En l’entrada d’avui, Antoni Castells analitza els diferents escenaris de la relació entre Catalunya i Espanya. La característica substancial d’aquests escenaris és el grau d’autogovern que ofereix cada un d’ells, a nivell competencial, politicoinstitucional i financer. Els escenaris a considerar són quatre: el manteniment de l’statu quo, el federalisme, l’acord bilateral i la independència, gairebé tots ells amb diferents subescenaris. Castells analitza els efectes economicofinancers dels diferents escenaris i com es materialitzen en dues variables bàsiques: recursos de la Generalitat i variació del PIB.
La concentració del sector bancari i l’accés als seus serveis a Catalunya
Ivan Moreno Torres Des de la crisi financera de l’any 2008 el sector bancari ha patit una intensa reestructuració, principalment mitjançant successives fusions. Aquest procés de transformació ha comportat a...
La mà invisible i el turisme de masses
El turisme massiu, com el que per exemple rep el centre històric de Barcelona, és una exemple paradigmàtic de fracàs de la mà invisible. La raó són les externalitat negatives, costos no tinguts en compte pels que ofereixen o compren serveis turístic. El resultat és un excés de turisme respecte el que seria socialment òptim i una dinàmica perversa. Per revertir la situació caldria una intervenció pública ferma i decidida que hi posés fre, limitant efectivament el volum de turistes que visiten una ciutat concreta a una xifra on els perjudicis per externalitats negatives fossin assumibles.
Dèficit d’execució d’inversions i claus per als pròxims pressupostos
La publicació, fa pocs mesos, de l’informe de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat amb les dades d’inversió real executada per l’Estat durant l’any 2021 ha representat una fita en l’històric del dèficit d’execució pressupostària a Catalunya. L’any 2021 la inversió executada a Catalunya ha estat de 740 MEUR, mentre que a Madrid ha estat de 2.086 MEUR, pràcticament tres vegades superior. Per tal de complir i mantenir en el temps un ritme d’execució real que ens permeti arribar al que es va establir en la Disposició Addicional Tercera, s’ha de garantir la tramitació dels grans projectes estratègics per Catalunya, sense més interrupcions ni retards.
Les “bombolles” espacials i l’efecte en el capital social
En aquesta entrada, el Toni Rodon, professor de la UPF, analitza si els municipis de Catalunya on la segregació és més elevada tenen actituds polítiques diferents o voten diferent. L’anàlisi confirma que a Catalunya hi ha una relació negativa entre la segregació i el capital social, la qual cosa suggereix que a l’hora d’elaborar polítiques públiques cal focalitzar l’atenció en com es distribueixen els individus per l’espai. La recerca està finançada per la Fundació Catalunya-Europa en el marc de l’Ajut a la Recerca «Llegat Pasqual Maragall».
La desigualtat d’oportunitats a Espanya: evidència, mecanismes i evolució
La desigualtat d'oportunitats té un paper destacat per entendre l'evolució de la desigualtat d'ingressos a Espanya. En aquest article la Marta Curull (UB) quantifica la importància de la desigualtat d'oportunitats...
Benestar i progrés social a Catalunya, 2008-2020: (I) Motivació i aspectes metodològics
En aquest primer article (de tres), els autors ens expliquen perquè cal tenir en compte el benestar subjectiu de les persones, posant el focus en la teoria de les capacitats d’Amartya Sen, i fan una anàlisi crítica dels indicadors elaborats pel Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat juntament amb l’IDESCAT.
Procés d’independència i dinàmica del conflicte intergrupal entre Catalunya i Espanya
A partir d’un estudi recent, els autors estudien la dinàmica de conflicte intergrupal entre Catalunya i Espanya. En particular, analitzen l’efecte del final de la violència al País Basc amb l’efecte del procés d’independència de Catalunya, comparant l’última enquesta del CIS de 1994 amb una enquesta del CEO de 2019.