Jordi Jofre-Monseny, Rodrigo Martínez-Mazza i Mariona Segú ens fan cinc cèntims sobre els efectes que va tenir sobre els preus de lloguer la invalidada llei catalana que es va aplicar des de la tardor de 2020 fins al març de 2022. Comparant municipis regulats i no regulats en zones de lloguer “tenses”, els autors mostren com la regulació catalana va disminuir el preu dels lloguers sense reduir sensiblement la mida del mercat de lloguer.
Hi ha alguna relació entre les temperatures extremes i les baixes laborals a Barcelona?
Mireia Utzet i Amaya Ayala avaluen l’associació entre la temperatura diària i la incidència de la incapacitat temporal a la província de Barcelona. El seu estudi mostra que el risc d’incapacitat temporal augmenta significativament a temperatures baixes (0°C−17°C, aproximadament), però no a temperatures altes.
Sobre la coherencia entre los sistemas institucionales y culturales y su papel en la distribución económica regional española
A partir d’un article recent, David Soto-Oñate i Gustavo Torrens escriuen sobre la coherència entre el sistema institucional formal de las democràcies liberals occidentals i un sistema cultural que afavoreix l’autonomia i la capacitat cooperativa. Els autors investiguen com aquests trets culturals afavoreixen el desenvolupament econòmic de les regions espanyoles després de la transformació liberal.
Decisions d’inversió en un entorn normatiu canviant. Un cas aplicat a l’energia solar.
Avui, en Sergio Coronas Herrero escriu sobre l’impacte de la retroactivitat reguladora en el risc d’inversió en energia solar a mitjà i llarg termini. La seva anàlisi mostra que hi ha diversos factors que proporcionen certesa a aquesta inversió com, per exemple, una bona planificació del model de desenvolupament energètic, l’estabilitat normativa, la senzillesa i agilitat del procés administratiu, el disseny adequat dels mecanismes de suport, i la seguretat i predictibilitat dels nivells de suport.
Sinistralitat viària, mites i dades
En aquesta entrada, Álvaro Nicolás defensa la necessitat de reduir els límits de la velocitat i controlar més la indisciplina com a mesura eficaça i eficient per reduir la sinistralitat viària. L’article està escrit en resposta a un article anterior de Mateu Turró, que defensava que els límits de velocitat s’haurien d’aplicar amb cura per tal que no limitin el creixement econòmic.
Transferències monetàries en néixer i resultats educatius: una inversió amb retorn?
En Sergi Sánchez-Coll ens fa cinc cèntims sobre l’impacte del famós ‘cheque bebé’, vigent entre 2007 i 2010, en els resultats educatius dels nens una dècada després. Els resultats de l’estudi no mostren que el subsidi tingués efectes significatius en el rendiment dels estudiants en cap de les matèries examinades, tampoc separant entre nens i nenes.