Lectures 287
Temps de lectura7 minuts

Mia Torner del Barrio. Universitat Pompeu Fabra.

Andrei Boar. UPF Barcelona School of Management. 

L’origen del control financer tal com el coneixem avui dia es remunta al 2010, quan la UEFA va aprovar el marc normatiu del fair-play (adaptat en el cas de la situació financera com a joc net). L’objectiu d’aquesta normativa era introduir una disciplina econòmica i financera que, entre altres coses, no permetés als clubs de futbol gastar per sobre de les seves possibilitats, proporcionant a la llarga una estabilitat econòmica als clubs que participen en les competicions de la UEFA. Així, per exemple, s’evitava que els clubs entressin en operacions impossibles per tal de guanyar una competició determinada.

En el cas espanyol, la Llei de l’esport atorga a les lligues professionals la competència exclusiva sobre l’exercici de les funcions de tutela, control i supervisió econòmica dels clubs associats. És la Lliga qui exerceix aquestes funcions a través de l’Òrgan de Validació de Pressupostos (OVP) i el Comitè de Control Econòmic (CCE), ambdós formats per economistes i juristes.

L’any 2014, la Lliga, inspirada en les regulacions europees, va aprovar unes normes de control financer que s’apliquen als clubs que pertanyen a la categoria de futbol professional (els equips de Primera i Segona Divisió). Aquestes normes s’han anat actualitzant periòdicament des de la seva aprovació i, en l’elaboració d’aquest article, la versió vigent és la de 24 de novembre del 2022. La Lliga exerceix un control econòmic previ i un de posterior, sent el previ el clau a l’hora de determinar el fair-play i, per tant, si un equip pot inscriure, o no, un jugador a la competició.

El càlcul del fair-play

El que coneixem com a fair-play o joc net és el Saldo Disponible d’Inscripció de jugadors, que és la diferència entre el Límit de Cost Total de Plantilla assignat per la Lliga i el Cost Total de Plantilla Esportiva. Si l’equip té un saldo d’inscripció positiu voldrà dir que té autorització per a poder inscriure nous jugadors. Si, per altra banda, l’equip té un saldo d’inscripció negatiu, encara que el club aconseguís contractar un nou jugador, no estaria autoritzat a inscriure’l, tret d’algunes excepcions i, per tant, no podria disputar els partits. En altres paraules, el joc net depèn en primer lloc de les normes de càlcul de la Lliga i, en segon lloc, de la capacitat econòmica i dels costos esportius que té cada club.

Dins dels comptes d’un equip, una part important del pressupost es destina als sous dels jugadors, dels entrenadors, de l’equip tècnic, etc. Aquest total de despeses s’anomena el Cost Total de Plantilla Esportiva (CTPE). Dins d’aquest total, la normativa distingeix tres masses salarials: el Cost de Plantilla Esportiva Inscriptible, que es divideix entre Inscrits i No Inscrits, i el No Inscriptible. La Plantilla Esportiva Inscriptible està formada pels jugadors que es pretén que disputin la competició —que ja estan inscrits o que estan fitxats però pendents d’inscripció— i els seus entrenadors i preparadors físics i tècnics. Cal destacar que la despesa que es realitza en les seccions també té un efecte en el fair-play, ja que forma part del CTPE No Inscriptible. Entre el CTPE i el CTPE No Inscriptible hi ha d’haver una proporció, que assigna cada any l’Òrgan de Validació de Pressupostos. Un club no pot gastar-se tot el seu pressupost a fitxar un jugador del primer equip, sinó que també ha de destinar part dels seus recursos als altres equips.

La Lliga determina el Límit de Cost Total de Plantilla Esportiva (LCPE). En primer lloc, els equips que la temporada següent participin en les competicions de Primera i Segona Divisió han de presentar de forma mensual uns pressupostos estimats a la Lliga. L’OVP és l’encarregat de comprovar-ne la versemblança. A partir d’aquí, l’OVP accepta i valida aquests pressupostos i li atribueix a cada club el seu LCPE abans del mercat d’estiu. Aquest límit tindrà en compte el cost esportiu, els resultats d’anys anteriors (sobretot en cas de pèrdues), les eventuals sancions en cas d’incompliment de l’estabilitat que requereix el fair-play i tots els ingressos no previstos en el pressupost. És a dir, que si un club té un increment d’ingressos al llarg de l’any, el seu LCPE es veurà incrementat. 

