El multiplicador local de Barcelona en les polítiques públiques socials

En el marc de les polítiques socials hi ha un debat sobre les polítiques més eficaces i eficients, tant pel que fa a la tipologia de les mesures, com als beneficiaris i els imports. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME de lluita contra la pobresa i la desigualtat.

Un tema recurrent en l’anàlisi de les polítiques públiques de promoció i suport econòmic és el de la capacitat d’avaluar l’eficàcia i l’eficiència de la despesa efectuada a l’hora de reactivar l’economia local. El debat afecta tant a la tipologia de les polítiques, com als imports i als beneficiaris directes i indirectes d’aquestes.

Darrerament suscita interès la possibilitat que polítiques de marcat caràcter social adreçades, fonamentalment, a influir en els processos de distribució de la renda puguin constituir un estímul per a l’atracció d’activitat econòmica i la creació d’ocupació en l’àmbit local. Amb aquest objectiu esdevé molt adient recórrer al còmput del multiplicador local com a mecanisme per valorar l’impacte de polítiques públiques en un entorn geogràfic delimitat. Aquest article presenta un cas pràctic de càlcul de multiplicador local a la ciutat de Barcelona dut a terme en el marc del projecte europeu B-MINCOME.

El projecte pilot de lluita contra la pobresa i la desigualtat B-MINCOME —inscrit dins el programa Urban Innovative Actions de la UE (vinculat a la Direcció d’Estratègia i Innovació de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona) i implementat a deu barris de l’Eix Besòs de la ciutat de Barcelona— va introduir un ajut econòmic en forma d’un Suport Municipal d’Inclusió (SMI) combinant-lo amb polítiques i accions sociolaborals d’inserció dels beneficiaris. El pagament de l’ajut econòmic SMI —una renda d’emergència per sufragar necessitats bàsiques— es materialitzava per una doble via: d’una banda, mitjançant una targeta de prepagament de lliure disposició i, de l’altra, en moneda ciutadana (25% de l’import). La part pagada en moneda ciutadana tenia caràcter captiu ja que només es podia gastar en comerços de l’Eix Besòs inscrits en el programa. L’equip d’investigadors d’ESCI-UPF vam utilitzar la metodologia del multiplicador local amb l’objectiu d’analitzar l’efectivitat del Subsidi Municipal d’Inclusió (SMI) associat al projecte a l’hora d’incentivar l’economia local. 

Com a primera fase, i amb vista a establir un marc comparatiu, la nostra anàlisi es va centrar a calcular el recorregut dels ajuts de caràcter finalista pagats per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2016 computant-ne el valor multiplicador local. Donat que no es podia seguir la traça deixada pels ajuts pagats, vam procedir a avaluar el multiplicador local d’aquesta despesa pública limitant-nos a les tres primeres rondes o onades de despesa, seguint la metodologia del multiplicador local en tres etapes (LM3) desenvolupada per la New Economics Foundation.

La metodologia LM3 proporciona un indicador, el multiplicador local, que calculat com a suma dels imports de la primera, segona i tercera onades respecte dels de la primera (en aquest cas, la despesa pública inicialment executada) recull el nombre de vegades que una unitat monetària d’ajut públic circula per un determinat territori, tot augmentant les possibilitats de creixement d’aquella economia.

En correspondència, vam avaluar, en forma de proporció, l’efecte multiplicador local de la despesa , tot considerant:

  • Com a primera onada: l’import total inicialment gastat en forma de subsidi d’acord amb la informació del conjunt d’ajuts finalistes atorgats per l’Ajuntament de Barcelona a residents en aquesta ciutat, i en especial als perceptors ubicats a l’Eix Besòs. 
  • Com a segona onada: l’import total gastat, de forma local, pels receptors dels ajuts considerats a la primera onada. La informació lliurada per l’Ajuntament de Barcelona ens va permetre computar l’import de les subvencions atorgades en la primera onada gastat dins l’Eix Besòs i, també, en tota la ciutat de Barcelona.
  • Com a tercera onada: l’import total gastat localment pels receptors de la despesa considerada a la segona onada. A partir de l’import ingressat pels establiments receptors de la despesa de la segona onada es va estimar la proporció que es quedava dins els límits geogràfics de l’Eix Besòs i dins la ciutat de Barcelona recorrent a dades primàries (realització d’entrevistes en profunditat a establiments) i secundàries (estudis de referència equivalents) per aproximar-ne les quanties. 

Les taules següents resumeixen els imports de despesa obtinguts per a cadascuna de les tres etapes o onades dels ajuts finalistes pagats per l’Ajuntament de Barcelona i els corresponents multiplicadors locals derivats S’hi contemplen dos escenaris: 1) el conjunt de beneficiaris de subvencions finalistes amb residència a l’Eix Besòs i 2) tota la població beneficiària de subvencions finalistes resident a la ciutat de Barcelona:

ESCENARIPOBLACIÓ CONSIDERADAIMPORT ONADA 1IMPORT ONADA 2IMPORT ONADA 3
Escenari 1Beneficiaris subvencions Eix Besòs4.843.474,15 €4.128.564,96 €293.490,19 €
Escenari 2Beneficiaris subvencions Barcelona21.424.831,16 €19.513.736,22 €4.988.986,90 €
ESCENARIPOBLACIÓ CONSIDERADALM2LM3
Escenari 1Beneficiaris subvencions Eix Besòs1,851,91
Escenari 2Beneficiaris subvencions Barcelona1,912,14

El càlcul del multiplicador local en tres onades (LM3) ens va permetre identificar l’efecte acumulat d’un conjunt de subvencions atorgades durant l’any 2016 a perceptors residents a la ciutat de Barcelona, dedicant especial atenció als residents en els districtes que configuren l’Eix Besòs.

Lògicament, quan es considera l’àmbit territorial definit al voltant de l’Eix Besòs els indicadors són lleugerament inferiors que en el cas de Barcelona, pel mateix abast d’aquest segon escenari. Si bé el multiplicador local de les subvencions finalistes considerades és força elevat per a la segona onada, creix molt poc a la tercera. Aquest comportament s’explica per la baixa proporció de despesa local realitzada pels comerços en els quals els destinataris de subvencions efectuen la despesa, altament concentrada en grans superfícies o establiments franquiciats, situats tant a l’Eix Besòs com a Barcelona.

Els valors obtinguts per als multiplicadors (1,91 i 2,14, respectivament) es varen fer servir al seu torn com a valors de referència per tal d’avaluar i comparar l’efectivitat —en termes de l’impacte multiplicador de la despesa local— de la introducció del SMI parcialment abonat mitjançant la creació d’una moneda ciutadana (el REC), com a mecanisme de pagament complementari d’aquests ajuts. En un proper article presentarem l’efecte diferencial d’una moneda ciutadana com el REC a l’hora d’incidir sobre els efectes multiplicadors locals de la despesa pública.

Jordi Puig, Mercè Roca i Marta Segura

Jordi Puig, Mercè Roca i Marta Segura

Jordi Puig i Gabau: Doctor en Economia per la UPF. Màster en Anàlisi Econòmica per la UPF. Professor d’ESCI-UPF. Cap de Relacions Internacionals i Qualitat d’ESCI-UPF. Camps de recerca: microeconomia aplicada a l’anàlisi del comportament d’agents individuals en consum i demanda, macroeconomia aplicada a estudis de competitivitat. Mercè Roca i Puigvert: Doctora en Management per la Leeds University Business School. Màster en economia i empresa per la UPF. Coordinadora de l’Àrea de Màrqueting, Investigació de Mercats i Analítica Empresarial d‘ESCI-UPF. Directora del MSc in International Business d’ESCI-UPF i UPF BSM. Camps de recerca: analítica de mercats, presa de decisions i comportament del consumidor/ciutadà, polítiques organitzacionals envers la sostenibilitat. Marta Segura Bonet: Doctora en Economia per la UPF. Màster en Anàlisi Econòmica per la UAB. Cap d’estudis del Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals d’ESCI-UPF. Camps de recerca: sistemes de pagament complementaris, monedes socials i ciutadanes, anàlisi de microdades.
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris