El conflicte Rússia-Ucraïna: les afectacions econòmiques per a Catalunya

La guerra Rússia-Ucraïna impacta sobre les exportacions i importacions catalanes, però de forma força concentrada en les empreses i sectors més exposats. Els impactes més destacats seran els indirectes derivats de l’encariment de certs productes amb incidència sobre diverses cadenes de valor.

Lectures 600
Temps de lectura6 minuts

Les conseqüències globals del conflicte

L’agressió militar de Rússia a Ucraïna constitueix “un canvi tectònic a la història europea” i marca un abans i un després en les relacions entre Occident i Rússia, fins al punt que es pot arribar a una situació semblant a la de la Guerra Freda.

El procés potencial de desacoblament entre Occident i Rússia s’uneix a les tensions dels darrers anys entre Occident i la Xina, la qual cosa pot amenaçar seriosament la integració econòmica global. Les potències del G7, amb els Estats Units i la Unió Europea al capdavant, han estret llaços i tornen a posar els valors occidentals al centre, mentre que Rússia i la Xina se n’allunyen amb la voluntat de crear el seu propi espai d’influència.

La Unió Europea ja pretenia assolir una major autonomia estratègica i reduir les dependències en sectors estratègics arran de la crisi de la COVID-19 i les disrupcions en les cadenes de subministrament. La guerra entre Rússia i Ucraïna ha accelerat aquest procés. Així, el Consell Europeu ha definit tres objectius clau: (i) reforçar les capacitats i augmentar les inversions en seguretat i defensa; (ii) reduir la dependència energètica i impulsar l’energia neta, i (iii) construir una base econòmica més sòlida i reduir la dependència en sectors estratègics clau com les matèries primeres crítiques, els semiconductors, les tecnologies digitals, la salut i l’alimentació.

Això tindrà repercussions geopolítiques, comercials i financeres. De fet, la guerra i les sancions d’Occident per aïllar Rússia econòmicament i financerament ja estan afectant l’economia europea, molt dependent energèticament de Rússia, d’oleaginoses d’Ucraïna, i de cereals com el blat de moro d’Ucraïna i del blat d’ambdós països.

Els efectes de la guerra sobre les importacions i exportacions de Catalunya

Com recull l’informe d’ACCIÓ Impacte econòmic del conflicte entre Rússia i Ucraïna, l’exposició directa de Catalunya a l’agressió de Rússia a Ucraïna és baixa en comparació amb altres economies europees. Les exportacions catalanes a Rússia i Ucraïna tenen un pes poc rellevant: el 0,8% i el 0,2% del total, respectivament. La inversió estrangera directa de Rússia i Ucraïna a Catalunya tampoc és significativa (un 0,6% del total rebut en els darrers 5 anys) i concentrada en la construcció i activitats immobiliàries, i la inversió directa catalana a aquests països per al mateix període és gairebé nul·la. De la mateixa manera, de les més de 8.000 filials catalanes a l’estranger, hi ha 71 filials catalanes instal·lades a Rússia (de 51 empreses matriu) i 11 filials catalanes a Ucraïna (de 8 empreses matriu).

Tanmateix, si bé des d’una perspectiva macroeconòmica l’impacte directe és relativament baix, des d’una perspectiva microeconòmica, les empreses filials instal·lades i les empreses exportadores de sectors concrets com ara peces de vestir, maquinària i béns d’equip, perfumeria i cosmètica, i plàstics (principals productes exportats als dos països) es poden veure afectades per les sancions, les disrupcions en les cadenes de subministrament i l’aturada de l’activitat.

Pel que fa a les importacions, el percentatge que suposa Rússia sobre el total d’importacions catalanes també és molt baix (0,6% del total). I tot i que gairebé el 70% del que s’importa són combustibles, aquests només representen el 5,5% del total importat per Catalunya. Igual que el conjunt de l’Estat, i a diferència d’altres països europeus, Catalunya no depèn energèticament de Rússia. Tampoc la prohibició temporal del govern rus d’exportar una llista de 200 productes a Occident té un impacte significatiu perquè representa només el 2,3% del total importat de Rússia i el 0,05% del total importat del món d’aquests productes.

El percentatge que suposa Ucraïna sobre el total d’importacions catalanes també és molt baix (0,4%), però els dos principals productes importats, que són el blat de moro i l’oli de gira-sol sí que són rellevants: Ucraïna és el proveïdor del 34,9% del blat de moro i del 43,7% de l’oli de gira-sol importat per Catalunya. Fins ara no hi ha hagut desabastiment, però a partir del segon semestre de l’any i a mitjà termini l’afectació en l’oferta pot ser important si la guerra impedeix la sembra de cereals i es manté la sequera que està patint Europa.

Les empreses catalanes haurien de substituir la importació d’Ucraïna amb la diversificació de les compres a altres països com els Estats Units, l’Argentina o el Brasil, però per això Brussel·les hauria de flexibilitzar les exigències fitosanitàries per a l’entrada de cereals a Europa. També s’ha demanat que la UE permeti cultivar gira-sol a les superfícies que la Política Agrària Comuna ara obliga a deixar en guaret.

Els efectes de la guerra sobre els preus i les cadenes de valor

Les perspectives d’escassetat de cereals, d’oleaginoses i de combustibles fòssils ha disparat els preus de les matèries primeres i de l’energia, fet agreujat pels fons especulatius, fins al punt d’assolir màxims històrics.

Les conseqüències d’aquesta espiral inflacionista són molt superiors als impactes directes de la reducció del comerç amb Rússia i les sancions econòmiques imposades a Moscou. L’alça dels preus dels cereals i l’oli de gira-sol afecta tota la indústria alimentària ja que s’utilitzen en la fabricació de molts productes, com ara farina, pasta, brioxeria, margarina, mantega, xocolata, conserves de peix, etc., alhora que produeix un augment del preu dels productes substitutius com ara l’oli d’oliva o el de soja. Les granges i les empreses catalanes de producció càrnia, especialment les del porc, i els seus derivats (llet, ous, etc.) també es veuen molt afectades per l’increment dels preus del pinso.

Els alts preus de l’energia, per la seva banda, ja han forçat l’aturada parcial d’activitats d’empreses siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques. Altres sectors intensius en energia afectats són el paper, els plàstics, els fertilitzants o l’automoció. Aquest darrer sector pot veure’s afectat, a més, per disrupcions en les cadenes de valor de matèries primeres crítiques com el neó (que prové majoritàriament d’Ucraïna), indispensable per als xips i semiconductors, o el pal·ladi (el 40% de la producció mundial prové de Rússia), clau per a l’electrificació dels vehicles. Addicionalment, el sector pesquer i el sector logístic també es veuen afectats per l’alt preu dels carburants. A més, el sector turístic, a banda de patir la cancel·lació de vols de turistes russos i ucraïnesos, es veurà afectat per la incertesa de la guerra i la pèrdua de capacitat adquisitiva dels turistes europeus.

L’escalada de preus dels carburants, el gas i l’electricitat pot arribar a comprometre la viabilitat del 16,4% de les pimes catalanes, amb la conseqüent destrucció de llocs de treball. Això està impulsant les demandes d’una rebaixa d’impostos als carburants i l’electricitat al govern espanyol, i de desvincular el preu del gas del de l’electricitat. En aquest sentit, la Comissió Europea ha anunciat que estudiarà mesures per tal de limitar l’efecte contagi del preu del gas en el de l’electricitat i abans de final de mes comunicarà les mesures a adoptar.

A més, aquesta espiral inflacionista, que afecta tot Europa, ha accelerat la reducció del volum de compra de bons sobirans per part del Banc Central Europeu, la qual cosa tensionarà a l’alça els tipus d’interès i limitarà encara més la capacitat fiscal d’Espanya, una de les economies europees més endeutades i amb un risc de morositat més gran.

Conclusions

En conclusió, l’impacte en l’economia catalana que tindrà l’espiral inflacionista sobre el consum de les llars i la inversió de les empreses serà molt superior a l’impacte directe de l’afectació del sector exterior per la interrupció del comerç internacional amb Rússia i Ucraïna. Així, les primeres estimacions apunten que el conflicte Rússia-Ucraïna podria restar entre 1 i 2 punts percentuals el creixement del PIB de l’Eurozona i d’Espanya el 2022, una reducció que pot extrapolar-se per al cas de Catalunya.


La imatge de capçalera pertany a Getty Images/iStockphoto

About Post Author

Antoni Fita

Antoni Fita és Doctor en Economia, Màster en Comerç i Finances Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UB. Actualment és Mànager d’Intel•ligència Estratègica d’ACCIO; on també ha treballat com a Cap de Recerca i Anàlisi Estadística i Cap de Tendències i Oportunitats Globals-Market Intelligence, com a Cap de Recerca de l’Observatori de Mercats Exteriors del COPCA, com a Responsable de l’Àrea d’Empreses de la Delegació de Catalunya d’AFI i com a Director de la Divisió de Consultoria de Mercats Financers a CIFSA. És professor de diverses universitats.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris