Lectures 278
Temps de lectura5 minuts

Ivan Moreno Torres

Des de la crisi financera de l’any 2008 el sector bancari ha patit una intensa reestructuració, principalment mitjançant successives fusions. Aquest procés de transformació ha comportat a Catalunya, com pràcticament a la resta de l’Estat, la desaparició de les caixes d’estalvis i ha provocat una important reducció del nombre d’entitats i, d’aquesta manera, un augment de la concentració. Aquesta evolució no només ha afectat el nivell de competència sinó també l’accés al servei per part dels consumidors. L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) va publicar el mes de març passat un estudi en què va constatar aquesta situació, que es resumeix en part a continuació. 

Principals operacions de concentració a Catalunya

Font: ACCO (2022).

Caixabank és l’entitat financera amb més presència a les quatre províncies catalanes en termes de nombre d’oficines bancàries. Aquesta presència va augmentar amb la integració de Bankia, que va crear el banc més gran de l’Estat tant pel que fa al nombre d’oficines com al volum de negoci, de manera que ostenta el 42% del mercat en termes d’oficines a Girona, el 39% a Lleida i a Tarragona, i el 35% a Barcelona. Aquesta operació ha situat Catalunya a prop dels 2.500 punts en l’índex Herfindahl-Hirshman (IHH), que indica que la concentració s’aproxima a elevada.

Oficines bancàries a les províncies de Catalunya

Font: ACCO (2022), a partir de dades d’Analistas Financieros Internacionales i eldiario.es.

De fet, les quatre principals entitats bancàries a Catalunya (Caixabank, BBVA, Santander i Banc Sabadell) representen al voltant del 90% del total de les sucursals a les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona. A la província de Lleida Ibercaja també té una presència considerable. 

També la pandèmia de la Covid-19, les noves tecnologies i l’arribada de les empreses de tecnologies financeres han accelerat la transformació del sector bancari cap a la digitalització i la banca en línia. D’altra banda, aquestes empreses, que utilitzen plataformes i productes digitals, han suposat la irrupció de nous competidors. Així mateix, l’entrada de les empreses BigTech en determinats àmbits del sector financer, com és el cas d’Apple Pay, pot diversificar els proveïdors de serveis financers i incrementar el grau de competència (Vegeu Gorjón, S. (2021). “Las grandes tecnológicas y los servicios financieros: algunos desafíos, beneficios y respuestas regulatorias”. Banco de España. Boletín Económico 4/2021).

En tot cas, la disminució del nombre d’entitats ha suposat una reducció important en la quantitat de sucursals bancàries: Catalunya ha passat de 8.148 oficines l’any 2008, a 2.570 l’any 2021. 

Evolució del nombre d’oficines bancàries a Catalunya

Font: ACCO (2022), a partir de dades del Banc d’Espanya. 

A Catalunya hi ha 494 municipis, que representen aproximadament 291.000 persones, sense oficina bancària, i si es produeixen més tancaments la població afectada pot ser considerablement superior. De fet, hi ha 160 municipis, que representen una població d’aproximadament 325.000 persones, que únicament tenen una sucursal. 

Municipis de Catalunya amb i sense oficina bancària

Font: ACCO (2022), a partir de dades del Banc d’Espanya i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Aquesta evolució ha tingut efectes en l’accés als serveis bancaris dels consumidors i, fins i tot, pot comportar l’exclusió financera, ja que també sol suposar una disminució dels caixers automàtics, la principal font d’accés dels consumidors a l’efectiu. Si bé la banca digital facilita la realització d’operacions bancàries, el tancament d’oficines dificulta l’accés als diners en efectiu. Aquesta problemàtica té una major incidència per a determinats segments de la població, especialment la gent gran, que com a conseqüència de la bretxa digital acostumen a tenir menys accés a les noves tecnologies i solen utilitzar l’efectiu més habitualment.

És a les zones més rurals on hi ha una major dispersió de sucursals bancàries i caixers automàtics i on no sempre es pot assegurar la inclusió financera. D’acord amb Posada (2021), dels 947 municipis de Catalunya n’hi ha 443 que no tenen punts d’accés a l’efectiu. Per tant, el 46,8% dels municipis catalans, que representen aproximadament 210.000 persones, no tenen oficines bancàries ni caixers automàtics. 

Per a compensar aquesta situació, les entitats financeres poden oferir alternatives per a facilitar l’accés als serveis bancaris bàsics mitjançant les oficines mòbils i els agents financers que es desplacen. Així mateix, les formules del cashback (retorn en efectiu) i el cash-in-shop, mitjançant les aliances dels bancs amb operadors d’altres mercats que disposen de xarxes d’establiments físics, permeten la retirada de diners en efectiu en establiments comercials. En el cas del cashback quan es realitza una compra a l’establiment i en el cas del cash-in-shop sense necessitat de realitzar cap transacció addicional. L’accés a l’efectiu dels consumidors a través de supermercats, benzineres, estancs, administracions de loteria, oficines de Correos, entre d’altres, pot ser una bona alternativa. Un estudi recent de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència es mostra a favor de la utilització d’aquestes alternatives.

Finalment, cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar la presentació al Congrés dels Diputats d’una Proposició de llei que té per finalitat garantir l’accés als serveis bancaris bàsics a través d’un servei de caixer automàtic de proximitat, amb independència del municipi de residència. Així mateix, l’Agència Catalana del Consum ha instat recentment les patronals del sector bancari a adherir-se a un codi de bones pràctiques que garanteixi l’accés als serveis bancaris a totes les persones que acreditin la impossibilitat d’operar digitalment. L’agència també es mostra a favor de la instal·lació de caixers automàtics en els establiments comercials no financers.

Ara bé, des del punt de vista de la competència, seria recomanable que les aliances entre els bancs i altres establiments comercials per a facilitar l’accés a l’efectiu no es realitzin de manera exclusiva, sinó que en la mesura del possible estiguin obertes al major nombre d’operadors. Així mateix, si s’adopten mesures per a implantar caixers automàtics en municipis que actualment no en tenen, la futura regulació hauria de tenir en compte els principis de la lliure competència i de la regulació econòmica eficient, i en particular, els principis de necessitat, proporcionalitat i mínima distorsió, per tal de fomentar la competència. Aquesta és la millor manera de garantir el benestar dels consumidors. 

About Post Author

Ivan Moreno Torres

Doctor en Economía, Universitat de Barcelona, 2011; Técnico superior de la ACCO desde 2010; Investigador asociado del Centro de Investiación en Economía y Salud de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) desde 2003; y Profesor asociado del Departamento de Economía y Empresa de la UPF desde 2003 hasta 2010.

No et perdis cap publicació

Rebràs un correu setmanal amb les últimes novetats del blog. No enviem correu brossa (però comprova'n la safata)!

guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris