Avaluació comparativa del multiplicador local dels subsidis pagats en la moneda complementària de Barcelona, el REC

Marta Segura, Mercè Roca, Jordi Puig i Susana Martín Belmonte presenten una estimació del multiplicador local dels subsidis pagats en REC, la moneda complementàrioa de Barcelona, associada al programam B-MINCOME.

Lectures 327
Temps de lectura6 minuts

Les iniciatives de nou municipalisme (New Municipalism) sorgides de l’activisme social, amb el lideratge de la ciutat de Barcelona, han guanyat terreny en les administracions locals (Russell, 2019; Thompson, 2021) com a moviments d’insurgència política (Dikeç i Swyngedouw, 2017). Entre les polítiques experimentals desenvolupades a Barcelona, la ciutat va llançar una moneda complementària el 2018, el REC, per proporcionar un pagament de suport d’inclusió a deu barris desfavorits (Martín Belmonte et al., 2021). Basades en la conceptualització de l’economia urbana com a una “galleda amb fuites” (leaky bucket) (Ward and Lewis, 2002), les monedes complementàries estan dissenyades com a sistemes monetaris que tenen la finalitat de protegir, estimular i reorientar les activitats econòmiques a nivell local o regional (Blanc, 2011; Seyfang, 2006).

L’ús de monedes complementàries per a la despesa pública és econòmicament justificable si comporten un efecte multiplicador local comparativament alt que compensi la inversió que demana la posada en funcionament. Malgrat que la digitalització de les monedes complementàries ha facilitat la traçabilitat i l’accés a dades detallades de transaccions, pocs estudis n’han avaluat quantitativament l’impacte econòmic local (Segura i Muns, 2019). Els estudis existents se centren en la velocitat monetària i comparen els efectes multiplicadors amb indicadors macroeconòmics de la despesa fiscal o nacional (de la Rosa i Stodder, 2015; Stodder, 2009). L’article que hem publicat recentment a Urban Studies i l’estudi anterior publicat a Journal of Risk and Financial Management, se centren en l’anàlisi de l’impacte dels pagaments de prestacions socials en efectiu concedits per l’Ajuntament Barcelona en RECs, la moneda associada al programa B-MINCOME (una avaluació d’aquest programa es va publicar a 5cèntims.cat aquí). 

En el nostre article anterior a 5cèntims.cat, els recercaires d’ESCI-UPF que participem als estudis mencionats, vam presentar els resultats de la nostra anàlisi de l’efecte local de les subvencions de l’Ajuntament de Barcelona atorgades en euros. Si bé els articles publicats avaluen de forma més global els efectes de la moneda ciutadana, la present entrada se centra en l’estimació de la mesura LM3 de la New Economics Foundation (Sacks, 2002) pel pagament de suport d’ingressos en RECs i la seva comparació amb les subvencions en euros que realitzem a l’article més recent de Urban Studies i que compara amb el multiplicador presentat a l’anterior entrada d’aquest blog.

Algunes dades serveixen per contextualitzar la iniciativa del REC en el context del B-MINCOME: durant els tretze mesos de programa del Suport Municipal d’Inclusió de B-MINCOME, que va finalitzar el 30 d’octubre de 2019, es van distribuir 786.853,56 REC a 532 beneficiaris. Els primers 82 comerciants van arribar a 174 usuaris actius d’empreses, incloent-hi tres majoristes, principalment del sector alimentari (40,94%).

Per avaluar-ne l’impacte local, vam obtenir el LM3 dels subsidis en RECs estimant les tres primeres onades de despesa generades pel pagament. Per obtenir la primera onada de pagament en RECs, es van considerar les injeccions de pagament de suport a la renda registrades en el sistema. La quantitat total de RECs obtinguda pels beneficiaris del pagament, considerant totes les possibles fonts, va ser de 788.540,76 REC. Un total de 786.853,56 REC (99,79%) es van pagar com a subsidis; 1.608,12 REC (0,20%) van ser transaccions amb altres agents, i 79,08 REC (0,01%) intercanvi d’euros a RECs. 

Per estimar la segona onada, primerament es va obtenir la proporció que el pagament de suport a la renda representava de la quantitat total rebuda per cada un dels beneficiaris (incloent-hi totes les transaccions), de mitjana el 99,79%. Vam atribuir a la segona onada la quota corresponent de les quantitats totals gastades pels beneficiaris durant el període considerat. En conseqüència, dels 691.262,66 REC gastats pels beneficiaris del pagament de suport a la renda, es van atribuir un total de 689.791,66 REC a la segona onada. 

Per estimar la proporció de despesa que s’havia d’imputar a la tercera onada, vam calcular la proporció que els agents van rebre a la segona onada sobre la quantitat total rebuda per cada un d’aquests agents, incloent-hi totes les transaccions. Aquestes proporcions van ser de mitjana del 92,55%. Vam atribuir a la tercera onada la quota corresponent de les quantitats totals gastades per cada receptor de la segona onada durant el període considerat. En conseqüència, es van atribuir un total de 171.467,66 REC a la tercera onada. 

El LM3 obtingut pel pagament de subsidis en RECs va ser de 2,09. Dels 786.853,56 REC del pagament, el 21,79% es van retenir en circulació a l’Eix Besòs després de les tres onades de despesa. La retenció comercial local va ser substancialment més alta que l’obtinguda per als pagaments de suport a la renda en euros (6,21%). La taula adjunta presenta una comparació entre els multiplicadors locals i la quota de retenció de circulació local per als pagaments en euros i en RECs a cada onada de despesa.

Quantitats estimades, multiplicadors locals i quota de retenció de circulació local per a les tres onades de despesa dels pagaments en euros i en RECs

  Subsidis en euros  Subsidis en RECs  
Onada 1Total3,566,912.75786,853.56
LM111
Retenció local100%100%
Onada 2Total3,113,888.93689,791.66
LM21.871.88
Retenció local87.30%87.66%
Onada 3  Total221,345.26171,467.66
LM31.942.09
Retenció local6.21%21.79%

Mentre que els dos pagaments de subsidis van provocar una despesa altament localitzada en la segona onada, el pagament en RECs va crear un important diferencial de retenció en la tercera onada. Tot i que els negocis van retirar una quantitat important de RECs, els comerços van tenir una despesa local proporcionalment més alta que els perceptors d’ingressos dels beneficiaris d’euros. Dels 689.791,66 REC rebuts, el 21,79% es va gastar localment en la tercera onada de despesa. En canvi, vam estimar que els negocis de la segona onada dels pagaments en euros van gastar el 6,21% dels 3.113,88.93 euros rebuts localment. Val la pena tenir en compte que mentre que la tercera onada del pagament en euros corresponia principalment als salaris locals de distribuïdors més grans, la despesa en la tercera onada del pagament en RECs s’associa principalment a transaccions B2B, entre les quals el 71,78% s’associen a compres als tres únics majoristes que participaven en el sistema de RECs, tots ells en el sector alimentari.

Els nostres estudis de la moneda ciutadana de Barcelona contribueixen a transcendir la teorització i la propaganda que envolten les iniciatives progressistes associades a les monedes complementàries proporcionant evidència empírica i fonament metodològic per a l’anàlisi cost benefici i càlcul de l’impacte local. 

El desenvolupament de metodologies millorades per avaluar l’efecte multiplicador local i les taxes de retenció de circulació dels pagaments en una moneda complementària contribueixen en última instància a fomentar l’interès dels responsables de polítiques públiques, proporcionant-los eines per avaluar la conveniència d’implementar un sistema d’aquest tipus. En la mesura que es desenvolupin solucions tecnològiques per facilitar-ne la gestió i l’anàlisi, emergiran noves i millors iniciatives públiques basades en monedes complementàries orientades a augmentar la resiliència local per fer front a les recessions econòmiques, incorporar objectius socials i ambientals en el disseny i protegir la sostenibilitat de l’economia local.

La imatge de la capçalera té una llicència Creative Commons.

About Post Author

Marta Segura, Mercè Roca, Jordi Puig i Susana Martín Belmonte

Marta Segura Bonet és Doctora en Economia per la UPF. Màster en Anàlisi Econòmica per la UAB. Directora General de l'Autonomia Personal i la Discapacitat dels Departament de Drets Socials, Generalitat de Catalunya. Camps de recerca: sistemes de pagament complementaris, monedes socials i ciutadanes, anàlisi de microdades. Mercè Roca i Puigvert és Doctora en Management per la Leeds University Business School. Màster en economia i empresa per la UPF. Cap d'estudis del Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals d'ESCI-UPF. Directora del MSc in International Business d’ESCI-UPF i UPF BSM. Camps de recerca: analítica de mercats, presa de decisions i comportament del consumidor/ciutadà, polítiques organitzacionals envers la sostenibilitat. Jordi Puig i Gabau és Jordi Puig i Gabau: Doctor en Economia per la UPF. Màster en Anàlisi Econòmica per la UPF. Professor d’ESCI-UPF. Cap de Qualitat d’ESCI-UPF. Camps de recerca: microeconomia aplicada a l’anàlisi del comportament d’agents individuals en consum i demanda, macroeconomia aplicada a estudis de competitivitat. Susana Martín Belmonte és Llicenciada i Màster en Teoria Econòmica per la Universitat Autònoma de Madrid. Treballa com a economista independent sobre els aspectes democràtics i ambientals del sistema monetari i financer, és cofundadora del consorci GmeRiTs i és col·laboradora de l’IN3 del Grup de recerca Dimmons de la Universitat Oberta de Catalunya.
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris