La població activa de Catalunya creixerà a curt i mitjà termini i passarà de 3,9 milions el 2021 a 4,3 milions el 2031, xifra que suposa un augment de 317.000 persones. Més a llarg termini la població activa romandrà estable, a l’entorn de 4,2 milions, i no disminuirà gràcies a un flux continuat de migració procedent de l’estranger.
Les Projeccions de població activa de l’Idescat ofereixen dades anuals fins al 2071 segons tres escenaris d’evolució (alt, mitjà i baix). El nombre d’actius projectat cada any resulta de l’exercici de combinar les Projeccions de població amb tres hipòtesis d’evolució de les taxes d’activitat per sexe i edat quinquennal.
Sensibilitat a les hipòtesis de migració
L’evolució de la xifra d’actius dependrà principalment de quin nivell assoleixi el saldo migratori. L’escenari alt preveu un saldo migratori mitjà de 46.000 persones en edat laboral per any. En l’altre extrem, l’escenari baix incorpora un saldo migratori mitjà de 12.000 persones en edat laboral per any. Aquest apunt se centra en els resultats de l’escenari mitjà, que incorpora un saldo migratori anual de 33.000 persones en edat laboral.
Una de cada cinc persones laboralment actives tindrà més de 55 anys el 2031
L’any 2031 l’escenari mitjà preveu gairebé un milió de persones actives de 55 anys o més (300.000 persones més que el 2021) i passarà del 18% l’any 2021 al 23% del total d’actius en només una dècada. Hi haurà 119.000 persones actives majors de 65 anys, xifra que multiplica per 2,5 la del 2021. El nombre d’actius de 55 a 64 anys seria de 855.000, més de 200.000 més en comparació amb el 2021.
Aquesta evolució contrasta amb la disminució neta del nombre de persones actives en edats intermèdies, de 25 a 54 anys, que constitueix, tanmateix, el gruix de la força de treball, i que passarà de 2,97 milions de persones el 2021 a 2,90 milions el 2031. En pes relatiu passarà de representar el 74,6% del total dels actius el 2021 al 67,5% el 2031. La xifra d’actius joves, de 16 a 24 anys, creixerà moderadament, ja que la natalitat relativament alta registrada entre els anys 2003 i 2015 es traduirà en un augment de la població jove que s’incorporarà al mercat laboral. El pes relatiu dels joves de 16 a 24 anys augmentarà del 7,8% el 2021 al 9,8% el 2031.
La força laboral femenina arribarà als dos milions el 2031
La xifra de dones actives passarà d’1,9 a 2 milions entre el 2021 i el 2031, mentre que la proporció de dones en el total de la població activa, que havia crescut fortament en dècades anteriors, romandrà en valors semblants als actuals, a l’entorn del 48%. Això és conseqüència del fet que les taxes de participació són molt altes i queda poc marge per a augments ulteriors en les edats joves i adultes. Es produirà, tanmateix, un augment significatiu de la participació laboral femenina en les edats properes a la jubilació, però aquest augment també es produirà entre els homes. En el cas dels majors de 65 anys, en deu anys es duplicaran els homes actius (de 29.000 a 62.000) i es triplicaran les dones actives (de 18.000 a 57.000).
La taxa d’activitat augmentarà principalment per la participació de la gent gran
La taxa d’activitat de la població de 16 a 64 anys augmentarà en l’horitzó 2031 i se situarà en el 80,3% de la població (83,1% en els homes i 77,5% en les dones); es manté la diferència percentual de gairebé sis punts entre la taxa d’activitat dels homes i de les dones.
Els principals augments en les taxes d’activitat es produiran en els majors de 55 anys, per efecte dels canvis legislatius en matèria de jubilació. La taxa d’activitat de 55 a 64 anys serà del 72,4%, 6 punts per sobre del valor actual. El canvi més intens es produirà en la taxa d’activitat de 65 a 74 anys, que passaria del 6,8% el 2021 al 13,2% el 2031.
La taxa d’activitat dels adults de 25 a 54 anys serà del 90,6%, lleugerament per sobre del valor actual. Es preveu que la taxa d’activitat dels joves de 16 a 24 anys augmentarà fins al 51,6% i se situarà en valors semblants als de l’any 2011, quan la participació laboral dels joves era més alta que actualment.
La majoria de comarques guanyaran població activa a curt termini
L’any 2031 la població activa a les comarques i l’Aran serà superior a l’actual a la pràctica totalitat del territori. Les comarques situades al litoral i prelitoral són les que tindran augments més grans. Concretament, les comarques que presentaran un major creixement en termes relatius (més del 10%) seran el Tarragonès, el Baix Penedès i el Gironès; les seguirien el Baix Camp, el Maresme i el Vallès Occidental. A l’extrem oposat, només en tres comarques, la Conca de Barberà, la Terra Alta i les Garrigues, es produiria un descens de l’entorn de l’1% de la població activa.
Disminució a llarg termini de la ràtio entre actius i jubilats
L’augment de la participació laboral en les edats grans és principalment efecte dels canvis legislatius sobre les jubilacions que s’han anat implantant d’ençà de l’any 2011, com ara l’endarreriment progressiu de l’edat ordinària de jubilació, dels 65 als 67 anys, i de la jubilació anticipada, dels 63 als 65 anys (depenent en ambdós casos dels anys cotitzats); també les majors penalitzacions a les jubilacions anticipades i les bonificacions per endarrerir l’edat de jubilació (jubilació demorada). Aquestes mesures tenen l’objectiu principal d’endarrerir l’edat mitjana efectiva de jubilació i és possible que, en els propers anys, també hi hagi més canvis en aquest sentit (com ara l’ampliació del període de còmput per al càlcul de les pensions). Per aquesta raó és especialment incert projectar la ràtio entre persones actives i jubilades en els horitzons més allunyats.
Tanmateix, és segur que la xifra de jubilats tindrà un fort creixement entre el 2031 i el 2051, amb un pic entre el 2036 i el 2046, quan es jubilaran massivament les generacions nombroses dels anys setanta del segle XX. L’any 2021 la ràtio entre població activa i població jubilada de 65 anys o més és de 2,8 i es preveu que passarà a situar-se per sota de dos actius per cada jubilat després del 2041.
Cal tenir en compte que en aquest apunt parlem de població activa en el sentit que la defineix l’OIT (Organització Internacional del Treball), és a dir, persones que estan ocupades a canvi d’una remuneració o que cerquen feina activament. Aquesta definició exclou tot el treball no remunerat, domèstic i de cures a persones, que duen a terme moltes persones jubilades (especialment dones) i que és un treball essencial per a la reproducció social. És molt rellevant tenir present aquesta qüestió i fugir de la visió negativa i estereotipada de la població jubilada com una càrrega econòmica.
