Tot i que la sequera ja no és al punt de mira de l’actualitat, el cert és que la situació hidrològica de Catalunya encara està lluny de la normalitat. Bona part del territori català continua en estat d’alerta a causa de la sequera que afecta les províncies de Barcelona i de Girona, i una part de Tarragona, el territori conegut com les conques internes. Malgrat que la situació ha millorat respecte del punt més crític de la sequera, les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes es trobaven a poc més del 30 % de la seva capacitat a final del febrer de 2025, 20 punts per sota de la mitjana dels últims 5 anys.
La situació d’estrès hídric a Catalunya va començar el 2021 i va assolir el punt crític el 2023, quan la majoria dels municipis de les conques internes es van declarar en estat d’excepcionalitat per sequera (vegeu el primer gràfic). Com a regla general, aquest estat s’activa quan el nivell de reserves d’aigua se situa per sota del 25 % i indica un estrès hídric greu. En aquest apunt analitzem fins a quin punt les llars catalanes van adoptar mesures per afrontar l’escassetat d’aigua després de la declaració de sequera als seus municipis entre el 2021 i el 2024. Utilitzant les dades dels rebuts de l’aigua domiciliats, hem pogut constatar que les llars catalanes sí que van reduir la despesa d’aigua en resposta a la sequera. La reducció de la despesa en aigua, a més a més, va variar en funció del nivell d’emergència hídrica i es va mantenir al llarg del temps.
Estat hidrogràfic a Catalunya (conques internes)
Font: Agència Catalana de l’Aigua.
Per dur a terme aquesta anàlisi, utilitzem dades internes dels rebuts de l’aigua domiciliats en comptes de CaixaBank, degudament anonimitzades, amb una freqüència bimensual o trimestral, entre el març del 2021 i el setembre del 2024. Aquestes dades ens proporcionen informació sobre l’import pagat en cada rebut, la companyia subministradora i les característiques dels clients titulars del compte, com ara l’edat, els ingressos i el municipi de residència. Aquesta informació la combinem amb variables hidrogràfiques i climàtiques del municipi dels titulars del compte corrent, amb l’objectiu d’estudiar els determinants del consum d’aigua de les llars catalanes1. D’aquesta manera, obtenim una font d’informació innovadora per entendre com les llars van modificar la despesa en aigua com a resposta a la situació hidrogràfica.
El rebut mensual medià d’aigua se situa al voltant dels 52 euros a les conques internes i dels 43 euros a les conques de l’Ebre (és a dir, la meitat de les llars paguen factures inferiors a aquesta xifra i l’altra meitat, superiors). No obstant això, la despesa d’aigua és molt heterogènia (vegeu el segon gràfic). Aquesta heterogeneïtat es dona perquè hi ha altres factors que afecten la despesa en aigua més enllà de l’estat de sequera, com per exemple l’estructura de la llar o els preus de l’aigua2.
Import del rebut d’aigua domiciliat a Catalunya, per conca hidrogràfica (Euros)
Nota: Rebuts de l’aigua domiciliats de clients particulars a Catalunya.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes.
Per analitzar si les llars van canviar la despesa en funció de l’estat hidrogràfic en cada moment, cal tenir en compte, doncs, aquests altres factors que afecten la despesa en aigua. Per fer-ho, estimem un model economètric de demanda d’aigua que els inclou, així com l’estat hidrogràfic en cada moment. En concret, estimem la regressió lineal següent amb efectes fixos d’alta dimensió (HDFE):
Rebutijt = α0 + α1 Estat Sequerajt + α2 Meteojt + α3 Preus Aiguajt + α4 Xijt + ßt + γj + δi + εijt
En què i correspon a l’individu, j al municipi i t al mes. La variable Estat Sequerajt és una variable categòrica que denota la gravetat de la sequera. A tots els municipis de Catalunya se’ls pot associar un grau de sequera. Tanmateix, els diferents graus de sequera de les conques internes i la confederació de l’Ebre no són comparables entre si. En primer lloc, en el cas de les conques internes hi trobem sis categories, mentre que en el de la confederació de l’Ebre n’hi ha un total de quatre. A més a més, el barem per passar d’una categoria a l’altra difereix entre tots dos territoris.
Dins les variables Meteojt incloem temperatura, precipitacions i nivell d’humitat, i Preus Aiguajt correspon al preu del component variable del rebut de la companyia emissora al municipi. Dintre el vector Xijt incloem com a proxy de la mida de la llar les següents característiques individuals del titular del compte: nivell d’ingressos, edat, nombre de rebuts associats i import del rebut anterior.
Resultat de les regressions
Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes.
Dels nostres resultats es desprèn que una major gravetat en l’estat d’emergència a les conques internes està associada amb una reducció de la despesa d’aigua d’entre l’1,5 % i el 4 %, un cop controlat pels preus en cada moment (vegeu el tercer gràfic)3. A més a més, els nostres resultats també indiquen que l’import que les llars destinen al consum d’aigua és més sensible a l’estat de sequera que a d’altres variables. Aquests resultats són similars als d’altres estudis4 que van estimar l’impacte a l’àrea metropolitana de Barcelona d’un altre episodi de sequera (el de 2004-2012) i que mostren que les llars van reduir el consum en augmentar el nivell d’estrès hídric. Aquesta estimació ens informa, doncs, que hi ha diferències de consum significatives entre els diferents estats de sequera en qualsevol moment del temps.
Variació en l’import del rebut associada a una major necessitat hídrica
Nota: Variació en relació amb un estat de normalitat hidrogràfica estimat a partir d’un model lineal amb efectes fixos d’alta dimensió per llar, per municipi i per mes a les conques internes. L’estimació de l’import dels rebuts de l’aigua domiciliats controla per variables de la llar, de preus i de meteorologia.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes, de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Copernicus Climate Change Service.
Tanmateix, els resultats anteriors ofereixen una fotografia fixa que agrupa en un mateix estat de sequera municipis que acaben d’entrar en un estat i d’altres que poden portar més temps en aquesta situació. Per complementar l’estimació de l’impacte de la declaració de sequera en el consum d’aigua, utilitzem un mètode de diferències en diferències (DiD)5, que ens permet avaluar l’impacte d’una intervenció comparant els canvis entre un grup de tractament en un període concret i un grup de control. En aquest cas, el tractament és l’entrada d’un municipi en la fase d’alerta o superior i el control són els municipis que no es troben en fase d’alerta o superior. Com que l’entrada en cada fase d’alerta no es va produir en el mateix moment en cada municipi, utilitzem el mètode de DiD en múltiples períodes temporals seguint Callaway i Sant’Anna (2021). Així, en cada moment, els municipis que encara no han entrat en sequera, siguin de les conques internes o de la Confederació de l’Ebre, fan de control.
ATT ( g,t ) = E ( Rect – Rec{g-1} | g ) – E ( Rect-Rec{g-1} | C )
En què g agrupa tots els municipis que van entrar en sequera al mateix moment i C el grup de municipis que no va entrar mai en sequera i l’ATT (Average Treatment on the Treated) correspon a l’impacte mitjà sobre el consum d’aigua de l’entrada d’un municipi en estat de sequera.
Els resultats mostren que, efectivament, després de la declaració de sequera en un municipi, els habitants del municipi van reduir la despesa en aigua durant els mesos següents. L’impacte durant els 12 mesos posteriors a la declaració de sequera se situa al voltant del 5 % sobre la despesa. Com podem observar al gràfic, aquest impacte és gradual i arriba al seu punt màxim sis mesos després de l’entrada en sequera, amb una reducció de gairebé el 10 %. A partir dels sis mesos, l’efecte de la intervenció es modera. Aquest resultat, a més a més, es manté si tenim en compte altres factors com ara la renda mitjana del municipi.
Impacte sobre el consum d’aigua de la declaració de sequera
Nota: Estimat mitjançant el mètode DiD desenvolupat per Callaway i Sant’Anna (2021) utilitzant com a grup de control els municipis de les conques de l’Ebre.
Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes, de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Copernicus Climate Change Service.
Per concloure, aquest estudi ens ha permès entendre millor com les llars catalanes han respost a la situació de sequera que ha afectat el territori en els darrers anys. Hem vist que la reducció del consum d’aigua ha estat significativa i que ha variat en funció de la gravetat de la sequera.
Aquesta resposta adaptativa de les llars és un exemple clar de com la població pot ajustar els seus hàbits de consum com a reacció a situacions d’estrès ambiental. L’ús de dades detallades i anonimitzades dels rebuts de l’aigua ens ha proporcionat una visió precisa i innovadora del comportament de les llars, i ens ha permès identificar patrons de consum i factors determinants.
En definitiva, aquest estudi ens mostra com la combinació de dades econòmiques i ambientals és clau per afrontar els reptes que ens planteja el canvi climàtic i garantir la sostenibilitat dels nostres recursos naturals.
És important destacar que, tot i la millora de la situació hidrològica en comparació amb els moments més crítics de la sequera, encara ens trobem lluny de la normalitat. Això posa de manifest la necessitat de continuar implementant mesures de gestió sostenible de l’aigua i de conscienciar la població sobre la importància de fer un ús responsable d’aquest recurs tan valuós i escàs.
- La informació sobre els preus de cada companyia subministradora d’aigua prové de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). La informació hidrogràfica i de l’estat de sequera a nivell d’unitat d’explotació prové de l’ACA per a les conques internes i de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per a les de l’Ebre. La informació climàtica a nivell municipal prové de Copernicus Climate Change Service (C3S) Climate Data Store (CDS). ↩︎
- Reynaud, Arnaud. (2015). Modelling household water demand in Europe: Insights from a cross-country econometric analysis of EU-28 countries. Publications Office of the European Union. ↩︎
- A les conques de l’Ebre, aquesta associació és més feble, ja que el nivell d’estrès hidrogràfic durant el període analitzat no va assolir una gravetat similar al de les conques internes durant el mateix període. ↩︎
- Bernardo, Valeria, Fageda, Xavier, i Termes, Montserrat. (2015). Do droughts have long- term effects on water consumption? Evidence from the urban area of Barcelona. Applied Economics, 47(48), 5131-5146. ↩︎
- Callaway, Brantly, i Sant’Anna, Pedro H. C. (2021). Difference-in-differences with multiple time periods. Journal of Econometrics, 225(2), 200-230. https://doi.org/10.1016/j.jeconom.2020.12.001 ↩︎
La imatge de capçalera pertany a Ashwani Babbar de Pexels.
