes en la majoria de resultats (outcomes) d’interès.
Per universal s’entén una prestació no focalitzada a rendes baixes, sinó que rep tothom independentment dels seus ingressos. Banerjee, Niehaus i Suri (2019) identifiquen tres tipus d’efectes que es deriven específicament de la característica d’universal:
| Tipus d’efecte | Definició |
| Canvi d’identitat del beneficiari mitjà | El beneficiari mitjà tendirà a ser menys pobre i menys vulnerable que els beneficiaris dels programes de rendes mínimes (Banerjee et al., 2019). Fins al moment no tenim evidència sobre com es comporten aquestes persones quan reben una transferència incondicional, bàsica i individual (Schutt, 2020). |
| Efectes indirectes (spillovers) | Les polítiques no afecten només qui les rep, sinó també les persones del seu entorn. En el cas de la RBU, són d’especial interès els efectes indirectes entre persones tractades degut a una major intensitat del tractament o, dit d’una altra manera, al fet que una major part de la població és tractada (Baird, Bohren, McIntosh i Özler, 2018). |
| Efectes d’equilibri general | Les intervencions que afecten una part significativa de la població tenen efectes en la demanda i l’oferta dels diferents mercats (béns, serveis, treball, etc.) i, per tant, sobre preus, salaris, el que al seu torn afecta els patrons de consum, mercat laboral, etc. |
Entre els pilots desenvolupats, són pocs els que exploren aquests efectes i, per tant, se sap poca cosa sobre com reaccionen les classes mitjanes a una transferència de quantia bàsica i incondicional i dels efectes agregats d’aquesta política.
Addicionalment, el pilot explorarà àmbits per als quals l’evidència disponible sobre la RBU fins al moment és o bé escassa o bé poc concloent.
Per exemple, per als països econòmicament desenvolupats, se sap poca cosa sobre els efectes de la RBU en la pobresa i la desigualtat, les relacions de gènere i intrallar, l’emancipació dels joves i en les decisions d’inversió, estalvi i deute.
L’evidència és generalment escassa pel que fa a l’ús dels serveis socials, salut i educació, canvis en el teixit associatiu i cooperatiu, participació política i conflictivitat social.
Així mateix, dels efectes en clau de participació laboral i salut, els pilots realitzats fins al moment exploren de manera limitada els efectes heterogenis per nivell d’ingressos, i els efectes agregats en la participació en el mercat laboral, la salut, el nivell educatiu i el consum són ambigus.
Com explorar les característiques de bàsica i universal?
El disseny de la intervenció i el disseny metodològic del pla pilot estan pensats per poder explorar i aportar evidència sobre els efectes en el comportament de les persones d‘una renda de quantia prou alta (bàsica) i no focalitzada en les rendes baixes (quasiuniversal).
Quant al disseny de la intervenció, s’ha optat per una quantia que pren com a referència el llindar de pobresa a Catalunya, amb l’objectiu de cobrir gairebé les necessitats materials considerades bàsiques2 i considerar elegible tothom a excepció de les persones del desè decil de renda. És a dir, per testar una renda bàsica i quasiuniversal.
Quant al disseny metodològic de l’avaluació, l’opció escollida ha estat combinar un experiment aleatoritzat controlat —per al qual se seleccionaran un seguit de domicilis a tot Catalunya els membres dels quals rebran de manera individual la RBU— amb un experiment sintètic en dos municipis de Catalunya on totes les persones empadronades (exceptuant les del decil 10) la rebran. Les característiques, fortaleses i limitacions d’aquest disseny es discutiran amb detall en l’apunt següent. Des d’avui, els informes complets del disseny, l’assessorament, la revisió de la literatura, i els fonaments teòrics de l’experiment sintètic, es poden trobar al web d’Ivàlua.
Val la pena fer un pilot de RBU de Catalunya?
Els pilots són eines que han de servir per promoure una discussió transparent i informada sobre els avantatges i desavantatges de les propostes polítiques. Deixant de banda els arguments filosòfics i polítics, la majoria dels debats i dubtes al voltant de les bondats o problemes de la RBU són preguntes empíriques. En aquest cas, pel disseny de la intervenció, la metodologia d’anàlisi d’impacte plantejada i els àmbits que es consideren, el pilot contribuiria positivament al debat sobre la RBU, aportant evidència rigorosa sobre els seus efectes en àmbits en els quals encara hi ha moltes coses per aprendre.
Notes:
1Ara per ara, només tenim estudis de transferències de quantia significativa provinents de persones guanyadores de loteria, i hi ha dubtes sobre la similitud en els efectes (Hoynes i Rothstein, 2019).
2 Segons dades de l’última Enquesta de condicions de vida (Instituto Nacional de Estadística, 2021), el llindar de pobresa és actualment de 941 euros al mes o d’11.295 euros l’any, per a llars unipersonals. Si se seguís estrictament el criteri del llindar de pobresa, la quantia per persona adulta hauria de variar segons la composició de la llar o unitat de convivència per assegurar que les economies d’escala són tingudes en compte (seguint l’escala d’equivalència de l’OCDE modificada o una variant d’aquesta). No obstant això, per raons pressupostàries i de complexitat legal, s’ha decidit atorgar una quantia per persona adulta una mica més petita de la que pertocaria, segons l’escala d’equivalència, a una persona adulta sola (947 euros), i més gran de la que pertocaria a una persona adulta que conviu amb més persones adultes (700 euros).
La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.
