Els fons NGEU presenten una oportunitat única perquè Catalunya dugui a terme les transformacions necessàries per adaptar-se als nous temps i a les noves tendències, com ara la transició energètica, la digitalització de les empreses i l’Administració, i la reindustrialització. En un estudi recent de la Generalitat de Catalunya i el Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona es quantifica l’impacte dels fons NGEU sobre l’economia catalana. L’estudi planteja diversos escenaris utilitzant una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT adaptat a l’economia catalana, que permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats, així com l’efecte sobre els seus components.
L’anàlisi se centra en els fons provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), que es destinaran principalment a la transició ecològica i digital, i que constitueixen gairebé el 90% dels fons NGEU. Per a l’elaboració de l’estudi s’ha pres com a referència el supòsit que arribin a Catalunya entre el 14% i el 19% dels recursos rebuts per l’Estat espanyol. La xifra del 14% és la proporció de recursos destinada a Catalunya sobre el conjunt de fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que s’han assignat el 2021 a les comunitats autònomes. La segona xifra correspon al que podria arribar si l’assignació de fons se situés en línia amb el pes econòmic de Catalunya dins l’Estat, que és del 19%.
En base a aquests dos percentatges, s’estima que el nivell de recursos que rebria Catalunya per al període 2021-2026 se situaria entre els 9.098 milions d’euros (14%) i els 12.347 milions d’euros (19%), a preus del 2019. Per avaluar els efectes de la inversió pública associada als fons NGEU, es consideren tres escenaris sobre el ritme d’execució d’aquestes inversions:
- Execució alentida i constant al llarg de sis anys.
- Execució ràpida, segons el Programa d’Estabilitat 2021-2024, que es concentra en els anys 2021-2023.
- Execució en línia amb l’avanç d’execució del PRTR el 2021 i d’acord amb les previsions de desembre del Banc d’Espanya, i que es concentra en els anys 2022-2024.
Els fons NGEU presentarien uns efectes persistents a mitjà i llarg termini sobre el PIB, la inversió privada i els salaris
En cadascun d’aquests tres escenaris s’ha simulat l’impacte sobre el PIB aplicant els dos percentatges de referència, de forma que s’obtenen sis escenaris d’impacte possibles. Així, les simulacions realitzades mostren un augment notable del PIB durant els anys en què es concentra la inversió, uns efectes que en bona part persistirien a mitjà i llarg termini. Els efectes anuals sobre el PIB assolirien un màxim entre els anys 2023 i 2024 i se situarien al voltant de l’1% per sobre de l’escenari de referència. Durant el període d’implantació de la política (2021-2026), els efectes acumulats en l’escenari 6 (vegeu al quadre de sota la descripció dels escenaris) s’elevarien fins al 4,8 punts de PIB. A mitjà i llarg termini els efectes acumulats sobre el PIB podrien ser fins i tot superiors si s’acompanyen de reformes estructurals orientades a millorar la productivitat.
Aquesta millora de les condicions macroeconòmiques s’explica per l’efecte directe de l’increment de la inversió pública, però també per un augment de la inversió privada (efecte crowding-in) a partir del 2024. A mitjà termini la inversió privada augmentaria de manera permanent en 0,5 punts de PIB. Aquest impuls suposaria una major demanda de treballadors qualificats i una major activitat innovadora de les empreses, fet que permetria augmentar els salaris reals a partir del 2024, fins a situar-se al voltant d’un 0,7% per sobre del valor de l’escenari de referència (és a dir, sense l’arribada dels fons NGEU).
L’impacte sobre l’ocupació es traduiria en la creació de 60.000 llocs de treball fins a l’any 2024
Pel que fa a l’ocupació, l’efecte es concentra durant els tres anys de major dotació d’inversió pública (2022-2024), amb percentatges addicionals d’entre 0,4% i 0,6%. Durant aquest període, es crearien gairebé 60.000 llocs de treball, un diferencial de llocs de treball creats respecte a l’escenari de referència que pràcticament s’esvaeix a mitjà termini.
L’anàlisi també aporta algunes reflexions sobre l’oportunitat i els reptes pendents associats als fons NGEU. En aquest sentit, subratlla que Catalunya disposa de la seva pròpia agenda de projectes i polítiques públiques, però que per aprofitar plenament el potencial d’aquests recursos calen avenços en diversos àmbits. Per exemple, la participació més activa de les administracions territorials en la cogovernança dels fons, o una major planificació i transparència per part de l’Estat en els programes que s’impulsaran per tal que els territoris tinguin capacitat d’anticipació.
