Segurament un dels temes més analitzats per la teoria econòmica és l’impacte de la introducció d’aranzels en els fluxos de comerç global. Les mesures proteccionistes s’acostumen a associar a un augment de la inflació o a la pèrdua de competitivitat i, per tant, s’expliquen més des d’una lògica política, de relat intern dels països, que des d’una d’econòmica.
Més enllà de la teoria, important per situar el context i les línies generals, l’objecte d’aquest apunt és abordar la qüestió de les mesures proteccionistes des del vessant més pràctic i tangible: el dels efectes i conseqüències que impliquen en la feina ordinària de les empreses catalanes.
En aquest inici de 2025, els efectes i conseqüències tenen un origen a bastament conegut per tothom: Donald Trump. El reelegit president dels Estats Units va situar el proteccionisme com un dels eixos principals de la seva campanya electoral. Sigui amb la voluntat real d’aplicar-lo o com a arma de negociació, tal com hem vist amb la imposició i posterior congelació d’aranzels a Mèxic i el Canadà, el missatge era simple: cal limitar les importacions a través de la imposició d’aranzels per incentivar la producció local als Estats Units i, per tant, generar ocupació per als estatunidencs. Un missatge simple, de fet massa simplificat i proper a la utopia quan obvia l’enorme interconnexió de les cadenes de valor actuals. Però un missatge que, tanmateix, ha triomfat electoralment.
Les primeres mesures en aquest sentit no s’han fet esperar i els Estats Units han començat a exigir aranzels a les importacions de països com la Xina (10 % addicionals als existents) o a les de productes concrets com ara l’acer i l’alumini (25 %). Si bé en aquest darrer cas l’efecte per a les empreses catalanes és relativament reduït, el conjunt del sector exportador català fa mesos que està a l’expectativa pendent de l’espasa de Dàmocles (o de Donald, en aquest cas) per veure finalment quins aranzels s’acaben imposant als productes provinents de la Unió Europea.
Si ens basem en les promeses realitzades durant la campanya electoral, en què Trump situava aquestes taxes al voltant del 10 %, un estudi d’ACCIÓ calcula que l’impacte que pot tenir per a l’economia catalana és una reducció de fins al 0,2 % del PIB. I és que l’entrada en vigor de nous aranzels sempre és una mala notícia per a l’economia catalana, que es caracteritza per estar altament internacionalitzada. Comptem amb una ràtio d’exportacions per PIB similar a la de Dinamarca i superior a la de Portugal o Finlàndia, països d’una dimensió similar a Catalunya. Una economia, doncs, estretament lligada als vaivens de l’economia mundial. Quan aquesta creix, creixem més ràpid. Quan aquesta s’estanca, l’afectació també ens arriba més directament.
Aquest és, doncs, el primer efecte del proteccionisme per a l’empresa catalana: un més que probable fre al seu creixement en limitar l’accés i la competitivitat en el primer mercat mundial. Una pèrdua de competitivitat que també pot propiciar l’enfortiment del dòlar, el qual farà més cares les importacions d’energia i matèries primeres, que normalment es denominen en aquesta moneda. Els sectors més exposats al risc són, com és lògic, aquells amb més volum de vendes al país nord-americà: des de la maquinària i la química passant per la metal·lúrgia i l’alimentació.
El segon efecte, de forma potser paradoxal, és que les exportacions catalanes als Estats Units s’han disparat el 2024 amb un creixement del 19,3 % respecte de les del 2023. En total, les empreses catalanes van vendre als EUA per un valor de 4.351,4 milions d’euros (el 4,3 % del total de les exportacions catalanes). També van créixer les empreses que hi exporten de forma regular fins a les 3.161. De fet, aquest mercat s’ha consolidat com el destí preferit dels productes catalans fora d’Europa. Aquestes xifres s’expliquen, en part, per un efecte d’urgència o d’acumulament entre les empreses nord-americanes, que han avançat moltes compres als seus proveïdors per tal d’esquivar els sobrecostos dels aranzels que s’entreveuen en un horitzó proper. Aquest efecte se suma a la tendència positiva de les exportacions catalanes als Estats Units des de la pandèmia de la COVID-19, que acumulen un creixement del 79 % entre 2020 i 2024.
| Relació comercial Catalunya/Estats Units | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |
| Exportacions | 2.665 | 2.431 | 3.028 | 3.602 | 3.648 | 4.351 |
| Importacions | 3.673 | 2.702 | 2.464 | 3.803 | 4.999 | ** |
Dades en milions d’euros / ** pendent de publicació
Font: ACCIÓ a partir d’ICEX
El tercer efecte de l’anunci de mesures proteccionistes també ens l’ha deixat entreveure el resultat de les exportacions catalanes del 2024: més diversificació. Quan un mercat tan rellevant com el dels Estats Units amenaça de tancar-se, l’actuació de les empreses va en dues línies principals: repensar-ne l’estratègia d’accés i, alhora, cercar mercats alternatius. D’aquesta manera, l’opció d’establir-se al país nord-americà per via d’una filial passa a ser prioritària en molts sectors. De fet, només els últims dos anys una dotzena d’empreses catalanes han creat filials en aquest país amb el suport del Govern a través dels ajuts a la multilocalització d’ACCIÓ.
Repensar l’estratègia d’accés als Estats Units és necessari per a moltes empreses atesa la importància i les oportunitats d’aquest mercat, les quals compensen l’esforç i les dificultats suplementàries. De totes maneres, com dèiem, una altra actuació recomanable és la cerca de mercats alternatius, una realitat que s’ha accentuat aquest 2024. Les vendes han crescut en mercats emergents com ara l’Índia (+7 %) i els del sud-est asiàtic (Singapur, +44 %; Malàisia, +15,7 %, Indonèsia, +6,8 %). Però també a destinacions com ara el Marroc (+9,5 %), fronterers amb els Estats Units com ara Mèxic (+15,5 %), o a l’Amèrica Llatina (+2,5 %) i Oceania (+3,7 %).
Aquesta capacitat de diversificació i d’exploració de nous mercats és el que ha permès als exportadors catalans consolidar les vendes anuals per sobre dels 100.000 milions d’euros, una xifra mai vista fins al 2023. I fer-ho en un context en què el principal soci comercial de Catalunya, la Unió Europea, viu moments de feblesa i les vendes a França o Itàlia han disminuït.
La capacitat de superar-se i de trobar alternatives és el que ha de marcar la tònica d’aquesta etapa actual del comerç internacional. Més diversificació, més proximitat a clients i proveïdors per via de filials i un major aprofitament dels acords de lliure comerç tant de la Unió Europea com de les regions on estan implantades les empreses. Aquestes són algunes de les idees per intentar desxifrar la complexitat actual d’anar a vendre al món, un hàbit que les empreses catalanes ja han incorporat al seu portafolis amb l’objectiu que cap moviment proteccionista el pugui aturar.
La imatge de capçalera pertany a Freemalayisiatoday
