Lectures 140
Temps de lectura5 minuts

Sobre el paper de l’esport i l’activitat física en la nostra societat i, en particular, sobre la seva influència beneficiosa en àmbits com la salut, l’educació o la inclusió social, entre d’altres, hi ha una certa opinió unànime. Ara bé, quan parlem de la dimensió econòmica de l’esport aquesta unanimitat es difumina i assistim a un ball de xifres, com ara les publicades el mes de juliol d’aquest any per 2Playbook on es parla d’un sector que genera el 2,6% del PIB de Catalunya, percentatge que es correspon també al pes del sector a la ciutat de Barcelona segons una notícia publicada a PALCO23. L’any passat la mateixa publicació, 2Playbook, explicava, partint dels resultats d’un estudi fet per la Fundación España Activa sobre l’ecosistema de l’esport a Espanya, que el negoci de l’esport representa el 3,3% del PIB espanyol. Aquestes xifres contrasten amb els resultats d’estudis realitzats per SpEA (SportsEconAustria – Institute of Sport Economics) per als diferents països de la Unió Europea, per iniciativa de la Comissió Europea, en què es calcula que el pes de la indústria de l’esport a Espanya se situa en l’1,44% del PIB l’any 2012.

Com es pot explicar aquest ball de xifres? En primer lloc, per les diferències que s’aprecien en cada cas respecte de què s’entén per sector de l’esport. No es tracta d’un sector “tradicional” que formi part de la classificació estadística d’activitats econòmiques harmonitzada a nivell europeu i, per tant, no hi ha una definició oficial. Les activitats econòmiques de l’esport es troben repartides entre uns quants sectors “oficials”, com ara la indústria (fabricació de roba esportiva), la construcció (construcció d’infraestructures esportives), o els serveis (gestió de clubs esportius). En aquest sentit, la Comissió Europea va impulsar un grup de treball que l’any 2007 va proposar una definició econòmica de la indústria de l’esport, el que es coneix com la definició de Vilna, que és la base dels estudis de SpEA esmentats anteriorment. Aquesta definició té tres nivells: la definició estadística, associada al sector de les activitats esportives que forma part de la classificació europea; la definició estricta, que fa referència als béns i serveis necessaris com a inputs per a practicar esport, i que inclou la definició estadística, i la definició àmplia, que inclou la definició estricta més tots els productes i serveis que tenen relació directa o indirecta amb l’esport però que no són necessaris per a la seva pràctica (per exemple, la premsa esportiva).

De fet, el mes d’abril passat, la Comissió Europea va adjudicar un projecte per a la creació d’un grup de treball que elabori, juntament amb Eurostat, definicions i metodologies harmonitzades per a les estadístiques esportives, incloent-hi un conjunt de recomanacions per a elaborar comptes satèl·lits de l’esport, prenent com a referent el treball fet amb anterioritat sobre la definició de Vilna de l’esport.

Però el ball de xifres també s’explica per la manca de transparència dels conceptes que s’utilitzen per a mesurar l’abast de la dimensió econòmica del sector de l’esport i el seu pes en l’economia d’un territori. Així, alguns treballs parlen de facturació de les empreses del sector, altres de la xifra de negoci, altres del valor de la producció, altres del valor afegit generat pel sector o altres de l’impacte econòmic, i sempre en termes relatius (què representen del PIB de l’economia a la qual es fa referència). Però el PIB és un concepte fonamentalment de valor afegit, mentre que xifres com el 3,3% abans esmentat fan referència a impacte econòmic, i no a pes, i mesurat en termes de producció.

En el cas de Catalunya hi ha hagut algunes iniciatives per a mesurar el pes econòmic del sector de l’esport, seguint unes definicions i una metodologia en sintonia amb els desenvolupaments abans esmentats a nivell europeu, en les quals he tingut oportunitat de participar. Com a responsable del grup de recerca de l’Institut d’Estudis Territorials, ja desaparegut, vam dur a terme un estudi del pes de l’esport l’any 2006 per encàrrec de la Secretaria General de l’Esport (El pes econòmic de l’esport a Catalunya, 2010, Secretaria General de l’Esport), i com a coautora vam fer un estudi d’actualització del treball anterior amb les xifres corresponents a l’any 2013. En tots dos treballs, el pes del Valor Afegit Brut generat pel sector de l’esport representa al voltant de l’1,2% del PIB català, consistent amb les xifres de l’estudi per a Espanya (1,44%) en la mesura en què l’estudi de SpEA es basa en la definició àmplia del sector de l’esport, mentre que els dos estudis per a Catalunya consideren la definició estricta amb alguns elements del que seria la definició àmplia. En qualsevol cas, xifres allunyades i marcadament diferents del 2,6% o el 3,3% al qual fan referència altres notícies o treballs.

Cal tenir en compte, a més, que aquest pes de l’1,2% de l’esport és superior al pes en el PIB de sectors com ara “Agricultura, ramaderia, silvicultura, pesca” (1%), “Textil, confecció, cuir, calçat” (1%) o “Fabricació de maquinària i equips” (0,8%), i lleugerament inferior al de sectors com ara “Productes farmacèutics” (1,5%) o “Fabricació de productes metàl·lics” (1,5%).

Es fan evidents, doncs, dues coses molts rellevants: d’una banda, la importància de l’esport entès com a sector econòmic i, de l’altra, la necessitat d’unificar criteris a l’hora de definir què s’entén quan es parla de les activitats econòmiques relacionades amb l’esport. En aquest sentit, l’elaboració d’un compte satèl·lit de l’esport inclòs en l’estadística oficial (com s’ha fet per a la cultura o el turisme, per exemple) en línia amb el que s’ha fet a altres països europeus, seria la clau de volta que permetria tenir, una vegada per sempre, xifres econòmiques del sector de l’esport amb estàndards de qualitat homologables amb les bones pràctiques de les estadístiques europees.

About Post Author

Júlia Bosch

Júlia Bosch Jou és Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat De Barcelona i Màster en Economia per la University of Pennsylvania. Ha treballat com a economista al Consorci de la Zona Franca, al servei de'estudis de la Caixa i a l'Ajuntament de Barcelona i ha estat directora de programes, responsable de l'àrea d'economia regional i urbana, a l'Institut d'Estudis Territorials. Des de Maig de 2012 exerceix com a professional liberal i és investigadora associada del Centre de Recerca en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra i membre del centre d'estudis UPF Sports_Lab. Ha dirigit estudis econòmics relacionats amb els Plans Territorials parcials, plans directors urbanístics i el Pla General Territorial de Catalunya. Ha dirigit els estudis "Avaluació del pes econòmic de l'esport a Catalunya" i "Avaluació del pes econòmic de l'esport a la provincia de Barcelona", així com l'actualització dels mateixos a l'any 2013. Així mateix, ha realitzat diferents estudis d'impacte econòmic d'esdeveniments esportius i culturals com per exemple els Campionats Mundials de Natació de Barcelona 2013, la Marató de Barcelona 2015, la Final Six de Waterpolo 2015, o les pistes d'esquí de la Molina o de la Vall de Núria, entre d'altres.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris