Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics

En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.

La pèrdua de benestar, l’ocupació i la negociació salarial centralitzada

El benestar de la població depèn de l’evolució del poder adquisitiu dels salaris. En el cas català els salaris han augmentat menys que els preus i s’ha perdut poder adquisitiu durant les últimes dècades. Una negociació salarial descentralitzada i un salari mínim que atengués als diferencials de nivell de preus entre comunitats autònomes corregiria les diferències de poder adquisitiu, i a més augmentaria les taxes d’ocupació dels territoris amb menys productivitat.