Fins aquí les normes en un context normal, però, per descomptat, la pandèmia va afectar els equips de futbol i els seus ingressos. Les pèrdues en concepte d’entrades, marxandatge, etc. van suposar una reducció molt gran dels ingressos dels clubs i, per tant, molts clubs podrien haver tingut límits negatius. Per tal d’evitar-ho es permet que un auditor calculi l’import de les pèrdues originades per la pandèmia i que aquestes es distribueixin durant cinc anys. Així, es resta cada any un percentatge de les pèrdues totals per al càlcul del límit, en comptes d’haver-ho fet de cop en un any, amb la resultant paralització del mercat. 

A mode d’exemple, el càlcul del LCPE podria ser:

Cost de Plantilla Esportiva
Pèrdues acumulades No Covid i un % de les Pèrdues Covid
Sancions
+Beneficis / Ingressos imprevistos o superiors als pressupostats
=LCPE

Taula 1. Exemple de conceptes que formen part del LCPD.

I si el Saldo d’Inscripció és negatiu?

La normativa contempla flexibilitat per als clubs que no tenen capacitat d’inscriure jugadors. Per una banda, la normativa permet que si un club té el saldo negatiu, però redueix el cost de plantilla mitjançant rebaixes de sou, vendes o cessions, pugui destinar el 40% (i en alguns casos el 50%) d’aquest estalvi a la inscripció de nous jugadors en dues temporades consecutives. En el moment en què el club torna a tenir saldo positiu, la proporció torna a ser 1:1 (per cada euro que s’estalvia amb rebaixes salarials, pot destinar aquell euro a la inscripció de nous jugadors). Per altra banda, si un club augmenta els seus ingressos o beneficis un cop ja s’ha determinat el límit, es pot permetre també un increment del límit. Per últim, hi ha també diversos mecanismes extraordinaris, entre els quals destaca l’ajust que es pot realitzar en cas d’avals per part de membres dels clubs.

La normativa preveu una excepció per a la inscripció de jugadors per a tots els clubs que es van sumar a l’operació LaLiga Impulso el desembre del 2021. Aquesta operació és un acord entre el fons CVC, la Lliga i els clubs pel qual el fons invertia a canvi d’un percentatge dels ingressos derivats de la comercialització i explotació dels drets audiovisuals dels clubs durant un període determinat. Aquesta operació la van subscriure la gran majoria de clubs a excepció actualment del Futbol Club Barcelona, el Reial Madrid i l’Athletic Club de Bilbao. Sense considerar si el saldo d’inscripció és positiu o negatiu, els clubs que formin part de l’operació estan autoritzats a inscriure jugadors per valor del 15% de l’import del finançament que cada club va acabar rebent. Podran fer servir aquest import durant tres temporades de la manera que cada club decideixi que més li convé. Aquest 15% es restarà del límit de les temporades futures.

Per tant, a mode de resum les opcions per inscriure jugadors són:

Figura 1. Esquema resum de la capacitat d’inscripció de jugadors a la Lliga

La situació dels equips catalans

A les competicions professionals de la Lliga hi participen tres equips catalans: el Barcelona, l’Espanyol i el Girona. En la taula següent es mostra l’evolució del seu LCPE en els últims anys:

Temporada 22/23Temporada 21/22Temporada 20/21
Barcelona656.42997.942382.717
Espanyol72.73777.87345.343
Girona42.7243.9874.253

Taula 2. LCPE del mercat d’estiu dels equips catalans participants a la Lliga. Dades en milers d’euros. Font: Límite de coste de plantilla deportiva de LaLiga. 

L’evolució del seu LCPE és la següent:

  • Barcelona: després d’una forta reducció en el seu LCPE a causa de les pèrdues de la temporada 21/22, ha pogut recuperar el seu LCPE per a la temporada 22/23 arran de les vendes d’actius realitzades durant juny i juliol del 2022, cosa que es coneix com a palanques. El límit es troba en segon lloc a la Lliga, per darrere del Reial Madrid.
  • Espanyol: el seu LCPE es multiplica per 2 un cop ascendeix a Primera Divisió i es troba en la mitjana de la competició.
  • Girona: el seu LCPE s’ha multiplicat per 10 un cop ha ascendit a Primera Divisió en la temporada 22/23 tot i ser el 2n més reduït de la competició.

En resum, les normes de control financer determinen la possibilitat que un jugador pugui disputar els partits de la Lliga o no. És la situació econòmica, tant en el vessant de capacitat econòmica i de generar ingressos com en les despeses de cada equip, el que determina el fair-play (joc net) d’un club. Aquestes normes han imposat una major disciplina pressupostària i un control més rigorós en els equips espanyols, en línia amb la voluntat de la UEFA.

About Post Author

Mia Torner i Andrei Boar

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris