Com serà la població l’any 2031 a les comarques i els municipis catalans?

Josep Anton Sánchez, Mireia Farré i Cristina Rovira analitzen els principals resultats comarcals i municipals de les projeccions demogràfiques de l’Idescat en l’horitzó de l’any 2031 i l’impacte de la covid-19 en la població.

Lectures 329
Temps de lectura8 minuts

La població de Catalunya continuarà creixent a curt i mitjà termini i se situaria en 8,1 milions el 2031

Les Projeccions de població de l’Idescat preveuen que del 2021 al 2031 la població a Catalunya creixerà en 366 mil persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu en aquest període. A llarg termini, la població augmentarà més lentament i se situarà en 8,4 milions d’habitants el 2041 i 8,7 milions i el 2071. Les anàlisis d’aquest article estan basades en els resultats de l’escenari mitjà, que és el que reflecteix l’evolució més probable dels tres escenaris definits en les projeccions de població: alt, mitjà i baix.

L’impacte demogràfic de la covid-19

La pandèmia de la covid-19 ha tingut un fort impacte en la mortalitat, la fecunditat i les migracions els anys 2020 i 2021. L’augment de la mortalitat ha comportat un retrocés d’1,4 anys en l’esperança de vida en néixer l’any 2020 i s’espera que a partir del 2023 es recuperaran els nivells d’esperança de vida registrats abans de la pandèmia. Els naixements han disminuït els anys 2020 i 2021 i es recuperarien a partir de 2022, però amb valors inferiors als del 2019, ja que continuaria la tendència de disminució iniciada el 2009. El saldos migratoris del anys 2020 i 2021 s’han moderat respecte al del 2019 i, a partir del 2022, se’n preveu un augment, ja que serà el component que determinarà el creixement de la població. D’altra banda, l’impacte més significatiu de la covid-19 en l’estructura per edats correspon als majors de 80 anys.

Una població cada cop més envellida

Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2031 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 148 mil habitants (passaria d’1,244 milions el 2021 a 1,096 milions el 2031). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació primària i secundària obligatòria, que baixarien, respectivament, un 19,3% i un 11,8% respecte del 2021 perquè hi arribaran les generacions poc nombroses nascudes al voltant de l’any 2020. En canvi, la població augmentaria un 12,1% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari perquè hi arribaran les generacions més nombroses nascudes al voltant de l’any 2010.

La població de 0 a 15 anys disminuirà en totes les comarques segons l’escenari mitjà l’any 2031. Les comarques on més disminuirà en termes relatius són l’Alt Urgell, el Montsià i la Terra Alta. Les comarques on menys disminuirà són la Garrotxa, el Moianès i el Berguedà.

La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 5,022 milions el 2021 a 5,205 milions el 2031. La població de 16 a 64 anys augmentarà en 25 comarques i a l’Aran, i disminuirà en 16 comarques. Les comarques on més augmentarà en termes relatius són el Gironès, el Vallès Occidental i el Pla de l’Estany. Les comarques on més disminuirà són la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i l’Alt Urgell. En paral·lel, la població en edat de treballar serà més envellida, perquè la població de 55 a 64 anys tindrà un fort creixement, pel trànsit de les generacions plenes per aquestes edats. La població de més edat, la de 65 anys o més, ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,474 milions el 2021 (el 19,0% de la població) a 1,805 milions el 2031 (el 22,3%). La població de 65 anys o més augmentarà en totes les comarques. Els augments relatius més grans es produiran a l’Aran, el Moianès i la Cerdanya. Les comarques on menys augmentarà són la Terra Alta, el Pallars Jussà i el Barcelonès, que actualment ja són comarques molt envellides.

La majoria de les comarques guanyaran població a mitjà termini

Segons l’escenari mitjà, l’any 2031 la població serà superior a l’actual en 35 comarques i a l’Aran. Les comarques situades en el litoral i prelitoral són les que creixeran més. Concretament, les comarques que presentaran més creixement en termes relatius seran el Moianès (10,0%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%) i el Maresme (8,4%). Les seguirien la Garrotxa (8,1%), el Pla de l’Estany (8,0%), el Vallès Occidental (7,6%), el Vallès Oriental (7,3%) i el Tarragonès (7,3%). A l’extrem oposat, en sis comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (-5,7%), les Garrigues (-2,5%), la Ribera d’Ebre (-1,5%) i l’Alt Urgell (-1,5%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són la Conca de Barberà (-0,7%) i l’Alta Ribagorça (-0,4%).

Pel que fa al moviment natural de la població, els propers 10 anys a Catalunya hi haurà 617 mil naixements, una xifra un 10,8% inferior als 691 mil que s’han registrat en els darrers 10 anys. A totes les comarques hi haurà menys naixements en la propera dècada respecte de la dècada anterior. En els propers 10 anys a Catalunya hi haurà 670 mil defuncions, una xifra un 3,2% superior a les 650 mil que s’han registrat en els darrers 10 anys. Les defuncions augmentaran en 18 comarques i a l’Aran i disminuiran en 23 comarques.

El fluxos de migració amb l’estranger seran importants, amb més entrades que sortides. El creixement natural serà negatiu en tot el període de projecció (cada any hi haurà més defuncions que naixements). És per això que el creixement futur de la població de Catalunya està molt condicionat pel comportament dels moviments migratoris. D’aquí al 2031 es preveu una migració neta mitjana de 42 mil persones l’any. A més llarg termini, s’ha projectat un saldo mitjà de 35 mil persones l’any.

Es preveu que la migració sigui positiva en totes les comarques catalanes, cosa que compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component del qual dependrà el creixement de la població en la majoria de comarques.

Font: Idescat, Projeccions de població. BASE 2021

A l’horitzó del 2031 es preveuen augments de població a dos de cada tres municipis

El nombre d’habitants augmentarà en 626 municipis catalans entre el 2021 i el 2031, mentre que disminuirà en 307 i es mantindrà estable en 14, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població municipals de l’Idescat.

La grandària del municipi és un factor important en el creixement futur de la població: pràcticament tots els municipis de més de 2.000 habitants (317 dels 354) guanyarien població, i també ho farien 6 de cada 10 municipis de 501 a 2.000 habitants. En canvi, la majoria dels municipis més petits (174 dels 332 de menys de 500 habitants) perdrien població en l’horitzó de l’any 2031.

La migració, el motor del creixement municipal

Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, només 155 municipis (el 16%) tindrien més naixements que defuncions en el conjunt del període 2021-2031. En canvi, es preveu que en aquest període la migració neta seria positiva en 825 municipis (el 87%), i en molts d’aquests compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de municipis.

L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta tot el territori; en tots els municipis, de qualsevol mida, augmentarà el percentatge de gent gran. En l’horitzó de l’any 2031, l’augment serà més important en els municipis de 5.001 a 10.000 habitants, que són els que actualment tenen el menor percentatge de població major de 65 anys (17,6%) i que en tindran un 22,5%. Els municipis de menys de 2.000 habitants són els que tenen una població més envellida l’any 2021, i ho continuaran sent el 2031, ja que el 29,0% de la seva població seria major de 65 anys. En els municipis de més de 50.000 habitants el percentatge de població de 65 anys o més seria del 21,8%.

Conclusions

Una vegada superada la forta crisi demogràfica derivada de la covid-19, que ha suposat una caiguda de tots els components del creixement, i en especial de l’esperança de vida i de la migració, la població de Catalunya recupera les perspectives de creixement i assolirà més de 8 milions al llindar de la quarta dècada del segle XXI. El creixement es basarà, com ja és tradicional, en el component migratori, en un flux continuat d’arribada de població procedent de l’estranger. La millora de l’esperança de vida i l’arribada de generacions nombroses als grups de més edat continuaran accelerant l’envelliment demogràfic arreu del territori. Les dades territorials de les projeccions de població de l’Idescat preveuen que la pràctica totalitat de les comarques i dos de cada tres municipis creixeran en la propera dècada. Els resultats també mostren els forts contrastos territorials en l’estructura demogràfica i les perspectives de creixement de les comarques de l’interior versus les del prelitoral i litoral, i dels municipis petits versus els grans i els mitjans.


La imatge de capçalera pertany a Neil Howard

About Post Author

Josep Anton Sánchez, Mireia Farré i Cristina Rovira

Mireia Farré és economista per la Universitat Autònoma de Barcelona i demògrafa per la Universitat Catòlica de Lovaina, és responsable de l’Àrea de Població i Territori dins de la Sub-direcció General de Producció i Coordinació de l’Idescat i membre de consell editorial de la revista Índice. Cristina Rovira és economista per la Universitat de Barcelona, és sub-directora general de Producció i Coordinació de l’Idescat. També, és membre del comitè de gestió de la revista internacional SORT i de la Societat catalana d’estadística. Josep Anton Sánchez és Matemàtic per la Universitat de Barcelona i estadístic responsable de projectes de l'Idescat. També és membre de la Societat catalana d'estadística.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris