L’FP dual és un tipus de formació que combina la formació a l’aula amb la formació a l’empresa amb unes condicions determinades. No es tracta només de fer pràctiques en empreses sinó que es donin determinades característiques, com ara la coordinació entre escoles i centres de treball, la presència de tutors a l’empresa, l’avaluació de la feina feta a l’empresa, la remuneració de les pràctiques (amb contracte o beca), etc., de manera que es genera un programa formatiu on col·laboren estretament empreses i centres escolars. A més, el temps de permanència a l’empresa és força més llarg que en l’FP tradicional (almenys un terç del temps total).
Com és força conegut, l’FP dual és un sistema de formació més típic de països germànics i centreeuropeus, si bé ha tingut un impuls important recentment a Espanya i, en particular, a Catalunya. Així, el curs 2019-2020, el nombre d’estudiants d’FP va ser de 71.146 (43,0% dones) als cicles de secundària i 91.086 (50,5% dones) als superiors, de manera que la ràtio entre estudis acadèmics respecte dels estudis professionals en conjunt va ser d’1,32. Per tant, encara hi ha força més alumnes en els estudis acadèmics, però val a dir que aquesta ràtio era d’1,87 fa una dècada i de 2,52 en fa dues (segons dades del Departament d’Educació, 2020).
L’evidència empírica internacional mostra que la formació professional dual genera beneficis per als estudiants, les empreses i el sistema productiu en general, ja que facilita la transició escola-lloc de feina i, a més, quan ingressen al mercat de treball, els graduats en FP dual tenen una millor trajectòria laboral i són més productius per a les empreses (Bentolila i Jansen, 2019; Bishop i Mane, 2004; Jansen i Pineda-Herrero, 2019; OECD, 2010; Rowe i Zegwaard, 2017; Ryan, 2001; Weisshaar i Cabello-Hutt, 2020). Si es compara la formació professional dual amb la denominada tradicional, més acadèmica, el CTESC (2017) mostra que la inserció laboral a Catalunya dels primers és superior a la dels segons i, a més, els primers tenen un nivell salarial més alt. Tanmateix, recentment, alguns estudis qüestionen aquests beneficis en el mercat de treball a llarg termini, a causa, entre d’altres, de l’excessiva especificitat de l’FP dual (Agarwal, Brunello i Rocco, 2019; Hanushek, Woessmann, i Zhang, 2011; Neyt, Verhaest i Baert, 2020).
En un estudi recent (Mora, Escardíbul i Pineda-Herrero, 2022), es mostra que l’alumnat que ha cursat FP dual obté millors resultats i té una probabilitat més alta d’acabar els estudis que aquells alumnes que han cursat una modalitat de formació professional centrada en l’aprenentatge a l’aula.
El cas de Catalunya resulta excepcional per desenvolupar aquest tipus d’estudi perquè el sistema d’FP dual s’està implantant mentre encara existeix l’altre tipus de formació professional. És una oportunitat per a aquesta mena d’estudis ja que normalment als països o bé es cursa l’FP dual o bé l’FP tradicional, però no totes dues alhora. L’estudi que es presenta, a més, considera no una mostra d’estudiants sinó tot l’alumnat durant els cursos acadèmics de 2015-2016 a 2018-2019, amb moltes dades tant pel que fa a estudiants com a escoles: 263.487 alumnes i 457 centres de formació.
Les dades mostren que en el moment de l’estudi l’FP dual encara té poc pes en el global dels estudis de formació professional, ja que agrupa un 4,5% del total d’alumnes matriculats, dels quals gairebé el 60% són homes. A més, existeix una alta variabilitat de la presència d’FP dual entre famílies professionals, que pot anar de cap alumne a representar el 40% de l’alumnat matriculat. Com al conjunt d’estudis de formació professional, es constaten diferències significatives de gènere en funció del tipus d’estudi.
Si considerem el conjunt de la formació professional, el 63,6% de l’alumnat cursa els estudis en centres públics, mentre que el 23,5% ho fa en centres privats concertats i el 12,9% estudia en centres privats no concertats. A més, també destaca una important presència d’estudiants amb una edat superior a la típica per a aquests estudis (de mitjana 20,6 anys en el cicle mitjà i 23,8 anys en el cicle superior), amb un percentatge més elevat de dones en les franges de més edat. Només el 12% són estrangers.
En matèria de rendiment acadèmic, les notes finals assolides per les dones són superiors a les dels homes, tant en cicles mitjans com superiors. En aquest sentit, la nota final mitjana al grau mitjà per als homes és de 6,6 mentre que per a les dones és de 7,0; i al grau superior és de 7,0 i 7,4, respectivament. Així mateix, hi ha més repetidors homes que dones, amb un 17,7% i un 16,6%, respectivament. Val a dir que la dispersió de notes mitjanes és molt important entre famílies professionals i centres, com mostra la figura 1.
Figura 1. Notes mitjanes per centres i famílies professionals
A l’estudi, metodològicament es controla el biaix de selecció, és a dir, es té en compte si els centres poden escollir els millors alumnes per a l’FP dual. Es controla el biaix de selecció utilitzant el percentatge de centres que ofereixen FP dual sobre el total de centres disponibles en un radi de 5 km (hem calculat la sensibilitat dels resultats a diferents radis de distància). Aquest control metodològic, no sempre present en molts estudis, permet concloure que els resultats obtinguts generen causalitat.
L’estudi de Mora, Escardíbul i Pineda-Herrero (2022) indica que, tenint en compte variables personals i familiars dels estudiants, i també característiques de les escoles, cursar FP dual incrementa la probabilitat d’acabar un cicle formatiu, tant al cicle mitjà com especialment al cicle superior. Així mateix, en una escala de 0 a 10, cursar FP dual incrementa la nota mitjana en 0,51 punts. Ara bé, atès que els criteris de posar notes difereixen per centres i titulacions, estandarditzant les notes finals i corregint per l’oferta dual a l’entorn de residència els resultats indiquen que els alumnes que han cursat FP dual tenen una nota mitjana superior en 0,93 vegades la desviació estàndard.
Per tant, l’estudi permet concloure que la transformació del sistema de formació professional català més centrat en l’aula a un sistema dual és una bona notícia, ja que permet obtenir un millor rendiment dels estudiants, tant en termes de completar els estudis com de les notes finals obtingudes.
Així, es pot recomanar que no només cal incrementar l’oferta de formació professional (per reduir l’abandonament escolar i proveir les empreses de les persones que el sistema productiu precisa) sinó que convindria que en aquesta expansió de la formació professional fos preeminent el sistema dual de provisió.
