Un tema recurrent en l’anàlisi de les polítiques públiques de promoció i suport econòmic és el de la capacitat d’avaluar l’eficàcia i l’eficiència de la despesa efectuada a l’hora de reactivar l’economia local. El debat afecta tant a la tipologia de les polítiques, com als imports i als beneficiaris directes i indirectes d’aquestes.
Darrerament suscita interès la possibilitat que polítiques de marcat caràcter social adreçades, fonamentalment, a influir en els processos de distribució de la renda puguin constituir un estímul per a l’atracció d’activitat econòmica i la creació d’ocupació en l’àmbit local. Amb aquest objectiu esdevé molt adient recórrer al còmput del multiplicador local com a mecanisme per valorar l’impacte de polítiques públiques en un entorn geogràfic delimitat. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME.
El projecte pilot de lluita contra la pobresa i la desigualtat B-MINCOME —inscrit dins el programa Urban Innovative Actions de la UE (vinculat a la Direcció d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona) i implementat a deu barris de l’Eix Besòs de la ciutat de Barcelona— va introduir un ajut econòmic en forma d’un Suport Municipal d’Inclusió (SMI) combinant-lo amb polítiques i accions sociolaborals d’inserció dels beneficiaris. El pagament de l’ajut econòmic SMI —una renda d’emergència per sufragar necessitats bàsiques— es materialitzava per una doble via: d’una banda, mitjançant una targeta de prepagament de lliure disposició i, de l’altra, en moneda ciutadana (25% de l’import). La part pagada en moneda ciutadana tenia caràcter captiu ja que només es podia gastar en comerços de l’Eix Besòs inscrits en el programa. L’equip d’investigadors d’ESCI-UPF vam utilitzar la metodologia del multiplicador local amb l’objectiu d’analitzar l’efectivitat del Subsidi Municipal d’Inclusió (SMI) associat al projecte a l’hora d’incentivar l’economia local.
Com a primera fase, i amb vista a establir un marc comparatiu, la nostra anàlisi es va centrar a calcular el recorregut dels ajuts de caràcter finalista pagats per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016 computant-ne el valor multiplicador local. Donat que no es podia seguir la traça deixada pels ajuts pagats, vam procedir a avaluar el multiplicador local d’aquesta despesa pública limitant-nos a les tres primeres rondes o onades de despesa, seguint la metodologia del multiplicador local en tres etapes (LM3) desenvolupada per la New Economics Foundation.
La metodologia LM3 proporciona un indicador, el multiplicador local, que calculat com a suma dels imports de la primera, segona i tercera onades respecte dels de la primera (en aquest cas, la despesa pública inicialment executada) recull el nombre de vegades que una unitat monetària d’ajut públic circula per un determinat territori, tot augmentant les possibilitats de creixement d’aquella economia.
En correspondència, vam avaluar, en forma de proporció, l’efecte multiplicador local de la despesa , tot considerant:
- Com a primera onada: l’import total inicialment gastat en forma de subsidi d’acord amb la informació del conjunt d’ajuts finalistes atorgats per l’Ajuntament de Barcelona a residents en aquesta ciutat, i en especial als perceptors ubicats a l’Eix Besòs.
- Com a segona onada: l’import total gastat, de forma local, pels receptors dels ajuts considerats a la primera onada. La informació lliurada per l’Ajuntament de Barcelona ens va permetre computar l’import de les subvencions atorgades en la primera onada gastat dins l’Eix Besòs i, també, en tota la ciutat de Barcelona.
- Com a tercera onada: l’import total gastat localment pels receptors de la despesa considerada a la segona onada. A partir de l’import ingressat pels establiments receptors de la despesa de la segona onada es va estimar la proporció que es quedava dins els límits geogràfics de l’Eix Besòs i dins la ciutat de Barcelona recorrent a dades primàries (realització d’entrevistes en profunditat a establiments) i secundàries (estudis de referència equivalents) per aproximar-ne les quanties.
Les taules següents resumeixen els imports de despesa obtinguts per a cadascuna de les tres etapes o onades dels ajuts finalistes pagats per l’Ajuntament de Barcelona i els corresponents multiplicadors locals derivats S’hi contemplen dos escenaris: 1) el conjunt de beneficiaris de subvencions finalistes amb residència a l’Eix Besòs i 2) tota la població beneficiària de subvencions finalistes resident a la ciutat de Barcelona:
| ESCENARI | POBLACIÓ CONSIDERADA | IMPORT ONADA 1 | IMPORT ONADA 2 | IMPORT ONADA 3 |
| Escenari 1 | Beneficiaris subvencions Eix Besòs | 4.843.474,15 € | 4.128.564,96 € | 293.490,19 € |
| Escenari 2 | Beneficiaris subvencions Barcelona | 21.424.831,16 € | 19.513.736,22 € | 4.988.986,90 € |
| ESCENARI | POBLACIÓ CONSIDERADA | LM2 | LM3 |
| Escenari 1 | Beneficiaris subvencions Eix Besòs | 1,85 | 1,91 |
| Escenari 2 | Beneficiaris subvencions Barcelona | 1,91 | 2,14 |
El càlcul del multiplicador local en tres onades (LM3) ens va permetre identificar l’efecte acumulat d’un conjunt de subvencions atorgades durant l’any 2016 a perceptors residents a la ciutat de Barcelona, dedicant especial atenció als residents en els districtes que configuren l’Eix Besòs.
Lògicament, quan es considera l’àmbit territorial definit al voltant de l’Eix Besòs els indicadors són lleugerament inferiors que en el cas de Barcelona, pel mateix abast d’aquest segon escenari. Si bé el multiplicador local de les subvencions finalistes considerades és força elevat per a la segona onada, creix molt poc a la tercera. Aquest comportament s’explica per la baixa proporció de despesa local realitzada pels comerços en els quals els destinataris de subvencions efectuen la despesa, altament concentrada en grans superfícies o establiments franquiciats, situats tant a l’Eix Besòs com a Barcelona.
Els valors obtinguts per als multiplicadors (1,91 i 2,14, respectivament) es varen fer servir al seu torn com a valors de referència per tal d’avaluar i comparar l’efectivitat —en termes de l’impacte multiplicador de la despesa local— de la introducció del SMI parcialment abonat mitjançant la creació d’una moneda ciutadana (el REC), com a mecanisme de pagament complementari d’aquests ajuts. En un proper article presentarem l’efecte diferencial d’una moneda ciutadana com el REC a l’hora d’incidir sobre els efectes multiplicadors locals de la despesa pública.
