Són més rics els municipis turístics?

La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable, especialment en zones perifèriques o rurals. Però genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Utilitzant dades agregades de renda i d’especialització turística, presentem una evidència descriptiva (en termes de correlacions) sobre si els municipis catalans més turístics tenen una renda més alta o més baixa que els no turístics.

Lectures 40
Temps de lectura7 minuts

La literatura econòmica ha prestat certa atenció al turisme com a font de desenvolupament territorial, especialment en zones perifèriques o rurals (Archer, 1982; Fleischer & Felsenstein, 2000; Rogerson, 2015; Saarinen, 2004; Velvin, Kvikstad, Drag, & Krogh, 2013). La conclusió sol ser que el turisme augmenta els fluxos monetaris de la regió, però que cal tenir en compte les externalitats generades (Butler, 1999; Kožić, 2019; Raya, 2018). La contribució de l’especialització turística al creixement econòmic d’un territori és innegable. Per exemple, en el cas de l’economia catalana el sector turístic aporta un equivalent al 3,8% del VAB generat pel conjunt de l’economia. Però, quin és el seu cost d’oportunitat? És a dir, genera més renda una especialització turística o una d’industrial? Per exemple, si comparem dos municipis amb una dimensió similar però amb una estructura productiva radicalment diferent, ens podem trobar que un municipi industrial com Olot té una renda per càpita un 16% superior a un altre d’especialitzat en turisme com Lloret de Mar. Dades similars les obtindríem comparant Valls amb Salou. Aquests són exemples puntuals o existeix un patró que determina que la indústria és una font de creixement millor? Evidentment és molt difícil resoldre aquesta pregunta ja que l’estratègia ideal per identificar clarament la resposta seria trobar dos municipis idèntics i fomentar en un polítiques industrials i en l’altre polítiques turístiques, i observar-ne els resultats. A continuació presentem una anàlisi descriptiva basada en els municipis catalans, en què es prova de trobar l’associació entre la renda disponible i l’especialització turística. 

Dades

La base de dades a partir de la qual es prova de mesurar la relació municipal entre renda i especialització turística prové de les estadístiques publicades per l’IDESCAT que fan referència al turisme i a l’ocupació turística dels diferents municipis de Catalunya. Es té informació completa per 947 municipis.

Pel que fa a la renda, s’ha decidit tenir en compte la renda declarada per la població, a través de l’IRPF. Respecte dels indicadors turístics, se n’han seleccionat dos. En primer lloc, el nombre total de places (la suma de les places disponibles en hotels, apartaments, hostals i pensions, càmpings i turisme rural de cada municipi); i per dimensionar-lo adequadament s’ha calculat el quocient entre el nombre total de places i la població total del municipi. El segon indicador de la intensitat turística és l’Índex d’Especialització Turística (IET), que és el quocient entre els habitatges secundaris i els habitatges principals (Juaneda, Raya, & Sastre, 2011; Raya, 2013). Les dades obtingudes, que es recullen a la taula 1, posen de relleu que la renda mitjana dels habitants dels municipis catalans és de 19.784€, el nombre mitjà de places disponibles per municipi és de 1.280 i el quocient de nombre d’habitatges secundaris respecte dels principals (IET) és de 0,46.

Taula 1: Estadística descriptiva.

MitjanaDesviació típica

Renda

19784,58

4.388,36
Total places1.280,8820.020,3
IET0,46330,6469
Font: IDESCAT

Resultats

Amb la finalitat de determinar si hi ha una relació entre la renda i la intensitat turística s’ha dut a terme un gràfic de dispersió i una anàlisi de correlació, a partir dels quals es podrà saber la intensitat de la relació entre aquestes dues variables. En el gràfic de l’esquerra del gràfic 1 està representada la dispersió entre la renda i el nombre total de places per habitant; en el gràfic de la dreta, la dispersió entre la renda i l’IET. En els gràfics s’intueix una lleugera relació negativa entre renda i especialització turística. De tota manera, per conèixer amb exactitud aquesta associació, a la taula 2 es mostren els coeficients de correlació. Els resultats mostren una primera aproximació de la relació existent entre les variables: en ambdós casos la relació és negativa dèbil (del 8,7% i el 6,4%, respectivament) però estadísticament significativa; és a dir, a més intensitat turística, menys renda municipal. A la columna de la dreta veiem com, segons una regressió simple, cada plaça d’allotjament turístic per habitant fa baixar 567€ la renda mitjana de la població del municipi, mentre que un augment d’un punt en l’IET, és a dir, doblar el nombre d’habitatges secundaris per cada habitatge principal, fa disminuir la renda mitjana municipal 429€.

Gràfic 1: Gràfics de dispersió.

Font: IDESCAT

Taula 2: Test de correlació i Anàlisi de regressió

Coeficient de correlacióPendent model de regressió
Total places per càpita-0,087***-567**
IET-0,064**-429***
*** p<0.01, ** p<0.05, * p<0.1 

Tests de robustesa

En aquest apartat mostrem com de sensibles són els resultats anteriors als valors més extrems dels indicadors turístics. Els valors obtinguts (taula 3) mostren que els valors atípics no afecten el signe ni la significació estadística de la correlació. Només s’observa una intensificació de la correlació negativa especialment quan eliminem els municipis amb menys de 100 places. El mateix s’ha fet amb l’Índex d’Especialització Turística (IET). Només en el cas d’eliminar únicament els municipis amb IET=0, la correlació negativa perd significació estadística.

Taula 3: Test de robustesa. Correlacions eliminant possibles atípics.

Renda
Número total de places per habitant :
Eliminar els 0-0,1095***
Eliminar els menors de 100-0,2616***
Eliminar els majors de 10.000-0,093***
Eliminar menors de 100 i majors de 10.000-0,2710***
IET:
IET > 0-0,044
IET < 3-0,096***
IET > 0 & IET<3-0,0811**
*** p<0.01, ** p<0.05, * p<0.1 

Un segon test de robustesa consisteix a canviar la definició dels indicadors d’intensitat turística utilitzats. En el primer cas, canviem el total d’allotjaments per càpita pel nombre de places disponibles en hotels per càpita. En el segon cas, canviem la definició de l’IET a una definició més àmplia: el quocient entre els habitatges no principals (suposant que molt habitatge buit és en realitat habitatge secundari) i els habitatges principals. Les correlacions es mantenen negatives, si bé es cert que quan el total de places són només les hoteleres, aquesta correlació només és significativa al 10% (taula 4). 

Taula 4: Test de robustesa. Canvi en les definicions de la intensitat turística.

Renda
Total places hoteleres per càpita-0,046*
IET2-0,093***
*** p<0.01, ** p<0.05, * p<0.1 

Conclusions

En aquesta anàlisi s’ha obtingut una evidència descriptiva de la relació negativa entre la intensitat turística del municipi i la renda mitjana. Evidentment, aquests efectes negatius només evidencien una correlació i no es poden interpretar com una causalitat, ja que hi ha més variables que poden afectar la renda d’un municipi. Vegeu, per exemple, González i Surovtseva (2020) i Faber i Gaubert (2019), dos estudis que tracten d’identificar l’efecte d’un augment dels llocs de treball en el turisme sobre els llocs de treball i/o el benestar de la regió. En ambdós casos, l’efecte positiu sobre el sector turístic és inferior a l’efecte negatiu en la resta de la regió o sectors.

Tot i que el turisme ha estat una solució a l’atur estructural propiciat per la pèrdua de competitivitat agrícola o per crisis industrials puntuals, aquest resultat implica que és arriscat que el turisme sigui una aposta única, tal com està posant en relleu l’actual crisi sanitària. S’han de retrobar equilibris, ja que el turisme —almenys el de sol i platja— és una indústria que genera relativament poc valor afegit i, per tant, no s’hauria de permetre tot en planificació territorial i polítiques públiques per facilitar el turisme. Recentment, l’estiu del 2020, hem vist algunes mesures polèmiques que han dut a terme algunes comunitats autònomes per incentivar la demanda turística que no superarien cap avaluació econòmica, ja que han acabat essent una política de transferència de rendes a l’oferta turística. I tots coneixem planificacions urbanístiques desastroses (també en el litoral català) per incentivar el turisme. Addicionalment, des d’una perspectiva de benestar social, cal corregir les externalitats negatives que genera. 

Ara bé, el turisme està patint grans transformacions. Si primer va ser l’economia col·laborativa, l’alt impacte de la pandèmia en el sector farà aflorar noves formes de turisme, algunes amb més valor afegit ja que estan derivant en una experiència turística més digital, innovadora i personalitzada. Aquest turisme podria tenir un valor afegit més gran i podria transformar la indústria. 

About Post Author

Josep Maria Raya i Claudia Vargas

Josep Maria Raya és editor del bloc 5centims.cat , catedràtic d'economia aplicada i director de l'Escola d'Empresa del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra). També dirigeix la Càtedra Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra. Claudia Vargas és doble graduada en Administració d'Empreses i Marketing i Comunitats Digitals al Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra). Actualment és Junior Business & Solution Analyst a Atmira Espacio de Consultoria SL.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris