Hi ha alguna relació entre les temperatures extremes i les baixes laborals a Barcelona?

Mireia Utzet i Amaya Ayala avaluen l’associació entre la temperatura diària i la incidència de la incapacitat temporal a la província de Barcelona. El seu estudi mostra que el risc d’incapacitat temporal augmenta significativament a temperatures baixes (0°C−17°C, aproximadament), però no a temperatures altes.

Lectures 401
Temps de lectura6 minuts

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic ha presentat evidència sobre algunes de les conseqüències mediambientals de la crisi climàtica, com ara l’escalfament global, l’augment del nivell del mar, les onades de calor o huracans i tempestes més intensos, i ha projectat un augment mitjà de la temperatura global d’1,8°C a 4°C l’any 2100 (AR5 Synthesis Report: Climate Change 2014 — IPCC). Concretament, la regió mediterrània ha estat identificada com una regió crítica per al canvi climàtic, amb una més que probable intensificació de les temperatures màximes als estius.

Les temperatures extremes, que es veuran agreujades per l’escalfament global, s’han identificat com a una preocupació cabdal per a la salut pública, amb repercussions importants en la salut humana. En l’àmbit ocupacional, les temperatures extremes s’han relacionat amb efectes per a la salut. Per exemple, la relació entre l’exposició a la calor i el desenvolupament d’algunes malalties, com ara l’afecció renal o la insuficiència renal aguda, s’han estudiat cada vegada més en la població activa i les dades de diversos països indiquen que la calor extrema pot contribuir a un risc més elevat de morbiditat laboral, mortalitat i lesions. A més, alguns estudis evidencien també efectes de l’exposició al fred sobre el risc de patir lesions laborals (Martínez-Solanas et al., 2018; Bonafede et al., 2016).

La relació entre les temperatures extremes i la incapacitat temporal, anomenada comunament baixa laboral, s’ha estudiat poques vegades, però s’ha demostrat que està influenciada per l’estació, ja que les taxes d’incapacitat temporal són més altes a l’hivern que a l’estiu. Aquest impacte de la temperatura en la incidència de la incapacitat temporal podria ser resultat d’un efecte fisiològic directe, que deteriora la salut dels individus, o d’un efecte social, pel qual un canvi en el comportament social augmenta indirectament la propagació d’una infecció. Altres ocupacions i condicions laborals, així com característiques individuals, podrien agreujar o atenuar aquest impacte.

L’objectiu del nostre estudi (Utzet et al., 2023) ha estat avaluar la possible associació entre la temperatura diària i la incidència de la incapacitat temporal no relacionada amb el treball a la província de Barcelona, segons les característiques sociodemogràfiques i ocupacionals. L’estudi es va realitzar en una mostra de treballadors residents a Barcelona, afiliats al règim general de la Seguretat Social durant el període 2012-2015 i que havien tingut com a mínim un episodi d’incapacitat temporal. Les fonts de dades van ser la cohort WORKss, que forma part de la mostra contínua de vides laborals (MCVL, per les seves sigles en castellà), una mostra aleatòria representativa anual dels afiliats a la Seguretat Social espanyola, i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que registra tots els episodis d’incapacitat temporal entre els afiliats de la Seguretat Social a Catalunya. Finalment, s’han obtingut dades diàries de temperatura de l’Institut Meteorològic de Catalunya (METEOCAT).

L’estudi va incloure 42.744 assalariats i 97.166 episodis d’incapacitat temporal registrats a la província de Barcelona entre 2012 i 2015. En general, les dones, persones d’entre 26 i 35 anys, i treballadors no manuals van registrar més episodis d’incapacitat temporal, i de manera més freqüent a l’hivern. La relació entre la temperatura i el risc d’incapacitat temporal es resumeix en la figura 1. La corba indica que el risc d’incapacitat temporal augmenta significativament a temperatures baixes (0°C−17°C, aproximadament), però no a temperatures altes. Considerant una temperatura de 10°C (corresponent al cinquè percentil de la distribució de tot el període) com a representativa d’un dia fred, i 21°C com a categoria de referència, el risc d’incapacitat temporal augmentava durant el període de dos a sis dies després d’un fred (figura 1B); en el cas de dies calorosos, no hi va haver cap associació amb el risc d’incapacitat temporal (figura 1C). Acumulant l’efecte de tots els retards, els dies freds van augmentar el risc d’incapacitat temporal en un 25%.

Figura 1. Relació entre temperatura mitjana (°C) i risc d’incapacitat temporal a Barcelona per al període 2012–2015 amb un 95% d’intervals de confiança. (A) Riscos Cumulatius Relatius (RR) en el període de 0 a 7 dies. La línia de punts indica la temperatura del risc mínim. (B) Associació de temperatures fredes. (C) Associació de temperatures calentes.

Estratificant les anàlisis per les variables sociodemogràfiques i ocupacionals, tampoc es van trobar associacions estadísticament significatives amb les temperatures altes. Respecte a les temperatures fredes, les dones, els treballadors de menys de 45 anys, no manuals i els treballadors del sector serveis van presentar un risc més elevat d’incapacitat temporal. Finalment, tenint en compte el diagnòstic mèdic de baixa per malaltia, l’associació entre les temperatures fredes i el risc d’incapacitat temporal només era significativa per a les malalties del sistema respiratori (dues vegades més risc que a temperatures òptimes) i les malalties infeccioses (30% més risc).

Aquests resultats són coherents amb altres publicacions que mostren que l’exposició al fred augmenta el risc de patir lesions laborals. A més, tot i que s’han realitzat poques recerques sobre l’efecte de les onades fredes en la mortalitat, s’ha demostrat que, a Espanya, la morbiditat i la mortalitat relacionades amb el fred en la població general poden ser més altes que les relacionades amb la calor (Carmona et al., 2016). Com que hem analitzat una població més jove i més sana, els nostres resultats suggereixen que el fred té més efectes dels que normalment s’indiquen i en una població més nombrosa. L’associació entre l’exposició a temperatures baixes i incapacitat temporal per malalties respiratòries i infeccioses pot ser facilitada tant per l’aire fred i humit com per l’augment del temps que es passa en espais interiors sense ventilació adequada, que augmenta la probabilitat de la transmissió de patògens aerotransportats. Per tant, l’associació pot ser parcialment mediada per la circulació de patògens i no causada per l’efecte directe de les temperatures fredes en la salut dels treballadors.

Sorprenentment, no s’ha trobat associació entre l’exposició a altes temperatures i el risc d’incapacitat temporal, tal i com mostren la majoria d’estudis en aquest àmbit. Aquest resultat pot estar relacionat amb les característiques de la mostra estudiada, ja que no tenim gairebé cap treballador de l’agricultura ni de la construcció, que tenen més risc de presentar resultats adversos en salut provocats per les altes temperatures. Per tant, es necessita més recerca per entendre aquest patró imprevist. Sobretot en aquest moment en què les altes temperatures estan augmentant dramàticament al sud d’Europa i la conca mediterrània.

Hem identificat com les dones, independentment de la seva edat, són més vulnerables que els homes en l’associació de la temperatura baixa i el risc de tenir un episodi d’incapacitat temporal. A Espanya, com en la majoria dels països europeus, les dones tenen més incapacitat temporal que els homes, fet que s’ha relacionat amb la divisió sexual del treball productiu i reproductiu i la doble presència en les dones. D’altra banda, després del naixement del primer fill, la diferència de gènere en parella en la malaltia augmenta en comparació amb la diferència anterior, una diferència que roman fins a 15 anys després del naixement del primer fill (Angelov et al., 2020). A més, les dones estan sobrerepresentades en les ocupacions precàries, que s’ha demostrat que són un predictor dels episodis d’incapacitat temporal. Però cap d’aquestes explicacions justificaria el fet que les dones són més vulnerables només a les temperatures fredes. Les diferències fisiològiques entre els sexes (com la massa o el greix corporal) també poden contribuir a explicar el diferent impacte de la temperatura entre dones i homes.

Les enquestes de condicions de treball que es realitzen en l’àmbit europeu no incorporen variables per aproximar l’impacte de la crisi climàtica en la salut laboral. Per tant, existeix una falta d’informació i d’indicadors de com la crisi climàtica amenaça la salut dels treballadors. Tant la vigilància de la salut laboral com la recerca són necessàries per a identificar els efectes relacionats amb el clima per desenvolupar estratègies preventives i adaptacions dels llocs de treball per als col·lectius més vulnerables entre la població activa. 

About Post Author

Mireia Utzet i Amaya Ayala

Mireia Utzet és llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona, té un màster en Estadística i Investigació Operativa per la Universitat Politècnica de Catalunya i és doctora en Salut Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa com a investigadora postdoctoral al Centre de Recerca en Salut Laboral (CISAL). Amaya Ayala és investigadora predoctoral de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en el Centre de Recerca en Salut Laboral (CiSAL). És graduada en Farmàcia (UNAV, 2015) i màster en Salut Pública (UPF-UAB, 2019).
Subscriure'm als comentaris
Avisa'm de
guest
0 Comentaris
Inline Feedbacks
Veure tots els comentaris