L’economia de les dades

En els darrers anys, el concepte d’economia de les dades ha passat de ser una noció abstracta a un pilar central del debat econòmic i empresarial. Però què vol dir, exactament, construir una economia basada en dades? I quines conseqüències pot tenir per a la productivitat, la competència, o fins i tot les desigualtats? Isaac Baley ha escrit un llibre sobre el tema i ens en fa cinc cèntims.

Lectures 917
Temps de lectura5 minuts

En el llibre, The Data Economy (2025), escrit amb la professora Laura Veldkamp (Universitat de Colúmbia), explorem com les dades esdevenen un nou input productiu, quin paper tenen en l’estratègia empresarial i com transformen la manera de competir, innovar i créixer.

Un dels conceptes clau del llibre és el data feedback loop, o bucle de retroalimentació de dades, un mecanisme aparentment senzill que pot tenir conseqüències profundes per al funcionament de l’economia moderna.

El cercle virtuós de les dades

El bucle de retroalimentació de dades funciona així: una empresa ofereix un producte o servei que genera dades a través de la seva interacció amb els usuaris. Aquestes dades permeten millorar el producte –perquè s’ajusten millor a les preferències, perquè s’optimitza la logística o perquè s’automatitza part del procés productiu– i, com a conseqüència, el producte millorat atrau més usuaris. Més usuaris generen més dades, i el cercle continua.

A la figura següent es mostra aquest mecanisme d’una manera visual i sintètica: les transaccions generen dades, aquestes dades permeten millorar processos i serveis (dades → més eficiència), més eficiència genera més activitat (més eficiència → més transaccions), i l’activitat econòmica genera més dades i tanca el cercle (més transaccions → més dades). És una roda que, un cop engegada, pot accelerar-se sola.

Aquest cicle pot generar guanys d’eficiència substancials. Les dades actuen com una matèria primera digital que permet a les empreses aprendre, adaptar-se i innovar amb més rapidesa. De fet, alguns estudis recents mostren que les empreses europees que adopten tecnologies intensives en dades –com ara la intel·ligència artificial i l’anàlisi predictiva– experimenten millores substancials en la seva productivitat, eficiència i capacitat d’innovació. També s’observen indicis d’un augment del poder de mercat i més inversió en noves tecnologies, segons anàlisis amb dades del Banc Europeu d’Inversions (Rábano, Rückert i Weiss. [2025]. Big data in Europe: Productivity, innovation and regulation [working paper]).

Malgrat això, el percentatge d’empreses que realment han activat aquest bucle encara és limitat, amb una clara concentració en sectors específics i en empreses de mida gran. Això ens porta a un punt essencial: el bucle de retroalimentació de dades no només crea eficiència –també pot generar desigualtats.

Superstar firms, poder de mercat i desigualtats

El mateix mecanisme que permet millorar contínuament un producte pot acabar creant avantatges acumulatius. Les empreses que comencen amb una base de dades més gran, o amb més capacitat analítica, poden escapar de la competència mitjançant millores constants. Aquest efecte es pot amplificar fins a donar lloc a les anomenades superstar firms (empreses superestrella): empreses amb una combinació de mida, eficiència i poder de mercat difícil de replicar. Aquesta dinàmica pot ajudar a entendre els fenòmens descrits per Jan Eeckhout (2021) a The profit paradox i a 5centims.cat a l’apunt “La paradoxa del benefici”.

Això pot tenir implicacions per a la competència entre empreses, però també per a la distribució de beneficis dins l’economia. El bucle de retroalimentació pot amplificar l’heterogeneïtat empresarial, fent que les empreses més productives, amb més dades i més capacitat d’ús, es distanciïn de la resta. En comptes de convergència, podem veure una polarització creixent.

Dades: un input no rival, però exclusiu

Les dades tenen propietats que les fan especials. Són no rivals: una vegada produïdes, poden ser utilitzades simultàniament per diversos processos sense esgotar-se. Però això no vol dir que s’hi pugui accedir lliurement. Sovint són exclusives, ja que una empresa pot decidir no compartir-les, i perquè l’accés depèn de l’activitat prèvia i dels canals propis de recollida d’informació. A més, les dades es poden comprar i vendre, i algunes empreses fins i tot esdevenen plataformes que s’interposen entre productors i consumidors per tal de monetitzar les seves bases de dades.

A més, les dades en brut no tenen valor per elles mateixes. Cal transformar-les en coneixement útil per a la presa de decisions, i això requereix capital humà qualificat, capacitat computacional i organització. Centres com el Barcelona Supercomputing Center (BSC) treballen justament per aplicar solucions intensives en dades a problemes científics, empresarials i socials.

I si apliquéssim el bucle de dades fora de l’empresa?

Tot i que la discussió sobre el bucle de retroalimentació de dades se centra en empreses i mercats, és temptador pensar com aquest mateix mecanisme de retroalimentació podria tenir aplicacions en altres àmbits de la societat.

Per exemple, en l’àmbit de les polítiques públiques. Moltes administracions públiques recullen dades molt riques: sobre ocupació, educació, salut, ús del transport o consums energètics. Si aquestes dades es poguessin utilitzar de manera intel·ligent, preservant sempre la privacitat i la transparència, podrien millorar el disseny i l’avaluació de polítiques. És a dir: 

més dades → millor disseny de polítiques → millors resultats → més dades rellevants

Un bucle de dades públic, ben governat, podria fer que cada euro gastat fos més eficient a tots els nivells governamentals. 

El mateix es podria dir del tercer sector: fundacions, ONG o entitats socials que gestionen programes d’impacte. L’ús de dades pot ajudar a entendre què funciona i què no, millorar l’assignació de recursos i, fins i tot, generar coneixement útil per a la comunitat. Si a més es poden utilitzar de forma conjunta dades tant públiques com privades, el potencial és encara més gran. Un exemple recent d’aquest potencial és l’índex de bretxa digital, impulsat per la Taula del Tercer Sector amb la participació de la UOC, que busca identificar desigualtats en l’accés digital per millorar l’efectivitat de les accions contra aquest fenomen.

Conclusions

L’economia de les dades no consisteix només a tenir més informació, sinó a saber tancar el cercle: transformar dades en decisions, decisions en millores, i aquestes millores en noves dades. Aquest bucle és el cor de l’economia de les dades.

Al sector privat, aquest mecanisme ja està canviant la manera com competim, produïm i innovem, i això té impacte en el cicle econòmic, el creixement i la desigualtat. Però les seves possibilitats van més enllà. Sense necessitat de grans reformes, només amb una millor capacitat d’aprendre de la informació que ja tenim, podríem fer que la dada treballés també per a la societat. El bucle de retroalimentació de dades pot ser una eina poderosa no només per fer créixer negocis, sinó també per fer créixer el benestar col·lectiu.

Si voleu explorar en profunditat els conceptes, eines i exemples clau de l’economia de les dades, us convidem a llegir el nostre llibre, The Data Economy, publicat per Princeton University Press.

Aconsegueix-ne una còpia:

📚 Recursos per a docents: Si esteu interessats a utilitzar el llibre per a la docència, oferim diapositives i manuals per a instructors amb solucions als exercicis pràctics. No dubteu a escriure’ns a isaac.baley@upf.edu per accedir a aquests materials.


La imatge de capçalera pertany a l’estudi realitzat pels autors i és propietat d’aquests.

About Post Author

Isaac Baley

Isaac Baley és professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, investigador del CREI i professor afiliat de la Barcelona School of Economics. La seva recerca analitza com les friccions microeconòmiques afecten les dinàmiques macroeconòmiques. Ha publicat a Econometrica, Journal of Political Economy i Review of Economic Studies, entre altres revistes, i és coautor del llibre The Data Economy (Princeton University Press, 2025). Ha estat guardonat amb una ERC Starting Grant per estudiar les reformes dels impostos corporatius i la seva interacció amb friccions en la inversió.

Autor

  • Isaac Baley és professor associat de la Universitat Pompeu Fabra, investigador del CREI i professor afiliat de la Barcelona School of Economics. La seva recerca analitza com les friccions microeconòmiques afecten les dinàmiques macroeconòmiques. Ha publicat a Econometrica, Journal of Political Economy i Review of Economic Studies, entre altres revistes, i és coautor del llibre The Data Economy (Princeton University Press, 2025). Ha estat guardonat amb una ERC Starting Grant per estudiar les reformes dels impostos corporatius i la seva interacció amb friccions en la inversió.

    View all posts
guest
0 Comentaris