Detecció de clústers geogràfics: indústries culturals i creatives a Barcelona

Lina Maddah, Josep-Maria Arauzo-Carod i Fernando A. López analitzen les pautes de localització de les empreses culturals i creatives a Barcelona per tal d’identificar els clústers sectorials que s’hi generen i entendre com decideixen on situar-se. L’estudi utilitza dades de 2009 i 2017 per tal d’analitzar, amb metodologia Scan-test, el comportament sectorial i per subsectors, a nivell districte censal. L’article també inclou recomanacions de política pública per tal de reforçar aquestes activitats.

Lectures 192
Temps de lectura4 minuts

Les indústries culturals i creatives són una eina clau per incentivar la innovació, la competitivitat i el creixement urbà a les ciutats dels països desenvolupats. En aquest treball publicat recentment analitzem les pautes de localització de les empreses d’aquest sector a l’àrea funcional urbana de Barcelona entre el 2009 i el 2017, a l’efecte d’identificar els clústers sectorials que es generen en aquest territori i entendre la forma en què aquestes empreses decideixen on situar-se, ja que les empreses d’aquests sectors no es localitzen de manera aleatòria.

En termes generals, totes les empreses (al marge dels sectors) s’agrupen espacialment, però en el cas de les indústries culturals i creatives aquests processos són més intensos i es donen bàsicament a les àrees urbanes, atès que és on les empreses es poden beneficiar de les economies d’aglomeració que impulsen la seva eficiència. Pel que fa a les empreses de l’àrea de Barcelona, en aquest treball hem fet servir dades georeferenciades del SABI provinents del Registre Mercantil referides a les empreses d’aquests sectors (10.635 el 2009 i 8.775 el 2017). A partir d’aquestes dades hem emprat la metodologia Scan-test per identificar els clústers de les indústries culturals i creatives a partir de les dades contingudes a cada districte censal, un procediment que presenta notables millores amb relació a altres tècniques utilitzades habitualment per la literatura acadèmica. En concret, l’Scan test permet identificar un o diversos clústers per a un sector determinat, tot obtenint un nivell de significació estadística per a cadascun.

Així, per al 2009 (figura 1) hem identificat 2 clústers per al conjunt de sectors de les indústries culturals i creatives (amb 248 empreses al primer i 1.345 empreses al segon), així com 19 clústers de subsectors: publicitat (2 clústers), arquitectura i enginyeria (1), audiovisual (2), moda (3), disseny gràfic (4), joies, instruments de música i joguines (1), edició (3), programari i videojocs (2), i arts (1).

Per al 2017 (figura 2) es mantenen els 2 clústers (de 1.445 empreses el primer i 925 empreses el segon) del conjunt del sector, mentre que també es produeix un canvi en la composició dels clústers sectorials: publicitat (3 clústers), arquitectura i enginyeria (1), audiovisual (1), moda (4), arts gràfiques (4), joies, instruments de música i joguines (1), fotografia (1), edició (3), R&D (2), programari i videojocs (3), i arts (3).

En tots dos anys, els dos clústers globals se situen a la ciutat de Barcelona, en una zona que inclou tant el centre neuràlgic de la ciutat com el districte del 22@, zones on les empreses del sector troben la mà d’obra qualificada que necessiten, així com els serveis especialitzats i l’accés a mercats i institucions, la qual cosa maximitza les interaccions i els fluxos d’informació entre aquestes empreses, que d’aquesta manera comparteixen un mateix mercat de treball.

Pel que fa als clústers sectorials (figura 3), aquests són força heterogenis, ja que les pautes de localització són específiques per a cada sector, ateses les diferents activitats que aquests duen a terme, i també les particularitats en termes de capital humà, mercats, inputs i tecnologies. Així, encara que en bona part dels casos es manté la localització dels clústers al centre de Barcelona (publicitat; arquitectura i enginyeria; arts gràfiques; fotografia; edició; arts), també es dona el cas de clústers fora de la Ciutat Comtal (audiovisuals) o combinant ambdós models (joies, instruments de música i joguines; R&D; programari i videojocs; moda). En aquests casos es tracta de localitats que tenen una tradició industrial que arrenca al segle XIX, o bé de noves activitats vinculades a sectors intensius en tecnologia (R&D, i programari i videojocs) que estan generant una important concentració d’empreses en localitats com ara Sant Cugat del Vallès. Pel que fa a aquestes darreres, destaca aquest model dual que combina una localització al districte tecnològic del 22@ amb altres indrets de fora de Barcelona, en una suburbanització tecnològica característica d’aquest sector arreu de les principals urbs mundials.

Tot plegat suposa que l’àrea de Barcelona aixoplugui un nombre molt important d’empreses vinculades a les indústries culturals i creatives, la qual cosa reforça encara més la capacitat d’atracció de noves empreses. Aquestes, però, no se situen de forma aleatòria, sinó que s’agrupen en clústers especialitzats, els quals es distribueixen per l’àrea funcional urbana de Barcelona, en alguns casos al centre de la ciutat de Barcelona i, en d’altres, en ciutats de la perifèria metropolitana que gaudeixen d’avantatges específics per a les activitats que acullen. Per tal de mantenir aquestes dinàmiques en el futur, les polítiques públiques han de i) col·laborar a mantenir els entorns que necessiten aquestes empreses (ja sigui al centre o a la perifèria); ii) afavorir les seves interaccions amb universitats i centres de recerca; iii) facilitar les interaccions cara a cara en les àrees centrals més denses; iv) impulsar els programes formatius relacionats amb el capital humà requerit per aquestes empreses, o v) identificar les empreses “àncora” dins dels clústers i facilitar-ne la interacció amb la resta de l’ecosistema empresarial, entre d’altres actuacions. En qualsevol cas, el rol del sector públic passa per reconèixer la importància i la contribució de les indústries culturals i creatives al creixement, la competitivitat i la internacionalització de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

About Post Author

Lina Maddah, Josep-Maria Arauzo-Carod i Fernando A. López

Lina Maddah és professora ajudant a la Lebanese American University; Josep-Maria Arauzo-Carod és catedràtic d’Economia a la Universitat Rovira i Virgili (ECO-SOs & IU-RESCAT); i Fernando A. López és catedràtic de Mètodes Quantitatius a la Universidad Politécnica de Cartagena.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris